Anàlisi Financera i Patrimonial d'una Empresa de Serveis

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 34,45 KB

PAC 1

Anàlisi Patrimonial i Financera

A partir de la informació del balanç i de les ràtios, indicar els trets més significatius sobre l'estructura patrimonial i financera de l'empresa, concretant per a cada exercici quins són els punts forts, febles i quines les principals recomanacions a fer, si escau, a la direcció de l’empresa.

Situació patrimonial de l'empresa:

Actiu: Observar variacions significatives en l'actiu. Pel que fa a l’anàlisi vertical, observar quina partida (actiu corrent o no corrent) té un pes més important en l'actiu. Mirar quines són les partides més importants de cada un dels actius.

Patrimoni net i passiu: Observar si l'empresa s'autofinança o recorre a deute per finançar-se. Mirar què representa l'autofinançament i el deute a curt i llarg termini respecte el Patrimoni Net + Passiu. Observar variacions significatives de Patrimoni Net i Passius i de les diferents partides.

Situació Econòmico-financera: anàlisi de les ràtios:

Ràtios de liquiditat:
  • Ràtio de Liquiditat: (Actius financers c.t. + efectiu i altres actius líquids) / Passiu corrent. Valor acceptable quan s'aproxima a 1. Proper a 0 presenta símptomes de dificultats financeres. Superior a 1, actius ociosos que no generen rendibilitat.
  • Ràtio de Tresoreria: Efectiu i altres actius líquids / Passiu corrent. Valor acceptable de 0,2 a 0,3. Ràtio baixa presenta problemes de pagament a curt termini. Valor elevat presenta pèrdua de rendibilitat en actius no operatius (s'infrautilitzen).
  • Fons de Maniobra: Actiu corrent / Passiu corrent. Per no tenir problemes de liquiditat, el valor de la ràtio ha de ser pròxim a 2, la qual cosa significa que l'actiu corrent és el doble que el passiu corrent. Inferior a 1, el fons de maniobra és negatiu i hi ha perill de suspensió de pagaments. Per sota d'1,5, indica que l'empresa està en situació de precaució, ja que pot suspendre pagaments. Si és superior a 2 significa que té actius corrents improductius i perd rendibilitat.
  • Regla d'or: Recursos permanents / Actiu no corrent. El valor ha de ser igual o més gran d'1, la qual cosa significa, d'una banda, que l'actiu no corrent s'està finançant en la seva totalitat amb recursos permanents i, d'altra banda, que el fons de maniobra és positiu.
Ràtios d'endeutament:
  • Endeutament: (Passiu no corrent + passiu corrent) / Patrimoni Net. Valor acceptable al voltant d'1, vol dir que hi ha equilibri entre els recursos propis i aliens. 1 indica finançament excessiu amb recursos aliens (deutes excessius).
  • Ràtio de recursos permanents: (Patrimoni Net + passiu no corrent) / (Patrimoni Net + Passiu). Ens dóna un valor molt significatiu, ja que inclou el percentatge dels recursos permanents (passiu no corrent) sobre el total de les fonts de finançament. Com més gran sigui el seu import, més estabilitat presentarà el finançament empresarial, ja que ens indica que l'empresa utilitza preferentment recursos propis i finançament aliè a llarg termini.
  • Ràtio de qualitat del deute: Passiu corrent / Passiu no corrent. Analitza la qualitat del passiu donant informació sobre el grau relatiu en què la situació de l'empresa, en l'aspecte financer, arriba a ser compromesa. Quant més petit sigui el seu valor, millor situació tindrà l'empresa. Un endeutament a curt termini que sigui elevat en comparació amb l'endeutament a llarg termini reflecteix una situació financera complicada per a l'empresa, ja que en un termini gairebé immediat haurà de tornar part dels deutes.
  • Garantia: Actiu / Passiu. Indica la credibilitat financera que ofereix l'empresa als creditors. Valor acceptable entre 1,5 i 3. 1,5 situació adequada, es disposa d'actius suficients per tornar els deutes.
  • Fermesa/consistència: Actiu corrent / Passiu no corrent. Representa la seguretat de l'empresa als creditors a llarg termini. Valor acceptable 2 indica que la meitat de l'actiu no corrent està finançat per recursos aliens a llarg termini, i l'altre meitat ho està per Patrimoni Net.
  • Estabilitat: Actiu no corrent / Patrimoni Net. Reflecteix percentualment la part de l'actiu no corrent que està finançada pel patrimoni net. Una companyia ha d'evitar que l'actiu no corrent superi el patrimoni net. Si això passa, probablement l'empresa està molt endeutada. En canvi, quan l'actiu no corrent és molt inferior al patrimoni net, l'empresa està sobrecapitalitzada: o bé la dirigeixen executius molt conservadors, o bé estan emprenent un procés expansiu que aconsella reforçar els recursos propis a fi d'encaixar nou endeutament durant el procés de creixement posterior. Per a aquesta ràtio no és possible indicar quin és el seu valor òptim o desitjable, ja que depèn del sector i de les característiques concretes de l'empresa.

