Anàlisi de l'escultura de Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills

Cronologia

Segle: III-II aC.

Estil

Estil: hel·lenístic.

Característiques:

• L'escultura grega va sintetitzar tot el camí recorregut per l'etapa anterior i va culminar en composicions dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssic.
• Apareixen noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment.
• El rostre dels personatges es representa amb una gran expressivitat, mostrant sentiments de sofriment i passió (Pathos).
• Van proliferar els grups escultòrics i van sorgir el retrat i l'anècdota, dues temàtiques en què l'idealisme deixa pas al gust pel realisme.
• El tema central de l'escultura grega va ser la figura humana, amb la qual es van representar deus i deesses, herois i heroïnes i atletes.

Característiques formals

Laocoont i els seus fills pertany a l'estil grec hel·lenístic i és l'escultura més important de l'escola de Rodes. Obra d'Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes. Localització: Museus Vaticans (Roma).

La composició es defineix a partir d'una piràmide i d'una diagonal que travessa tota l'escultura. Per una banda, la piràmide que formen les tres figures, amb el cap de Laocoont al vèrtex, i, per l'altra, la diagonal que generen el braç dret i la cama esquerra de Laocoont. Els escultors es concentraren a resoldre problemes tècnics i a crear sensacions en els espectadors. Per això aquestes tres figures són representades en una lluita brutal per la seva vida en què cada múscul és en tensió per tal d'escapar-se de l'abraçada mortal. El dramatisme s'accentua amb detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels fills, el més gran dels quals mira el pare per demanar-li ajuda. I és que el període hel·lenístic es caracteritza per una gran capacitat de representació de les emocions que trenca amb els cànons de serenitat i equilibri. Per això els escultors se sustenten en la perfecta captació del patiment (pathos) dels personatges reflectit en els seus rostres.

El moviment es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat d'escapar-se, però lluiten fins al final, i de les serps que els tenen presos.

És notable el talent dels escultors a l'hora de plasmar, tot paralitzant-lo, un moment d'agitació dramàtica sense que l'acció se saturi.

Unes altres característiques són la monumentalitat i la utilització de més d'un bloc de marbre en la seva realització.

Aquesta escultura fou trobada al segle XVI, per Rafael, en les excavacions de les termes de Tit. De seguida la va mostrar a Miquel Àngel que quedà molt impressionat per l'excel·lència de la composició i per la ràbia continguda, que ressuscità a les seves obres de maduresa i va fer parlar als contemporanis de terribilità.

Iconografia

Representa: la mort del sacerdot troià Laocoont i dels seus fills estrangulats per dues serps.

Significat:

Segons el mite de la guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l'acceptaven Troia seria destruïda.

Sobre la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents. Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo, i el seu càstig no va tenir cap relació amb la guerra de Troia, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu.

En canvi, en la versió explicada a l'Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena (partidària de la victòria grega) qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veritat de la història de Sinó.

Miquel Àngel va quedar impressionat per aquesta escultura, tant per la seva terribilità com pel pathos que transmet. Va ser trobada l'any 1506 entre les runes del palau de Titus a Roma.

Si el període clàssic va ser una font d'inspiració per al Renaixement, l'hel·lenístic ho va ser per al barroc. Així, aquest conjunt és un magnífic exemple de barroquisme escultòric de l'hel·lenisme, que representa els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme, igual com va fer, segles després, el genial escultor barroc, Bernini.

Funció:

Probablement Laocoont i els seus fills va ser encarregada per l'Estat per exposar-la en un lloc públic, però també podria haver estat la comanda d'un particular ja que els grups escultòrics estaven pensats per decorar cases importants, en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.