Anàlisi del Partenó i l'Hermes de Praxíteles

4) Correccions òptiques del Partenó

• Curvatura de l’entaulament i l’estilobat cap amunt per evitar l'efecte òptic de concavitat al centre.
• Inclinació de les columnes lleugerament cap endins per corregir la sensació de caiguda.
• Èntasi o bombament del fust de les columnes.
• Les columnes dels costats són més amples que les del centre.
• Desigual distància entre les columnes.

5) Significat i funció del Partenó

Significat: El Partenó era una ofrena monumental realitzada per la ciutat d’Atenes als déus com a agraïment pels seus favors, esdevenint una demostració de la grandesa política i econòmica de la ciutat. Al seu interior hi havia la gran estàtua de la deessa, que durant les festes Panatenees rebia un peplòs.

Funció: El temple era la casa de la deessa Atenea.

HERMES AMB DIONÍS INFANT

1) Fitxa tècnica

• Cronologia: ca. 345 aC
• Estil: Grec clàssic
• Material: Marbre
• Tècnica: Talla
• Tipologia: Grup escultòric
• Forma: Exempta
• Cromatisme: Monocrom
• Localització: Museu Arqueològic d'Olímpia

2) Context històric i cultural

Context històric: Al segle IV aC, Esparta domina la ciutat després de guanyar la Guerra del Peloponès. A mitjan segle, apareix el regne de Macedònia, governat per Felip II, com a alternativa a Esparta. Amb l'arribada d'Alexandre el Gran, Macedònia es convertirà en el regne hegemònic de Grècia.

Context cultural: El racionalisme continua tenint força i segueix la idea antibàrbara d'èpoques anteriors.

4) Anàlisi formal i estilística

• Una expressivitat que no es troba en l'etapa precedent del classicisme.
• Destaca pel seu realisme, com es pot observar en els plecs de la túnica.
• Amb la seva corba praxiteliana, va introduir una sensualitat i un erotisme inexistents fins llavors.
• Mostra atenció als sentiments, com es pot veure en la mirada de tendresa d'Hermes.
• Se'l considera l'introductor del nu femení (només reservat a la deessa Afrodita), utilitzant la seva amant com a model.

5) Mite d'Hermes i Dionís

Hermes era fill de Zeus i Maia, i Dionís de Zeus i Sèmele. Hera, enfurismada per la nova infidelitat, demana a Zeus que se li aparegui a Sèmele en forma divina. Un cop fet, Sèmele queda carbonitzada; Zeus rescata Dionís del ventre matern i el té durant nou mesos a l'interior de la seva cama.

Quan neix Dionís, Hera, molt enfadada, mana matar-lo. Zeus demana a Hermes, el seu germanastre, que el cuidi i l'amagui. Aquest el confiarà als reis d'Orcòmen, Atamant i Ino, perquè se n'encarreguin de la seva criança.