Es disposa del següent balanç d’una empresa de serveis. Es demana, explicar de manera breu quines operacions poden haver passat durant aquests tres anys, i quins han estat els efectes sobre el fons de maniobra.

[Aquí caldria inserir el balanç de l'empresa de serveis]

L'empresa va adquirir el 2008 la totalitat o una part d'un negoci preexistent. Hi ha un fons de comerç que ho demostra. El 2009 es va produir un deteriorament de valor d'aquest fons de comerç. També ha dut a terme una important política d'immobilitzat material i en inversions immobiliàries. Al mateix temps, s'han incrementat les seves inversions financeres a llarg termini. Com a conseqüència d'aquesta política inversora, ha eixugat la seva tresoreria, ha recorregut a una ampliació de capital per import de 14.500, segurament amb prima d’emissió que ha comptabilitzat com a reserves, així com a finançament aliè a llarg termini. En canvi, ha aconseguit reduir l’endeutament a curt termini, excepte pel que fa a proveïdors. Respecte al fons de maniobra (Clients i deutors + Tresoreria / Deutes a curt + Proveïdors), ha tingut la següent evolució: 0,95, 1,52, 1,24. Si bé el 2008 va incrementar-lo (el 2007 era baix), sobretot gràcies al fet que bona part de les inversions les va finançar amb l’ampliació de capital amb prima i amb deute a llarg termini, el 2009 s’ha trobat sense tresoreria i amb un fons de maniobra insuficient. Per tant, possiblement el saldo de proveïdors ha augmentat no tant per una bona política de pagaments sinó per una deficient liquiditat.

Una empresa industrial vol analitzar la seva ràtio de garantia ja que d’altres empreses més joves, però del seu mateix sector, presenten xifres millors. Aquesta empresa fa anys que va adquirir terrenys i construccions que encara avui figuren al seu immobilitzat. Es demana respondre a la pregunta de si el fet de tractar-se d’una empresa amb immobilitzats antics pot perjudicar d’alguna manera a la comparació de la ràtio de garantia amb empreses més joves, o això no ha de tenir res a veure.

Totalment cert que tenir immobilitzats antics pot comportar una ràtio de garantia inferior, si ho comparem amb empreses més joves. Amb el vigent PGC hem de valorar els terrenys i construccions per valor comptable que, en general, és el preu d’adquisició menys les amortitzacions i menys els possibles deterioraments. Els terrenys no s’amortitzen i les construccions sí, però el fet de partir de preu d’adquisició fa que la valoració sigui més baixa, sobretot si fa molts anys que es van adquirir. La ràtio de garantia té en compte el valor comptable i surt penalitzada en aquest cas. La ràtio de garantia hauria de tenir en compte el valor raonable per poder evitar aquest greuge comparatiu.

El gerent d’una empresa demana un informe al seu comptable i li diu: "Miquel, necessito per demà un informe on pugui veure els números de l’empresa i els teus comentaris on em diguis com veus les coses i, en especial, com pot ser que durant anys tenim resultats positius i cada vegada estem més endeutats, amb les pòlisses de crèdit totalment disposades i cada vegada que volem comprar alguna màquina hem de demanar els diners al banc. No ho entenc". El Miquel ens demana que l’ajudem a entendre per què passa això. Ell tampoc no s’explica perquè cada vegada estan més endeutats si han obtingut beneficis. Tot i que no sabem en aquest cas concret què ha passat, es demana explicar quines poden ser les causes que han portat a aquesta situació.

