Anàlisi del Cubisme Analític: Georges Braque i l'Estaque (1908)

Anàlisi d'Obres Clau de la Modernitat Pictòrica

Obra 1: Paisatge de l'Estaque (Georges Braque)

Fitxa Tècnica i Context

• Títol: Paisatge de l'Estaque
• Autor: Georges Braque (1892-1963)
• Cronologia: 1908
• Estil: Cubisme analític
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 81 cm x 65 cm
• Localització actual: Kunstmuseum, Berna

Tema i Desenvolupament

Durant un estiu a l’Estaque, Braque, influït per una mostra antològica de Cézanne, començà a pintar descomponent la realitat per tornar-la a compondre des d’un punt de vista que contenia diverses visions d’un mateix element.

Elements Plàstics i Estil

S’intenten definir a través de la línia i el color les qualitats permanents de les coses. El clarobscur ha pràcticament desaparegut. La perspectiva no obeeix les normes habituals. Un blau verdós únic accentua la irrealitat de l’obra on fins i tot hi manca una font lluminosa externa. La tècnica a base de pinzellades menudes fa vibrar la superfície. El cubisme analític es defineix per la paleta apagada, dominada pels tons marrons, grisos i verds foscos.

Composició i Racionalitat

En la sèrie de paisatges de l’Estaque, Braque va reduir l’estructura arquitectònica a prismes rectangulars i recorregué a l’ombrejat per plasmar el volum, de manera que els objectes tenen una aparença plana i alhora tridimensional. En aquesta línia, les cases i la natura estan representades mitjançant figures poliedriques. El resultat són volums semblants als del cristall de quars que se superposen sense perdre la individualitat. El quadre resultant és un món sense horitzó que transmet una sensació d’ordre.

Evolució Estilística

Braque, que s’havia iniciat en la pintura amb un estil pròxim al fauvisme, ja en Paisatge de l’Estaque anul·la l’emotivitat i els colors exaltats que desapareixen de l’obra per tal de donar pas a una composició radicalment oposada: racional. En aquesta obra, la gamma cromàtica ja presenta, com en la resta de la seva producció, característiques del cubisme: intensa reducció de la gamma cromàtica i ús de només dues gammes de color, una de càlida amb ocres i grocs i una de freda amb grisos verdosos. Aquesta reducció del color i l’ús exclusiu d’aquestes dues gammes seran característiques emblemàtiques dels cubistes, i s’aniran accentuant encara més en obres posteriors.

En aquesta època, Braque pensava que les sensacions especials que el tenien obsedit eren una nosa. Les Senyoretes del carrer d’Avinyó (1907) i Paisatge de l’Estaque (1908) van ser les dues obres que van iniciar el llenguatge cubista. Així com l’art primitiu africà i l’escultura ibèrica van influir en l’obra de Picasso, Cézanne és el referent pròxim de l’obra de Braque.

Obra 2: Composició IV (Wassily Kandinsky)

Dades Generals

• Autor: Wassily Kandinsky
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Abstracció lírica
• Cronologia: Entre 1911

L'Explosió de l'Emoció

La seva obra Composició IV mostra una sèrie de línies, colors i formes sense cap relació amb la realitat exterior. El llenç, dominat per colors molt vius, expressa un estat emocional. Cada color comunica un sentiment. Els colors sorgeixen en belles barreges de límits completament inversemblants. Tot és com una explosió de focs artificials; no hi ha ni la més remota idea de paral·lelisme, ni de simetria, i per descomptat és gairebé impossible trobar una lleugera similitud amb qualsevol tipus de pintura figurativa.

L'artista necessita exterioritzar una necessitat interna, i ho fa mitjançant l'abstracció. Busca un art espiritual, imaginatiu, intuïtiu. El quadre és una realitat autònoma sense connexió amb la naturalesa.

L'Inici de l'Abstracció

Kandinsky va ser l'iniciador d'una nova tendència artística, l'abstracció, que només a partir de la Segona Guerra Mundial s'estendrà per Europa i EUA. La seva pintura eruptiva i lírica també prefigura el dibuix informal dels anys cinquanta, i la seva nova experiència influirà en la història de l'art en alliberar el color de la servitud de l'objecte.

El Color com a Expressió Pura

Kandinsky considera els colors i les formes en si mateixos com els mitjans més purs per a l'expressió pictòrica d'una emoció. Per a arribar a aquesta essència de l'art, es va situar, com la música, davant una sèrie de formes immaterials. Per a això va necessitar buscar el ritme, la construcció abstracta, el dinamisme del color. Les obres d'aquesta època, que, en contrast amb l'evolució posterior cap a una abstracció més geomètrica, se solen denominar el seu “període dramàtic”. Conserven moltes vegades ressonàncies figuratives que es relacionen encara amb els seus primers temes de llegendes, amb genets, muntanyes, batalles i temes religiosos.

Funció de l'Art per a Kandinsky

Kandinsky concebia la pintura com un art capaç de reproduir la comunicació, basat en la música i la seva harmonia: el color i el to havien de convertir-se en cadència musical; els quadres havien de crear acords cromàtics que produïssin en l’espectador sentiments d’equilibri i dissonància.