Anàlisi Demogràfica: Gràfics, Mapes i Distribució de la Població

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,69 KB

Tipus de Gràfics i Mapes

Tipus de gràfics: lineal, de barres, piràmides d'edat, lineal i de barres, sectorial.

Tipus de mapes: plànols (de ciutat), quantitatius (expressen diferents informacions amb valors numèrics), corocromàtic (àrees amb colors o trames), coropletes (amb taula de valor).

Mapes físics: de relleus. Mapes polítics: de comarques. Font, any, tema.

Distribució de la Població Mundial

Població: Conjunt de persones que habiten un territori. Ho estudia la demografia (dades no fiables en el passat).

La distribució no és homogènia. Hi ha àrees molt poblades i d'altres on no hi viu ningú. No hi ha relació directa entre la població d'un país i l'espai que ocupa. Densitat de població: nº hab./unitat superfície. Tampoc hi ha relació entre el nº d'habitants i el nivell de desenvolupament: Àsia (la població es concentra sobretot al sud i a l'est, a les valls dels rius), l'est de Xina (voltant riu Huang-ho), Amèrica del Nord (a la costa oriental), etc. Zones de buit demogràfic: selves, deserts, zones àrtiques i antàrtiques, zones de muntanya.

Distribució a Europa i Espanya

Distribució de la població a Europa: és un continent molt petit i molt poblat, no homogeni. Densitats més altes a Anglaterra, Bèlgica, Holanda, nord d'Itàlia, la gran dorsal europea (la més poblada, la més industrialitzada, té més infraestructures). Zones més despoblades a Europa: Pirineus, Escòcia, Islàndia, Escandinàvia, els vacants,...

Distribució de la població a l'estat espanyol i Catalunya: Densitats més altes a Pontevedra, la Corunya, Biscaia, Guipúscoa, País Basc, València, Alacant, Sevilla, Cadis, Màlaga, les Canàries i les Balears. Hi ha 2 zones molt més poblades, Madrid i el centre de Catalunya. A Catalunya es concentra a Barcelona. Eren força poblades les costes.

Creixement de la Població

La població de la terra ha anat augmentant sense parar: Al 1500 la població mundial era de 400.000 persones. En el 1750, es va duplicar. Actualment, som uns 6 milions de persones. La població es doble cada cop en menys temps. Molta gent considera que aquest creixement és insostenible, i d'altres, que la humanitat serà capaç de resoldre aquest problema.

La 1a persona que va dir que era insostenible va ser Thomas Robert Malthus (1766-1834), que deia que la població creixia de forma geomètrica (2,4,8,16,32...) i els recursos de forma aritmètica (2,4,6,8,10,12...). Segons Malthus, no hi haurà recursos suficients per a tota la població, i començarà a haver-hi fam, crisis i mort. Malthus estava equivocat ja que no comptava amb la revolució industrial, que va portar noves tècniques.

Moviments de Població

És l'evolució del nombre d'habitants d'una població. Creixement natural/vegetatiu: naixements - defuncions (alt quan és superior al 2%, moderat entre 1% i 2%, i baix menys de l'1%). Aquí no es tenen en compte, que sí que es tenen en compte en el moviment migratori: immigrants (venen) - emigrants (marxen).

Taxes de Natalitat i Mortalitat

Per saber les taxes de creixement vegetatiu, necessitem saber les taxes de natalitat: nombre de naixements (any X) / població total (l'any X) x 1000. Si supera el 35%, és considerada alta, del 15% al 35% és moderada, i del 15% en avall és baixa.

Taxa de mortalitat: nombre de defuncions (any X) / població total (any X) x 1000. Els països subdesenvolupats tenen taxes altes, mentre que els desenvolupats tenen taxes baixes. La taxa de mortalitat infantil: nombre de defuncions de nens menors d'un any (any X) / total de nens nascuts al mateix any (any X) x 1000. Els països subdesenvolupats tenen taxes altes, i els desenvolupats taxes baixes. Les causes de la mortalitat infantil són sobretot mala alimentació, mala situació higienicosanitària, epidèmies, etc.

La mort sobtada del lactant és la més important a Espanya, i no se'n saben les causes.

Països Desenvolupats i Subdesenvolupats

Països desenvolupats: taxes de natalitat baixes, fecunditat per sota del nivell de substitució o reemplaç. Procés d'envelliment de la població: + gent gran que jove, gran esperança de vida.

Països subdesenvolupats (75% població mundial), la taxa de natalitat és molt alta, el creixement és molt gran i això és un problema. Per solucionar-ho, es planegen programes de planificació familiar (cas extrem Xina, que prohibeixen tenir més d'1 fill). En canvi, en els desenvolupats han hagut de fer campanyes pro-natalistes.