Encara que una empresa tingui beneficis, no necessàriament la seva situació financera ha de ser bona. Hi ha moltes causes que fan que beneficis i caixa no vagin de la mà:

  • Una temerària política de repartiment de dividends.
  • Un volum d’inversions elevat finançats amb endeutament aliè.
  • Un ineficient control de cobraments de clients: si els clients es retarden en el pagament, haurem tingut benefici però no cobrarem al mateix ritme.
  • Una deficient política de pagament a proveïdors: potser paguem massa aviat.
  • Préstecs negociats a curt termini. Cal que hi hagi equilibri entre curt i llarg termini per evitar que els venciments no es puguin atendre.
  • Manteniment d’un elevat nivell d’estocs. Això comporta necessitats de finançament.
  • Altres.

PAC 2

Anàlisi del Compte de Pèrdues i Guanys i Ràtios de Capital Corrent

Calcular les ràtios de capital corrent i els períodes mitjans de maduració i caixa: (saldo mitjà = suma de 2 períodes / 2)

  • Període d'aprovisionament (dies): Saldo mitjà existències (comercials i mat. primeres) x 365 / Aprovisionaments. Termini mitjà des que es reben les matèries primeres a l'empresa fins que aquestes s'incorporen al procés productiu.
  • Període de fabricació (dies): Saldo mitjà productes en curs x 365 / Costos de producció. Termini mitjà incorregut a l'empresa per transformar les matèries primeres en producte acabat.
  • Període de venda (dies): Saldo mitjà producte acabat x 365 / Costos de vendes. Termini mitjà des que finalitza la fabricació del producte fins que aquest es ven.
  • Període de cobrament (dies): Saldo mitjà de clients sense IVA x 365 / Import xifra de negocis. Termini mitjà des que s'han venut els productes acabats fins que la venda es cobra.
  • Període de pagament (dies): Saldo mitjà de proveïdors sense IVA x 365 / Compres. Termini mitjà des que s'han comprat les matèries primeres fins que es paguen.
  • Període mitjà de maduració (dies): P. aprovisionament + P. Fabricació + P. Venda + P. Cobrament.
  • Període mitjà de caixa (dies): P. mitjà maduració - P. pagament.

Comentar les principals partides del compte de pèrdues i guanys, així com les ràtios de capital corrent i els períodes mitjans de maduració i caixa:

  • Principals partides d'ingressos i despeses: S'ha de fer un comentari de les principals partides respecte a la xifra de negoci i al final comentar el resultat d'explotació.
  • Ràtios de capital corrent: [Aquí caldria comentar les ràtios calculades prèviament]

Veritable o fals: "En l’actual conjuntura, el resultat d’explotació d’una empresa amb endeutament a tipus variable no es veurà alterat malgrat hi hagi oscil·lació en el percentatge del tipus".

En principi és cert que no hauria de tenir efectes en el resultat d’explotació i sí, en canvi, en el resultat financer. El resultat d’explotació no té en compte els interessos meritats, cosa que sí fa el resultat financer, i per tant, la resposta seria afirmativa.

Veritable o fals: "Una empresa X que opera amb el mercat sud-americà, factura en euros totes les vendes i els clients paguen en aquesta mateixa moneda. En tractar-se de clients de països amb diversos tipus de moneda, l’empresa X podrà tenir diferències de canvi, que afectaran al resultat financer".

No és cert. Amb independència que vengui al mercat sud-americà, en fer les operacions en euros i cobrar-les en aquesta mateixa moneda, no ha de tenir cap diferència de canvi, ja que els clients pagaran la factura en euros per l’import de la mateixa. Una altra cosa seria que les operacions es fessin en dòlars o una altra moneda diferent de l’euro. Per tant, el resultat financer no recollirà cap ingrés o despesa per diferència de canvi. Qui sí que tindrà diferències de canvi seran els clients.

Una empresa que tenia unes reserves de 400.000 i un capital de 100.000 euros a final de 2009, ha fet una ampliació de capital el 2010 per import de 50.000 euros amb càrrec a reserves. Quines anotacions farà en el seu Estat de Canvis en el Patrimoni Net?

