Anàlisi de "La família de Carles IV" de Goya

La família de Carles IV

1. Documentació general

• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: 1800-1801
• Mides: 3x4 m
• Emplaçament: Museu del Prado
• Estil: Goya va passar per diferents estils durant la seva vida. En aquesta obra, podríem dir que és d'estil neoclàssic. Aquesta obra pertany a la segona etapa biogràfica de Goya.
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Retrat col·lectiu de la família reial espanyola.

2. Anàlisi formal

A. Tècnica i material

Oli sobre tela de lli preparada per pintar. Goya aplica zones amb oli més diluït (rostres) i, a vegades, molta pasta de pintura, sobretot als daurats i platejats de la roba. L'oli permet la veladura: capes molt diluïdes de pintura que matisen les que hi ha a sota.

Per no molestar gaire la família reial, va fer esborranys ràpids dels rostres i els cossos a la tela i després va vestir amb les robes criats.

B. Pinzellada

Hi ha molta pinzellada solta.

C. Color

El color depèn de la llum: hi ha molts daurats i platejats. Goya sembla intentar reflectir quan la llum enlluerna.

La reina Maria Lluïsa sembla el personatge que rep més llum, els següents són els personatges femenins i els nens. Els personatges masculins vesteixen colors foscos. A més, el nen i el pare són els únics que tenen color vermell.

La germana de Goya està representada a les fosques i ell mateix també es pinta a les fosques; és a dir, pinta a les fosques els personatges poc importants.

D. Composició

Hi ha dos plans: un primer pla amb els personatges, que apareixen de cos sencer, verticals, en un fris, però n'hi ha dos que tenen el peu endavant (Carles IV i Ferran VII). En el segon pla, hi ha un espai íntim del palau reial amb quadres i amb l'autoretrat de Goya.

Hi ha tres semblances amb la composició de Las Meninas de Velázquez:

• Personatges en un primer pla.
• Un interior íntim: palatí íntim.
• L'artista interpel·la l'espectador amb la seva mirada.

En aquesta obra, la composició intenta unir l'interior i l'exterior de l'obra.

E. Estilística

L'estil de Goya deriva de Velázquez. Com als retrats neoclàssics, els personatges es disposen en un fris, un darrere de l'altre, influenciats per la disposició de les escultures en els relleus del món clàssic, com a l'Ara Pacis o al Partenó.

En canvi, el que diferencia l'obra del neoclassicisme és que no és tan dibuixística, predomina més la taca, la matèria. Els contorns dels personatges són menys lineals.

Situant l'estil de l'obra amb l'estil de Goya, podem dir:

• Predomini del color sobre el dibuix.
• Cada cop més pasta pictòrica.
• Després d'aquesta obra, tendirà a ser més expressionista.

3. Interpretació, significat i funció

Tema: Retrat col·lectiu de la família reial de Carles IV. Els personatges principals que surten a l'obra són: Maria Lluïsa, Carles IV, Ferran VII, Carles Maria Isidre. Els personatges secundaris són: els germans del rei, la tieta del rei i els fills del rei Carles IV.

Existeixen actualment dues interpretacions importants de l'obra:

1. Interpretem aquest quadre com una crítica a la falta d'autoritat de Carles IV. Segons aquesta interpretació, la dona de Carles IV (Maria Lluïsa) estaria al centre perquè és qui realment controla o gestiona la corona.
2. Manuela Mena dirà que aquesta interpretació no és certa i que no té cap sentit, ja que, segons ella, és un retrat familiar normal i corrent. Maria Lluïsa està al mig perquè és un retrat íntim on Maria Lluïsa assegura descendència. Diu que ens fixem en els contactes entre personatges: com la mare abraça la seva filla, com la filla toca la mare. En canvi, el rei, pel fet de ser rei, no el toca ningú i Ferran VII no toca ningú, però és tocat per Carles Maria Isidre.

L'obra de La família de Carles IV és la síntesi entre diferents tipologies de retrat.

4. Valoracions finals

És complicat posar Goya en un estil artístic perquè és un artista molt personal i que evoluciona constantment.

John Biolostoki afirma que amb Goya s'inicia l'art contemporani. Per entendre una obra d'art no s'ha d'anar només a la tradició (Bíblia), també s'ha d'anar a l'univers simbòlic que l'artista crea.

La Fuente Ferrari diu que Goya obre tots els camins de l'art europeu que vindrà, obre les portes a tot l'art europeu.

Goya ha estat reivindicat per les avantguardes a finals del segle XIX (Delacroix, Cézanne) i XX:

• Impressions òptiques: la seva obra representa un estat anímic.
• Surrealisme de Dalí: l'influeix el món dels somnis.

Amb Goya es compaginen dues tendències:

1. Academicista: retrats d'aristòcrates, La família de Carles IV.
2. Una obra molt més lliure en diferents nivells: temàtic o plàstic.

L'art del segle XIX tendeix al neoclassicisme i a l'academicisme; aquest art es difondrà als salons oficials. Serà un art de trencament, d'innovació i d'originalitat que seran els Refusés dels salons (Rebutjats).