Anàlisi del Jurament dels Horacis i el Pavelló Alemany
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,09 KB
El Jurament dels Horacis (Jacques-Louis David)
Fitxa tècnica
- Nom: El Jurament dels Horacis
- Autor: Jacques-Louis David
- Clients: Lluís XVI
- Època: Final del segle XVIII
- Estil: Neoclassicisme
- Ubicació original: Saló del Palau de Lluís XVI
- Ubicació actual: Museu del Louvre, París
Descripció
L'obra representa tres germans que juren davant del seu pare la seva lleialtat a la pàtria. En un racó, les dones mostren un gran abatiment pel que ha de succeir.
Anàlisi formal
- Tècnica: Oli sobre tela
- Dimensions: Grans dimensions
- Dibuix i color: El cromatisme se subordina al dibuix. Colors brillants i clars, predominen les tonalitats vermelles (passió), grises i ocres.
- Llum: Irreal, teatral, entra per l'esquerra.
- Pinzellada: Fines i curtes, amb moviments quadriculats.
- Composició: Simètrica, ordre i horitzontalitat. Formes geomètriques (rectangles i triangles).
- Centre pictòric: Les espases i els braços dels germans.
- Perspectiva: Lineal.
- Plans: Primer pla (germans i pare), segon pla (dones).
- Anatomia i proporcions: Ben proporcionats i anatomies reals.
- Vestits: Típica roba romana.
- Expressió: Desconsol en les dones, energia i serietat en els homes.
- Moviment: Equilibrat, figures estàtiques.
- Ritme: Columnes del darrere.
- Realisme i efectisme: Busca emocionar l'espectador.
- Elements secundaris: Pocs.
Anàlisi i interpretació
- Relació amb altres obres de l'autor: El rapte de les Sabines i La mort de Sòcrates.
- Relació amb altres obres de l'època i estil: Bonaparte a Arcola (Gros) i La Odalisca (Ingres).
- Característiques de l'estil: Neoclassicisme. Influències de Caravaggio (llum), Rafael i Poussin.
Context i significat
- Gènere: Històric (Antiga Roma).
- Significat iconogràfic: Disputa entre Roma i Alba Longa al segle VII aC. Jurament de fidelitat a la pàtria.
- Significat iconològic: Basat en l'obra Ab urbe condita de Tit Livi. Vermell de la túnica del pare simbolitza la passió.
Funció i finalitat
- Finalitat: Il·lustrativa i propagandística.
- Relació amb l'època: Preludi de la Revolució Francesa. Imaginari burgès contra la corrupció.
- Aportacions: Prepara el camí del Romanticisme.
Pavelló Alemany (Mies van der Rohe)
Fitxa tècnica
- Nom: Pavelló Alemany
- Autor: Mies van der Rohe
- Data: 1929 (reconstruït el 1986)
- Localització: Barcelona (Avinguda del Baró de Comilles, Jardins de Montjuïc)
- Estil: Racionalisme (Bauhaus)
- Tipus d'edifici: Públic
Descripció
Edifici de sistema constructiu amb materials industrials (pedra, acer, vidre). Vuit pilars cruciformes d'acer inoxidable suporten la coberta plana. Murs sense funció de càrrega. Accés per una escalinata lateral davant d'un estany rectangular. Interior amb murs divisoris que delimiten l'espai. Conté la Cadira Barcelona i l'estàtua "Demà" de Kolbe.
Anàlisi formal i estil
- Elements constructius: Marbre travertí, acer inoxidable, vidre.
- Sistema estructural: Arquitravat.
- Espai exterior: Predomini de la línia horitzontal. Vegetació integrada.
- Espai interior: Murs divisoris amb criteris estètics. Sensació de polivalència.
- Característiques de l'estil: Simplicitat geomètrica, puresa de línies, funcionalitat, materials elegants (marbre i ònix), sobrietat.
- Influències: Gropius (Bauhaus), Le Corbusier (Casa Savoie).
- Relació amb altres obres de l'autor: Farnsworth House, Ballet Nacional de Noruega, Casa Tugendhat.
Context i significat
- Context històric: Exposició Universal de Barcelona de 1929. Reconstruït el 1986 pel centenari del naixement de Mies van der Rohe.
- Simbolisme: Representa els valors de la nova Alemanya: modernitat, racionalitat, transparència.
- Finalitat: Estètica i propagandística.
- Relació amb l'època: Contraste amb els altres pavellons arcaïtzants. Exposicions com a mostra de poder econòmic.