En primer lloc, hem posat el saldo ajustat a l’inici de l’any 2010, que és coincident amb el de 31/12/2009, ja que no s’han produït ajustos. D’altra banda, com a conseqüència d’una ampliació de capital de 50.000 euros amb càrrec a reserves, rebaixem 50.000 euros d'aquestes que afegim al capital. El saldo final recull aquests moviments.

Quines ràtios, si n'hi ha, de les estudiades en els mòduls 1 a 4, es veuran afectades per l’ampliació de capital que ha dut a terme l’empresa de l’apartat C3 anterior?

En principi, no hi hauria cap ràtio de les que hem estudiat que es veiés afectada. Cal tenir en compte que nosaltres hem utilitzat sempre el patrimoni net considerat globalment i aquest no ha variat. Quedarien afectades ràtios que tinguessin el capital o les reserves, considerades de manera individual, en el numerador o denominador, però en el curs no n'hem estudiat cap.

PAC 3

Anàlisi de la rendibilitat econòmica i financera

Realitzar els càlculs necessaris que permetin determinar la rendibilitat econòmica i financera corresponents als exercicis xxxx i xxxx:

[Aquí caldria inserir les dades dels exercicis i els càlculs de les ràtios]

  • BAII (resultat d'explotació)
  • BAI (resultat abans impostos)
  • Resultat exercici
  • Vendes
  • Actiu
  • Patrimoni net
  • Marge sobre vendes: BAII / Vendes
  • Rotació vendes: Vendes / Actiu
  • Rendibilitat econòmica: BAII / Actiu
  • Actiu / Patrimoni net
  • BAI / BAII
  • Palanquejament financer: (BAI / BAII) * (Actiu / PN)
  • Efecte fiscal: Resultat exercici / BAII
  • Rendibilitat financera: Resultat exercici / PN

Comentar els resultats obtinguts en el punt anterior, d'acord amb la plantilla que s'adjunta a continuació:

[Aquí caldria adjuntar la plantilla i els comentaris]

Evolució negativa de la rendibilitat econòmica. Quin és el principal motiu d'aquesta evolució? En el cas de BR es produeix una disminució tant per la reducció del marge sobre vendes com de la rotació sobre vendes. En canvi, en el cas de BL, es produeix també una reducció en el marge sobre vendes, però millora la rotació d'actius, en sofrir una disminució el 2009 les inversions en empreses del grup, fet que no té una relació directa amb la rendibilitat econòmica encara que el criteri de càlcul seguit així ho mostri.

Veiem que la rendibilitat econòmica és superior a la seva rendibilitat financera. Per tant, l'efecte palanquejament és negatiu, no? No, el seu palanquejament és positiu (superior a 1), però l'efecte fiscal fa que la RF no sigui superior a la RE. Si calculéssim la RE després d'impostos, observaríem de forma més clara l'efecte positiu del palanquejament.

Quines són les causes que justifiquen el palanquejament alt? Si el seu palanquejament és alt, vol dir que el seu cost de passiu és menor que la seva rendibilitat econòmica? El palanquejament tan alt de BL ve donat per l'important pes que té en els comptes individuals de BL les inversions financeres i, en aquest cas, els ingressos financers. Aquestes inversions generen un resultat financer positiu, no negatiu com seria normal en una empresa productora de vins amb altes necessitats de capital corrent.

Si haguessis d'invertir en una d'aquestes dues empreses, i exclusivament sobre la base d'aquesta informació, en quina empresa invertiries? La RF de BR està molt propera a rendibilitats que podrien obtenir-se al mercat de capitals amb situacions de risc inferior (bons de l'estat, per exemple). Òbviament, en aquesta anàlisi no es considera la capacitat de generació de valor a mitjà termini de la companyia (no objecte d'aquesta assignatura), i que podria fer atractiva la inversió. En el cas de BL, la seva alta RF ve donada de la participació en empreses del Grup. La possible inversió estaria subjecta a l'anàlisi de les seves filials i participades.

BL ha augmentat la seva rotació d'actius el 2009, mentre que BR l'ha vist disminuïda, la qual cosa suposa una millor gestió de vendes i de les seves existències. Estàs d'acord amb aquesta afirmació? En el cas de BL, la seva millor rotació d'actius no està lligada a la gestió del capital corrent sinó, com dèiem anteriorment, a una desinversió financera.

