Anàlisi de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 11,98 KB
Dictadura del general Primo de Rivera: Intro: El sistema polític de la Restauració perd suport i és substituït per la dictadura de Primo de Rivera: cop d'estat 13/9/1923. L'exèrcit es veia amenaçat per la crida de responsabilitats pel desastre d'Annual, per tant, el cop d'estat es dona com a resposta a aquesta situació d'amenaça tant dels grups privilegiats i de l'exèrcit. L'objectiu de Primo de Rivera i del cap de l'estat era mantenir segurs els privilegis de l'elit dominant.
Causes de la Dictadura
1. Conseqüències del desastre d'Annual (1921): postura de l'exèrcit exigint + pressupost per la guerra i de l'opinió pública, oposada a la guerra. L'opinió pública del poble és contrària a la guerra i des del govern es demana un informe, l'expedient Picasso (per saber les causes del desastre d'Annual). Aquest expedient va provocar friccions amb les corts.
2. Postura antinacionalista de l'exèrcit: en contra del nacionalisme català i basc, no veu bé la Mancomunitat de Catalunya, és a dir, estan en contra del nacionalisme perifèric, ja que el seu nacionalisme el veien bé.
3. Els partits dinàmics estaven dividits i els republicans i els socialistes guanyaven adeptes. 1917: conflictes (vagues) i els partits republicans tenen molts adeptes (tenen nacionalistes d'esquerres i dretes). El moviment obrer es fa + fort. El PSOE era espanyol. El PCE es funda el 1921. L'exèrcit ho veu amb mals ulls i vol frenar el moviment obrer amb un govern autoritari.
4. El sistema polític de la Restauració es troba desgastat, rebent crítiques per tots els bàndols. La dreta defensa un braç de ferro per mantenir l'ordre social i els interessos de les classes dominants. L'esquerra vol acabar amb un sistema corrupte.
Els factors que van afavorir el cop d'estat van ser:
a) El recolzament del rei: Alfons XIII va tenir reunions amb Primo de Rivera i va recolzar el cop d'estat.
B) Triomf del feixisme a Itàlia (marxa sobre Roma, 1922). Els feixismes tenen importància a tota Europa però sobretot a Itàlia. Marxa sobre Roma: 20000 camises negres van entrar a Roma des d'Itàlia per prendre el poder. Va ser un cop de força que va portar el poder feixista a Mussolini. Durant la dictadura, Primo de Rivera es veurà influenciat pel feixisme italià.
- A nivell de la societat espanyola:
- Els grans beneficiaris són l'elit dominant. Es reafirma el seu poder social. L'objectiu és mantenir el poder social establert.
- La burgesia catalana està marginada en aquest sistema però malgrat això recolzarà la dictadura a canvi d'ordre social i proteccionisme.
- Les classes populars són les no beneficiades per la dictadura amb unes diferències: Primo de Rivera mantindrà una política de seducció i repressió. Aquesta política es basa en seduir els socialistes, intentar que s'incorporin o col·laborin en alguns aspectes amb la dictadura. Per evitar la repressió i viure sense grans alteracions, els socialistes aniran de la passivitat a la col·laboració.
2. El Directori Militar (1923-1925)
Primeres mesures del directori militar (1923-1924): concentració dels ministeris en la persona de Primo de Rivera (no hi ha divisió de poders), proclamació de l'estat de guerra a tot el país (toc de queda), suspensió de garanties constitucionals suspeses (llibertat, premsa, expressió...), dissolució del congrés i part electiva del senat, substitució dels governadors civils per governadors militars a les províncies, l'estat es divideix en regions militars dirigides per un capità general, substitució dels alts càrrecs de l'administració, els judicis per jurat se suprimeixen, s'estén el somatent (grups paramilitars formats per les classes dominants per establir l'ordre públic), censura de premsa: no s'admeten crítiques a la dictadura o a la guerra del Marroc, organització d'un sistema administratiu a nivell central, provincial i municipal.
Institucionalització del règim (1924-1925)
Acció política: 1924: Unió Patriòtica (partit únic i suport del règim dictatorial), 1924: aprovació de l'estatut municipal (+ competències als municipis. Atorga de forma restringida el vot femení), 1925: estatut provincial (reglamenta les competències de les províncies respecte dels municipis i el govern central).
Política econòmica: obres públiques: intent de legitimar un poder il·legal, fer accions per poder excusar-se i donar-se prestigi (obres hidràuliques, clavegueram, entre altres (dèficit important, préstecs que hauria de pagar la república)), creació de monopolis: Compañía Telefónica Nacional de España (1924), CAMPSA (1927).
Principals problemes: ordre públic i terrorisme (objectiu màxim de la dictadura). Principals caps de repressió: Martínez Anido i Artega. Intenta reprimir-ho amb:
1. Política dual de repressió (CNT, PCE) i seducció (PSOE). Afavoreix el sindicat lliure de la patronal. PSOE i UGT col·laboraran amb la dictadura: màxim col·laborador: Largo Caballero, en contra de la dictadura: Prieto.
2. Institucions als governadors civils per reprimir tot tipus de manifestació o protesta. Empresonaments i execucions.
3. Rígida censura de premsa.
Nacionalismes català: la Lliga s'apropa a Primo de Rivera. Política antinacionalista de Primo de Rivera: prohibeix l'ús de la bandera i dels segadors, restringeix l'ús del català, reprimeix manifestacions culturals i polítiques, es dissol la Mancomunitat (1925). Acció Catalana critica l'actitud de la Lliga: el nacionalisme esdevé més radical.
