Anàlisi del sonet barroc de Francesc Vicent Garcia

Anàlisi del poema i context

1- Podem relacionar aquest poema amb el moviment estètic del Barroc. L'autor és Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, considerat el principal autor del Barroc català.

El Barroc es caracteritza pel dualisme, l'exageració formal, l'ús de figures retòriques elaborades i una visió pessimista i conflictiva dels sentiments. En el poema aquestes característiques es manifesten en l'oposició entre la calma i el conflicte, en la descripció artificiosa de la bellesa de l'amada i en el conflicte interior del jo poètic. Aquest estil de poesia és típic de l'època perquè el Barroc valora la dificultat formal i l'enginy, especialment a través del sonet.

2- El poema descriu la contemplació d'una dona molt bella que es pentina amb una pinta de marfil. Aquesta està d'esquenes a ell. El jo poètic observa els contrastos entre la blancor de la pell del coll i el negre dels cabells, fet pel qual queda fascinat. La bellesa de la dona es construeix a partir de la combinació d'elements oposats, un recurs típic del Barroc que genera tensió estètica i emocional. Aquesta contemplació provoca en el jo poètic un conflicte interior, ja que se sent atret però alhora pertorbat per aquesta bellesa.

L'estructura del poema és la d'un sonet: dos quartets inicials dedicats a la descripció física de la dona i dos tercets finals en què s'expressa la reacció emocional del jo poètic.

Barroc

El Barroc és un moviment literari del s. XVII que planteja una nova visió del món i de l'ésser humà, contrària a l'optimisme racionalista del Renaixement.

• Es caracteritza per la impossibilitat del saber a causa del caràcter enganyós del món empíric, que genera incertesa i desconfiança en els sentits.
• Una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
• L'ésser humà pren consciència que la vida és curta, que el plaer dura poc i que la mort és inevitable.
• Apareix un fort dualisme, amb pensaments contradictoris propis de la condició humana, com ara la vida i la mort, el goig i el dolor, la veritat i la mentida.
• Utilitza un llenguatge molt elaborat i exagerat, amb l'ús abundant de figures retòriques i la barreja de registres (tràgic i còmic, sublim i grotesc).

A Catalunya situem l'inici del Barroc català entre 1591 i 1608, amb la pervivència encara de la tradició medieval i del Renaixement. Aquesta època va generar una literatura coherent, amb obres ambicioses i rellevants. Podem observar una influència dels autors coetanis castellans i italians.

Renaixement

És un moviment cultural que sorgeix a Itàlia al s. XV a partir d'una visió del món grecollatí.

• Deixa enrere la visió teocèntrica per passar a l'antropocentrisme, on l'ésser humà és el centre.
• La importància de la religió queda apartada.
• Trobem una idealització de la cultura clàssica i una visió d'un món més bonic.
• Es valoren la raó, l'equilibri, l'harmonia i la bellesa.
• Interès per la formació en la ciència i el coneixement.
• Es van consolidar les llengües romàniques, provinents del llatí.

3- En el poema trobem diversos contrastos, especialment el contrast entre el blanc i el negre, representat per la neu, el marfil i l'atzabeja. També hi ha un contrast entre la calma de l'escena i el conflicte interior del jo poètic. Finalment, trobem l'oposició entre la raó i el sentiment.

Aquest recurs és molt utilitzat en el Barroc perquè és una època en què es veu el món com una realitat plena de contrastos, i els autors utilitzen sovint oposicions molt marcades per expressar idees i sentiments.

4- El poema està format per catorze versos decasíl·labs, dividits en dos quartets i dos tercets. Hi trobem una rima consonant, amb la forma ABBA ABBA CDE CDE. L'estructura mètrica correspon a un sonet, un tipus de composició poètica molt utilitzada durant el Barroc per la seva rigidesa formal i per la possibilitat de desenvolupar una idea de manera equilibrada entre descripció, trobada en els quartets, i reflexió, trobada en els tercets.

5- En primer lloc, hi trobem la metàfora, ja que el poeta compara els cabells amb l'atzabeja i la pell amb la neu i el marfil, per destacar i idealitzar la bellesa de la dona. En segon lloc, apareix l'antítesi a través de l'oposició constant entre el blanc i el negre, que serveix per reforçar el contrast i el conflicte que transmet el poema. Finalment, s'utilitza la hipèrbole per exagerar la bellesa femenina i l'efecte que provoca en el jo poètic, un recurs molt habitual en la poesia barroca.

Redacció

Situació sociolingüística entre els segles XVI i XVII

Entre els segles XVI i XVII, la situació sociolingüística del català va ser de clara decadència. Amb la unió de les corones i la centralització del poder, el castellà es va convertir en la llengua de prestigi i s'imposà en àmbits com l'administració, la política i la cultura. Molts escriptors van començar a escriure en castellà perquè tenia més reconeixement i difusió. El català, en canvi, va quedar relegat a l'ús oral i familiar, sobretot entre les classes populars. Tot i aquesta situació desfavorable, la llengua catalana es va mantenir viva gràcies al seu ús quotidià i a alguns autors que la van continuar utilitzant en obres literàries, especialment durant el Barroc.