Comptes individuals versus Comptes consolidats, preguntes:

  • Es produeix un canvi significatiu (comptes individuals versus consolidades) en BL? El canvi es produeix en eliminar, en els comptes consolidats, les inversions financeres en empreses del Grup. Per tant, es veu reduït (versus els comptes individuals) el nivell d'actius i la RE, que anteriorment explicàvem.
  • Es produeix un canvi significatiu (comptes individuals versus consolidades) en BR? No es produeix un canvi significatiu. L'impacte dels resultats de les filials i el volum d'inversió en les mateixes no és significatiu.
  • Quina informació és més significativa per a la presa de decisions: individual o consolidada? No hi ha una resposta única. Dependrà de les anàlisis que estiguem efectuant, però en el cas de Grups de Societats és MOLT aconsellable disposar de comptes consolidats per obtenir una visió més propera de la solvència i rendibilitat de la mateixa.

5 mesures empresarials per recomanar (en els seus comptes individuals, NO en les consolidades) per augmentar la rendibilitat econòmica de l'empresa:

  • Incrementar el nivell de vendes: una millora de les vendes, bé via preu o via volum, o combinant ambdues, produirà un increment del marge i, per tant, de la RE.
  • Millorar el cicle d'explotació: una millora del cicle d'explotació (reducció d'inventaris, menor període de cobrament, major període de pagament) suposa unes menors necessitats de fons i, per tant, un increment de RE a idèntic resultat d'explotació.
  • Diversificació en línies de negoci amb major marge: Aprofitant els canals de distribució (per exemple) i el prestigi de marca, obrir noves línies de negoci amb major marge (o idèntic marge, sense increment d'inversió). Existeixen cellers que estan incrementant els seus ingressos i rendibilitat a través de la posada en marxa d’hotels, visites, etc.
  • Reduir el nivell de despeses operatives: Una reducció de despeses operatives comporta una millora del marge i, conseqüentment, de la RE.
  • Desinversió d'actius ociosos: Si l'empresa disposa d'actius ociosos, que no utilitza o que el seu RE és molt baixa, la seva desinversió suposarà una millora de la RE mitjana.

Podries calcular el cost de capital que suposaria tenir un EVA igual a zero? Quins comentaris tens en relació a aquests resultats obtinguts?

Perquè l'EVA sigui zero, hauria de donar-se la circumstància que els costos implícits de fons propis siguin iguals al resultat net de la Companyia en cada exercici, és a dir: Fons propis 24.884; Màximes despeses implícites de fons propis (resultat exercici) (valor absolut) 638; Màximes despeses implícites de fons propis (valor en percentatge) 2,56%. Per tant, per exemple, el 2009, amb una retribució dels fons propis del 2,56%, l'EVA és zero. Si els accionistes tinguessin un cost implícit dels fons propis superior (la qual cosa sembla, a priori, lògic), l'EVA ja seria negatiu i l'empresa no hauria generat el resultat suficient per retribuir al nivell esperat per l'accionista.

Quadre de Comandament Integral: proposa 5 indicadors que suggeriries, específics per a aquestes empreses vitivinícoles:

  • Rotació d'existències de matèria primera: El seu objectiu seria conèixer el nivell de vi en barrica que es troba pendent de ser embotellat. Mesura el potencial de venda futura de l'empresa.
  • Rotació d'existències de producte acabat: Amb aquesta ràtio es coneixeria el potencial de venda actual, a través de les existències (ampolles, caixes, etc.) de producte disponible en els nostres magatzems.
  • Marge mig per ampolla venuda: Conèixer quin és el marge unitari per ampolla venuda de producte.
  • Percentatge de vendes per canal de distribució: Coneixent les vendes per canal, amb diferent cost de comissió i comercialització, es pot analitzar l'evolució del marge i fixar possibles objectius i estratègies de comercialització i màrqueting.
  • Nivell de coneixement de marca per segments de mercat: Mesuraria el coneixement de marca del nostre producte; fins a quin punt el mercat reconeix el nostre producte i com el posiciona.