Fecunditat

La fecunditat: nombre de naixements en un any / dones en edat fèrtil (15-49) x 1000. Taxa de fecunditat per edats: nombre de naixements de les dones d'entre x i x+5 / dones de x i +5 = x 1000. Índex sintètic de fecunditat (ISF): suma de les diferents taxes de fecunditat per edats (totes les edats) / 1000.

En el cas de països desenvolupats la fecunditat és baixa, com hem dit, això és degut al retard en l'edat del matrimoni, la incorporació de la dona al món laboral, la generalització de mètodes anticonceptius, etc.

Els països subdesenvolupats han hagut de prendre mesures antinatalistes.

Altres Indicadors Demogràfics

La nupcialitat: nº de matrimonis celebrats en un any. Aquest ha perdut molt de valor per l'establiment de parella sense casar-se. Quan es produeix un retard en la nupcialitat, es produeix una reducció en el nº de fills. Es casen més tard per crisis econòmiques, polítiques, socials.

L'esperança de vida: nº mitjà d'anys de vida que pot esperar de viure alguna persona en el moment del seu naixement. Aquesta esperança ha anat variant al llarg de la història a millor. Les dones tenen l'esperança més alta que els homes.

La mortalitat infantil determina més l'esperança de vida.

Model de Transició Demogràfica

Teoria que intenta explicar com la població passa d'un antic règim a un de nou. Té 4 fases:

  1. Antic règim demogràfic: taxa de mortalitat alta i oscil·lant. La natalitat també és alta i oscil·lant, per tant no hi ha creixement demogràfic gairebé. Aquestes dues dependran de les crisis de subsistència.
  2. La fase d'extensió: la mortalitat baixa en picat, i la natalitat es manté. Les causes d'aquesta millora són gràcies a les millores higièniques i a l'alimentació. Hi ha avanços en la medicina, i hi ha un creixement de la població.
  3. Fase de contenció: la taxa de mortalitat continua baixant fins a arribar a una taxa semblant a l'actual. Es passa d'una societat rural a una urbanística, la gent comença a viure a les ciutats on els espais no són tan abundants. Els nens ja no són tan abundants. Cau la natalitat, la dona s'introdueix al món laboral, els mètodes anticonceptius es generalitzen. La població encara creix però el mètode s'ha alentit.
  4. Nou règim demogràfic: taxa de mortalitat baixa, tant, que no pot baixar més. A la última part augmentarà una mica, perquè hi ha molta gent gran. Estem en una societat post-industrial, la dona ja està en el món del treball, i hi ha un accés fàcil als anticonceptius. Podem apreciar un envelliment de la població. Creixement de la població gairebé nul.

Segons aquest model, a cada fase li correspon un tipus de piràmide:

a) b) c) d)

Situació Actual i Envelliment

Situació actual dels països subdesenvolupats: variarà depenent de la fase que es trobi. Els subdesenvolupats, la majoria es troben a la fase b. Aquestes, són societats en què la dona està sotmesa a l'home, ja que no té poder de decisió. Els fills són un bé necessari per a l'economia financera. Països del 3er món, s'ha reduït notablement la mortalitat amb l'ajut d'ONG. L'esperança de vida és baixa, i això és degut a una alta mortalitat infantil.

Causes que expliquen l'envelliment de la població a Catalunya: Catalunya es troba en la fase d. Planteja 2 problemes: 1) si podem continuar amb l'estat del benestar (l'estat garanteix tota una sèrie de serveis els quals paguem amb impostos. Quan et jubiles, el govern et dona diners. L'estat podrà continuar garantint la sanitat, les pensions, etc?) 2) la solució podria ser l'arribada d'immigrants? (doncs sí, podria ser una solució per l'escàs creixement, encara que podria suposar un conflicte per les diferents cultures.)

Natalitat i Factors

Natalitat baixa: la fecunditat està per sota del 2,1 fill per dona (mín. per al nivell de substitució). Causes d'aquesta baixa natalitat serien els factors econòmics i socials. Als països rics els fills són font de despesa fins que no treballen. No són una seguretat de futur, ja que quan els pares siguin grans tindran ja unes pensions. La dona ja és igual que l'home, món laboral, fàcil accés a mètodes anticonceptius.

Factors culturals, ideològics i polítics: + nivell d'instrucció i - influència religiosa: - fecunditat. En els països desenvolupats existeix el divorci, l'avortament.

L'esperança de vida continua pujant: 80 anys les dones i 75 els homes.

Entradas relacionadas: