Anàlisi del Pensament de Nietzsche: Crítica a la Cultura Occidental i la Moral

El Pensament de Nietzsche: Crítica a la Consciència i la Vida

El pensament de Nietzsche revela la sospita que sota la noció tradicional de consciència s’hi amaga un condicionant: el ressentiment cap a la vida. Nietzsche vol fugir de qualsevol tipus de classificació o sistematització.

La Filosofia a Martellades

La filosofia del martell consisteix a fer filosofia “a martellades”, atacant el saber tradicional i les seves expressions. Nietzsche fa una crítica a la cultura occidental i a tots els àmbits on aquesta es manifesta. Diu que és una cultura decadent i dogmàtica, i que aquest dogmatisme neix a partir de Sòcrates, qui és el principal culpable d’aquesta decadència, ja que és el creador de les bases del pensament occidental. Tot i això, la millor formulació la va dur a terme Plató, i el millor difusor dels valors socràtic-platònics va ser el cristianisme.

La Ruptura dels Valors Grecs

Abans de Sòcrates, la cultura grega s’expressava a través de dos valors:

• L’esperit dionisiac, que representava el valor de la vida.
• L’esperit apol·lini, que representava el valor de la raó.

Aquests dos valors es complementaven, però Sòcrates va crear un distanciament entre ells. Plató, posteriorment, va situar el món de les idees per sobre del de la vida i ens va dir que la veritat es trobava en l’intel·ligible. Finalment, el cristianisme estableix un únic Déu omnipotent i superior a tots els homes. És a partir d’aquest moment que la cultura occidental es manifestarà a través de la raó que oprimeix la vida. La filosofia del martell consisteix a anar desmuntant tots els àmbits de la cultura que es veuen afectats per aquest fet.

Crítica a la Moral Occidental

Nietzsche fa una crítica a la moral occidental. A La genealogia de la moral dirà que és una moral d’esclaus, una moral del ressentiment perquè menysprea la vida, considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. El món real, el dels instints vitals, queda subordinat a una moral de ressentits, i els senyors, els únics capaços d’acceptar la vida, queden sotmesos a una moral d’esclaus que fomenta valors falsos com l’obediència i el sacrifici. La moral occidental és antinatural; ha capgirat els valors imposant les lleis dels dèbils en contra dels instints primordials de la vida. La conseqüència és que l’home està malalt.

Crítica a la Religió

La crítica a la religió és complementària a la de la moral. Nietzsche diu que la religió occidental neix de la por que l’home té de si mateix, ja que no es veu capaç d’afrontar la vida real i busca una explicació en Déu. Això comporta que s’atribueixi el destí a un ésser superior i que, a l’hora, sotmeti el món de la vida, el real. És a dir, situa el destí i la seva naturalesa en Déu.

Crítica a les Ciències Positives i el Llenguatge

Nietzsche també ataca les ciències positives ja que no ofereixen una veritable interpretació de la realitat, del món real. Ataca directament la seva metodologia, que es basa en la matematització de la realitat. La ciència diu que la veritat es troba en un món model, el de les matemàtiques, i amb això aconsegueix sotmetre la realitat, ja que ens convenç que el món real no és el veritable sinó l’aparença, i que necessita ser reduït al model.

Nietzsche també fa una crítica al llenguatge en la seva obra Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral. En comptes d’entendre el món com una força o un poder, els homes han intentat reduir-lo a conceptes. El llenguatge és una ficció col·lectiva amb la qual pretenem buscar la veritat, però no ens interessa la veritat sinó la part positiva. Per això oprimim el món real reduint-lo a conceptes. Per això Nietzsche ens diu que és millor intentar captar la realitat a través de metàfores, ja que no empresonen la realitat.