PAC 4 (EFE)

Anàlisi de l'Estat de Fluxos d'Efectiu

Confecciona una taula resum de l'EFE, d’acord al model següent:

[Aquí caldria inserir la taula resum de l'EFE]

  • Resultat
  • Ajustos resultat
  • Canvis de capital corrent
  • Altres fluxos d'explotació
  • Fluxos d'explotació = Resultat + Ajustos resultat + Canvis c.c. + altres fluxos
  • Fluxos d'inversió = Cobraments desinversions - Pagaments per inversions
  • Fluxos de finançament = Cobraments i pagaments per instruments de patrimoni + Cobraments i pagaments per instruments de passiu financer - Pagaments per dividends i remuneracions d'altres instruments de finançament
  • Variació total de tresoreria = Suma dels tres fluxos.

No s’estan reflectint les despeses i ingressos financers a l'EFE presentat tal com estableix la normativa comptable. Indica en què consisteix aquesta diferència.

D’acord amb les normes de confecció de l'Estat de Flux d’Efectiu, en el moment de confeccionar els fluxos generats per les activitats d’explotació, ha d’ajustar-se al resultat comptable els ingressos i despeses financeres meritades per un costat (sumant i restant respectivament), per, posteriorment, ajustar els ingressos i despeses financeres pagades (sumant i restant respectivament). Les empreses ajusten les despeses financeres reportades a la tresoreria d’explotació, però l’ajust posterior, sobre la base del criteri de caixa, ho realitzen a l’apartat de tresoreria de finançament, NO en el d’explotació. Es tracta d’un tema controvertit per bastants experts comptables, que opinen que la tresoreria d’explotació NO hauria d’estar influenciada perquè l’empresa tingui més o menys deute, en definitiva, pagui més o menys despeses financeres.

A la taula adjunta, com hagués afectat a la tresoreria, per quin import i en quin apartat de l'EFE:

  • Els dividends pagats el 2009 als accionistes haguessin pujat a la totalitat del resultat net del 2008: import del resultat net, afecta a Finançament. El resultat net del 2008 va ser de 34.450, per tant el 10% és de 3.445. Com es van pagar el 2009 544, la tresoreria hagués estat superior en 3.445 - 544 = 2.901.
  • Els actius desinvertits haguessin estat totalment amortitzats, i la plusvàlua obtinguda per la venda d’actius hagués estat major: no hi ha import ni afecta a cap apartat. El resultat comptable en una venda d’actius no afecta a la tresoreria, solament afecta l'import realment cobrat.
  • La Societat matriu hagués concedit a la seva filial X un préstec de 3.000: no hi ha import ni afecta a cap apartat. Estem parlant de l'EFE consolidat, per tant un préstec intergrup no afecta a la tresoreria del grup.
  • La Societat hagués renovat les seves pòlisses de crèdit en un import superior en 2.500: no hi ha import ni afecta a cap apartat. L'import no disposat de les pòlisses de crèdit no afecta a la tresoreria, sinó a la seva liquiditat i solvència a curt termini.
  • L'import capitalitzat de despeses financeres hagués estat de 100, en comptes de 145: no hi ha import ni afecta a cap apartat. No hagués afectat. En capitalitzar en un import inferior en 45, el resultat hagués estat inferior en 45. Per tant, un ajust per un import inferior resulta en la mateixa caixa d’explotació generada.

Classificar els següents elements en un dels següents apartats: Ajustos de partides que no afecten a tresoreria (N/A), Fluxos activitats explotació (E), Fluxos activitats finançament (F) i Fluxos activitats inversió (I):

