Anàlisi del Guernica de Picasso: Tècnica i Simbologia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,92 KB
Anàlisi Tècnica i Formal del Guernica
Elements Tècnics
En primer lloc, no hi ha color; podem excloure que Picasso es volgués servir de la monocromia per a donar al quadre una tonalitat fosca i tràgica: tot és clar i les línies marquen amb decisió els plans destinats a omplir-se de color; però el color no hi és. Podem excloure també que la monocromia serveixi per a accentuar l’efecte plàstico-volumètric, atès que tampoc hi ha relleu. Podem, fàcilment, observar l’alternança dels plans blancs, negres i grisos, que planteja un joc de plens i buits que accentua, si cap, el dramatisme de l’escena.
El color i el relleu són dues qualitats amb les quals la natura es dóna a la percepció sensorial, es dóna a conèixer. Eliminar el color i el relleu és tallar la relació de l’home amb el món; en tallar-la ja no hi ha naturalesa ni vida; per això en el quadre hi ha mort com a contrari de vida.
La llum no respon a les lleis de la física, no té un centre focal. De fet, la llum pròpia brolla dels cossos encesos pel dolor: només estan il·luminats els caps, els braços, les mans, és a dir, les zones anatòmiques on es concentra l’expressió i el sofriment.
L’espai és quasi pla, com si asfixiés les figures. Espai tancat. Es tracta d’un quadre molt expressiu. Importància de la línia, amb continuïtat durant tot el quadre.
La recerca de perspectiva o plasmació d’un espai tridimensional, es posa de manifest en molts elements del quadre, com per exemple, les figures dels caiguts a primer terme, els plans en perspectiva del fons, el bisellat de la finestra...
Elements Formals
La composició s’orienta vers l’esquerra, cap on totes les figures miren, el que palesa la fugida a partir de la ciutat, resumida en l’edifici que es crema a la dreta. Les actituds dels personatges, la fragmentació de l’obra i la textura pictòrica proporcionen un patetisme paroxístic que accentua el moviment de les figures.
El Guernica té l'esquelet compositiu del quadre històrico-clàssic, però només l'esquelet, perquè l'art clàssic, amb la plenitud de les seves formes i l'esplendor dels seus colors, està mort.
Sembla com si les formes es trobessin disposades d'una manera arbitrària o, si més no, lliure i casual; tanmateix, es tracta d'una obra molt pensada i d'una rigorosa construcció en l'espai rectangular de la tela. Picasso decantà les idees fins a arribar a una netedat absoluta per a cada forma, dintre l'austeritat cromàtica dels negres, els grisos, els blancs, un pàl·lid blavós i un pal·lidíssim ocre.
Quins són els principals components de la seva estructura compositiva?
La composició està distribuïda a la manera d'un tríptic. La part central és ocupada pel cavall i la dona portadora del quinqué.
Relacions i Influències
Anem a comparar l'obra de Picasso amb d'altres obres que tenen com a tema bàsic la guerra i els sofriments que se'n deriven. Es tracta d'observar les similituds i diferències, no només en el tractament de les imatges, sinó, sobretot, en la concepció i el tipus d'expressió que manifesten.
Es vol, en definitiva, subratllar el fet que, a cada època, tant la forma com el contingut són diferents malgrat es refereixin al mateix tema.
Al·legoria de la guerra. Florència
En aquest quadre, Rubens ens ofereix el seu manifest antibèl·lic i ho fa en el context del món barroc: no mitjançant distorsions expressives sinó a través de l'al·legoria. D'aquí la presència de déus i deesses grecs i romans, bàsicament Mart, déu de la Guerra, i Venus, deessa de l'Amor, als quals hi afegeix les personificacions d'Europa, la Pesta i la Fam. Vet aquí l'explicació que en dóna el propi Rubens:
"El personatge principal és Mart, que ha deixat el temple de Janus obert (segons la tradició romana, en temps de pau romania tancat) i camina precipitadament amb l'escut i l'espasa tacats de sang, amenaçant tothom amb el desastre. Amb prou feina presta atenció a Venus, la seva amant, que acompanyada dels seus Amors i Cupidos, s'afanya a retenir-lo amb carícies i abraçades. De l'altra banda, la Fúria Alekto estira Mart cap endavant amb una torxa a la mà. Aquesta dona atabalada pel dolor, vestida de negre, amb el vel estripat, despullada de tot ornament i joies, és Europa, qui, des de fa anys, ha sofert saqueigs, atrocitats i misèria, tan perjudicials per a tothom que és innecessari entrar en detalls..."
Tot plegat ens recorda el plantejament similar de Géricault en El rai de la medusa o la rèplica de Delacroix en La llibertat guiant el poble.
Minotauromàquia
Contingut i Significació
Contingut (tema que tracta)
El bombardeig dels avions alemanys sobre la població basca de Guernica en va ser la font d'inspiració.