Estat Català? Prats de Molló (1926) intenta organitzar un exèrcit català que havia d'envair Catalunya i proclamar l'Estat Català.
La crisi colonial: guerra. En un primer moment hi ha la postura d'abandonament però van acabar arribant a un acord amb l'exèrcit francès (molt més avançat i potent) i van fer el desembarcament d'Alhucemas (1925) que va acabar guanyant la guerra. Prestigi a Primo de Rivera.
3. El Directori Civil (1925-1929). Al desembre de 1925, Primo de Rivera retira als militars de les seves responsabilitats polítiques i torna a establir un consell de ministres sota la seva presidència (els tecnòcrates de la Unión Patriótica, entre els que es trobaran Martínez Anido i José Calvo Sotelo). A nivell econòmic el proteccionisme continua sent la política + important a nivell agrícola i industrial. Es continua amb un estat corporatiu i amb obres públiques que van agreujar la secular crisi de la hisenda, va multiplicar el deute públic i va provocar una brusca davallada de la cotització de la moneda espanyola (la pesseta va perdre valor). Es continua amb la concessió de monopolis i al capital estranger capitalista a prop de l'estructura del poder. Es van donar avantatges al capital estranger perquè investiguessin a Espanya i es van concedir avantatges, com per exemple monopolis, i els que van ser beneficiats van ser capitalistes espanyols que estaven a prop de l'estructura de poder. A nivell militar, durant el directori civil, el 1926 va haver la Sanjuanada, un intent de cop d'estat contra P. de Rivera d'una part de l'exèrcit que tenia com a objectiu tornar a un sistema constitucional, és a dir, acabar amb la dictadura. Niceto Alcalá Zamora, primer president de la Segona República que va signar la Sanjuanada. També es forma l'Assemblea Nacional Constitutiva (1927) a imitació del consell feixista amb sufragi censatari (majoria membres de la Unión Patriótica). Va fracassar perquè es va veure que era una imitació del consell feixista italià i es va fer un esbós fallit de la constitució de la monarquia espanyola (1929). El projecte constitutiu:
- No recollia la divisió de poders ni la sobirania nacional.
- Sistema unicameral on la meitat dels membres eren escollits pel rei.
- S'atorgava al rei amplis poders.
A imitació dels feixistes es crea la Organización Corporativa del Trabajo i el Código de Trabajo (1926). És el model italià dels sindicats verticals, l'estat organitza les relacions entre empresaris i treballadors, normalment a favor dels empresaris. Són sindicats verticals perquè són mixtes, és a dir, hi ha empresaris i treballadors. Els sindicats també eren mixtes amb arbitratge de l'estat. A l'únic sindicat que se li permetia formar-ne part era el Comitè Paritari (UGT) que estaven fets per resoldre conflictes a les empreses, conflictes que no arribaven a vagues perquè estaven prohibides. Van començar les assegurances per maternitat i subsidis a famílies nombroses.
4. Final de la Dictadura
L'oposició és més forta cada dia. A partir de 1928 el dictador té cada cop menys suports: PSOE i UGT va abandonar la seva neutralitat (1928), FAI (Federación Anarquista Ibérica). 1927. Format per anarcocomunistes. Atemptats contra el règim. Baixa i mitjana burgesia es mobilitza a través del moviment d'estudiants (FUE, 1926): 1929. Manifestacions en contra del règim i llei de reforma universitària. Intel·lectuals contra la dictadura. Intent de pronunciament. Fracassa. El general Primo de Rivera va dimitir (30-1-1930). El rei Alfons XIII nomena a un nou govern a càrrec de Dámaso Berenguer (militar).
5. La Dictablanda de Berenguer i el Triomf Republicà.
Alfons XIII intenta tornar a instaurar la Restauració iniciant una liberalització de la vida política (sistema de garanties i drets), continua el desprestigi de la monarquia, acusada de consentir i col·laborar amb la dictadura, grans dificultats per tornar a la restauració. Sistema desprestigiat. Problemes: conservadors i liberals es van negar a participar en el govern, lentitud en el restabliment de les llibertats constitucionals. Guanya força l'opció republicana. Oposició: Pacte de San Sebastià (agost de 1930). Aliança antimonàrquica i catalanista, republicans, volen un canvi. No vol una dictadura ni la restauració (sistema democràtic amb valors republicans (no privilegis monarca, govern just)). Formació d'un comitè revolucionari presidit per Niceto Alcalá Zamora. El PSOE i l'UGT s'uneixen al pacte. Insurrecció d'una part de l'exèrcit a Jaca: sublevació militar republicana al desembre de 1939, afusellament dels capitans Fermín Galán i García Hernández. El govern va manifestar la seva intenció de convocar eleccions. El govern de l'almirall Aznar (febrer-abril 1931): augmenta l'oposició a la monarquia, augmenta el sentiment republicà, convocatòria d'eleccions municipals per al dia 12 d'abril de 1931, les eleccions van ser plantejades com un plebiscit per decidir la forma de l'estat (monarquia o república), victòria dels republicans a les principals ciutats, els resultats com una censura a la monarquia, en nombroses manifestacions populars s'exigiren a la proclamació de la república, el rei abdica el dia 14 d'abril de 1931.