  • Dividends rebuts (E): Correspon a dividends que hem percebut per inversions financeres en altres empreses.
  • Dividends pagats a accionistes (F): Correspon a la retribució líquida que efectuem als nostres accionistes, com a contraprestació al finançament rebut.
  • Cobrament per venda immobilitzat (I): Les desinversions es recullen a l'EFE en el moment en què es realitzen les mateixes, no en el moment en què es materialitza la venda d’un actiu.
  • Amortització immobilitzat material (N/A): L’amortització d’un actiu no afecta a la tresoreria d’una empresa.
  • Pagament impost sobre benefici (E): És un pagament derivat de l’explotació del negoci.
  • Deteriorament saldo clients (N/A): Partida similar a les amortitzacions. El reconeixement d’un risc de cobrament no afecta a la tresoreria.
  • Interessos pagats (E): D’acord amb les normes d’elaboració de l'EFE, els interessos pagats pel finançament obtingut és un pagament d’explotació.
  • Aportacions accionistes per ampliació de capital (F): En la mesura que és una aportació realitzada (no la mera subscripció d’accions), és una operació de finançament.
  • Pagaments efectes comercials (E): És una variació de capital corrent operatiu de la societat i, conseqüentment, una reducció de la tresoreria d’explotació de la mateixa.
  • Pagaments per renting (E/I): En la mesura que correspon a un actiu no incorporat a l’actiu de l’empresa, el seu pagament correspon a tresoreria d’explotació. Si es donen les circumstàncies per procedir a la seva activació comptable (i reconeixement del seu passiu), seria una operació d’inversió.
  • Cobrament indemnització robatori (E): Cobrament d’explotació, cancel·lant, possiblement, un compte a cobrar per aquest concepte.
  • Adquisició empresa (I): Operació d’inversió. Cas que sigui una operació d’una compra d’una empresa del Grup, i estiguéssim parlant d'EFE consolidat, no afectaria a la tresoreria del grup.
  • Pagament adquisició patent (I): Pagament per la compra d’un immobilitzat intangible.
  • Cobrament crèdits concedits (E/I): Dependrà de la naturalesa del crèdit concedit. Si és un crèdit comercial serà Explotació; si és una inversió financera en una societat serà equivalent a una desinversió.

PAC 5

Anàlisi de balanç i estat de fluxos d'efectiu

Una empresa ha perdut part de la informa

ció del seu balanç i cal recuperar totes les dades del balanç. Les dades que tenim són les següents:

PN=1000

Passiu corrent/ PN= 1,4

Rotació actiu=2,1

Rotació existències=6

Període mitjà de cobrament de existències (360 dies)=30

Rati de tresoreria=0,5


- Per trobar l’actiu total farem:

Passiu corrent/ PN= 1,4

Passiu corrent= 1,4*1.000= 1.400

Total actiu= Total passiu i PN= 1.000+1.400= 2.400

Total actiu= 2.400 euros

-Per trobar els comptes de cobrar agafem el període mig de cobrament:

PM cobrament= Mitjà de clients i comptes a cobrar/ vendes *360

Com tenim dues incògnites trobem amb la rotació de l’actiu les vendes

Rotació= vendes/ actiu

2,1*2.400=vendes= 5.040 euros (ho multipliquem per 1.18= 5947,2 euros les vendes)

Per tant, substituïm en el PM i surt saldo de clientes i comptes a cobrar 495.6

Clients i comptes a cobrar = 495.6 euros

-Per trobar les existències:

Rotació existències= vendes/ existències

6=5.040/ existències

Existències= 840 euros

- Per trobar tresoreria o disponible agafem el rati de tresoreria:

Rati de tresoreria= Disponible/ passiu corrent

0,5= Disponible/ 1.400

Disponible= 700

-Actiu no corrent:

2.400= X+840+495.6+700

Actiu no corrent= 364.4

Situa a quin estat de fluxos d’efectiu anirien i calcula l’EF E de les activitats de finançament. Quina informació ens proporciona el EFE de les activitats de finançament?

Cobraments de clients 190.000= Explotació

Despeses diverses 60.000 = Explotació

Dividends cobrats 4.000 = Explotació

Dividends pagats 28.000 = Finançament

Emissió de bons 120.000 = Finançament

Pagament d'impostos 3.000 = Explotació

Pagament d'interessos 6.000 = Explotació

Pagaments a proveïdors 90.000 = Explotació

Venda de mobiliari 25.000= Inversió

Per tant, l’EF de les activitats de finançament serien els dividends cobrats i l’emissió de l’emprèstit, la seva diferència donaria 120.000-28.000= 92.000 euros. Teòricament l’EF de les activitats de finançament recull els fluxos d’efectiu derivats de les activitats de finançament, distingint cobraments i pagaments derivats dels instruments de patrimoni i dels passius financers (finançament aliè a curt i a llarg termini no relacionat amb l’explotació). Com els altres estats de fluxos només recull cobraments i pagaments, en cap cas aportacions en espècie, ni préstecs ni subvencions rebudes de manera diferent que l’efectiu, ni així mateix, transformacions o renovacions de préstecs o conversions de préstecs en capital, sinó són en metàl·lic.

Una empresa comercial ven uns terrenys al iniciar-se l’exercici que presentaven un valor a balanç de 600.000 euros i un saldo al final del mateix any de 200.000 euros. Si en el compte de pèrdues i guanys del mateix any es reconeix un benefici de 50.000 euros per la venda de terrenys al comptat. Quin va ser l’efecte d’aquesta venda en l’EFE? Un cobrament de 50.000 en l’activitat d’explotació, Un cobrament de 50.000 en l’activitat d’inversió, Un cobrament de 450.000 per activitats d’explotació,Un cobrament de 450.000 per activitats d’inversió: d)(600.000-200.000)+50.000=450.000.

Indica quina de les següents afirmacions és verdadera: Una empresa que tingui beneficis no pot tenir problemes de liquidesa; Una empresa pot tenir pèrdues però pot tenir liquidesa; Una empresa que té pèrdues vol dir que no té liquidesa; Una empresa que tingui solvència sempre ha de tenir liquidesa. b) Una empresa encara que tingui benefici, o sigui solvent pot no tenir liquidesa, Liquidesa té a veure amb la possibilitat de poder pagar els deutes a curt termini, solvència amb la possibilitat de poder pagar tots els deutes que un té i benefici prové de la diferència entre ingressos i despeses i que no té que coincidir amb el cobrat o pagat

El comptable d’una empresa no té clar que passarà amb el rati del FM si demana un préstec a ll/ t, ja que té una situació delicada. Les dades que ens dóna són un capital corrent de 60.000 euros i el préstec a ll / t és de 70.000 euros. El FM augmenta; El FM disminueix; El FM és menor que 1; El FM no varia. a) Suposem que abans de l’operació la ràtio de FM fora AC/ PC, per tant suposem que l’actiu corrent fos 160.000 i el PC de 100.000 el rati seria de 1,6, justament immediatament després el préstec el rebem i entra a tresoreria, per tant, ara l’AC serà 160.000+70.000 i el PC  serà igual com a conseqüència el resultat serà 2.3 per tant augmenta el FM.

Quines actuacions aïlladament faran que el cicle d’explotació d’una empresa comercial s’escurcin. Augmentar l’inventari d’existències comercials; Reduir el percentatge de vendes a crèdit; Reduir el termini mig de pagament a proveïdors; Disminuir la rotació d’inventari. b)  La resposta correcta és reduir el percentatge de vendes a crèdit. Si augmentem l’inventari augmenta el PM d’aprovisionament, sí reduïm el termini mig de pagament a proveïdors el cicle d’explotació augmenta ja que resta, si disminuïm la rotació d’inventaris també augmenta el PM d’aprovisionament. En canvi si els clients ens paguen abans el PM de cobrament es redueix i afecta positivament en la reducció del cicle d’explotació.

Un gestor que comença ha barrejat totes les comptes anuals de les seves empreses i observant l'EFE considera que la empresa que té menys EF d'inversió ha de ser una de les seves empreses de serveis. És correcte el seu raonament?  No és correcte el seu raonament per què l’EFE només tracta de veure quin ha estat el moviment de tresoreria durant un període de temps. El fet que tinguem més o menys moviment en l’EF d’inversió no diu si és una empresa industrial o del sector serveis, depèn del moment que dita empresa precisi fer renovació o substitució d’immobilitzat de qualsevol tipus, o senzillament deixar de tenir.

Raona la següent afirmació tenint en compte l’aprés a l’assignatura d’ AEF: Quan s’incrementa el tipus d’interès del diner disminueix el nombre de projectes empresarials que es poden considerar rendibles. Des d’un punt de vista econòmic, els projectes són viables quan la rendibilitat econòmica del mateix és superior al cost del diner. Per tant, si el preu del diner s’incrementa es podria donar el cas de que determinats projectes quedessin per sota d’aquest cost i per tant, el palanquejament financer no seria positiu, sinó negatiu i del tot desaconsellable.

Entradas relacionadas: