Anàlisi de la Crisi del Model Fordista i la Reestructuració Industrial Espanyola
La Crisi Mundial del Model Industrial Fordista
La crisi mundial del model industrial fordista
Entre les causes d'aquesta crisi s'han de remarcar tres factors principals:
L’empresariat industrial necessitava cada vegada més mà d'obra per augmentar la producció. Per això, progressivament van accedir a les peticions dels treballadors, que exigien millores salarials, jornades de treball dignes i contractes fixos. Els salaris van augmentar i, per tant, els beneficis van disminuir.
La crisi industrial es va precipitar amb l'esclat de la crisi energètica. L'OPEP va aconseguir arribar a un acord per reduir la producció i augmentar el preu del barril de petroli. La producció industrial es basava en un gran consum d'energia barata i, per tant, la pujada del preu del petroli va comportar l'encariment dels productes industrials, cosa que va provocar la caiguda de les vendes.
Els països industrials començaven a patir la competència dels nous països industrialitzats (NPI), que introduïen al mercat internacional productes a un preu més baix.
La Crisi Industrial a Espanya
La crisi industrial a Espanya
A mitjans dels anys setanta, es va produir la coincidència de tres factors: la crisi mundial, una situació industrial deficient i la crisi política del final de la dictadura. El país va concentrar els esforços en els aspectes polítics, de manera que es van retardar les mesures econòmiques per a la crisi industrial.
La indústria espanyola arrossegava un retard tecnològic important, una estructura poc competitiva provocada per la política proteccionista, un consum excessiu d'energia i una dependència econòmica de l'exterior. La crisi es va manifestar en una inflació galopant com a resultat de la pujada dels salaris i del preu del petroli, i per l'encariment dels preus dels productes industrials. Nombroses indústries van haver de tancar i l'atur va augmentar de manera incessant. Del 1975 al 1980 es van perdre més de 800.000 llocs de treball i els nivells de paralització van ser els més alts d'Europa.
La Reestructuració de la Indústria Espanyola
La reestructuració de la indústria espanyola
Durant els primers anys de la dècada del 1980 es va promoure el desenvolupament industrial amb la creació de l'IMIPI i es van facilitar crèdits per a noves empreses. Tot i així, calia una reforma profunda, que va començar amb el Decret Llei de reconversió industrial de juny del 1981, i va continuar el juliol del 1984 amb la Llei per a la reconversió industrial i la reindustrialització.
El Model Fordista i la Producció en Sèrie
FORDISME
Per tal de modernitzar les indústries i plantar cara a la competència, les empreses van haver de fer costoses inversions tecnològiques que exigien inversions de capital cada cop més elevades. En paral·lel, les empreses es van fer cada cop més gegantines i van proposar una renovació dels sistemes d’organització del treball que assegurés una elevada producció, minimitzés el temps invertit i tingués uns costos més reduïts.
Taylorisme i Producció Massiva
A finals del segle XIX, l’organització industrial es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Cap al 1903, l’enginyer F.W. Taylor proposava un nou sistema d’organització del treball i de la producció que es coneixerà com a taylorisme. El sistema es basava en la cadena de producció, en la qual cada obrer tenia cura d’unes tasques molt concretes i pretenia eliminar tots els moviments inútils per tal de rendibilitzar al màxim la mà d’obra.
D’aquesta manera es dividien les operacions de producció en feines petites i cada obrer s’especialitzava en una tasca concreta, rebent un salari proporcional a la feina realitzada. El resultat de la cadena seria una producció estandarditzada i massiva amb uns costos de fabricació força reduïts, però també comportava la deshumanització del treball i l’augment de la monotonia en exigir a l’obrer la repetició constant i mecànica de les mateixes tasques.
L'Implantació del Fordisme
El nou model d’organització del treball va néixer als EUA, on les empreses buscaven nous mètodes que afavorissin una producció en massa i a bon preu per tal d’abastir el seu ampli mercat interior, en creixement constant. Seria l’empresari Henry Ford qui l’implantés primer a la seva fàbrica de muntatge de cotxes en cadena (fordisme), donant lloc a una producció estandarditzada i massiva amb uns costos més reduïts perquè els seus propis treballadors se’l poguessin permetre, cosa que va permetre convertir l’automòbil en un producte de consum massiu.
Indústries Dinàmiques i Reptes Actuals
INDÚSTRIES DINÀMIQUES
Són aquelles que presenten majors expectatives de futur per la seva elevada productivitat i especialització. Possueixen estructures empresarials flexibles i sanejades. Tenen una continua demanda.
Automòbil
Va patir un important procés de reconversió degut al seu sobredimensionament i a la tecnologia desfasada. Va ser bàsica la intervenció de les multinacionals amb els ajuts oficials, com Nissan i Volkswagen. És una indústria que necessita ajustaments graduals i una renovació tecnològica contínua. Actualment està molt amenaçada per la deslocalització i per la creació de cotxes elèctrics, ja que molta gent que treballa a les fàbriques fent peces serà despatxada.
Sector químic
La capitalització estrangera, la manca de compatibilitat respecte a Europa i l'escassa capacitat investigadora són les deficiències que està tenint aquest sector. La petroquímica química base es localitza en grans complexos que integren l'activitat primària. La química de transformació s'estructura en petites empreses del País Basc, Catalunya i Madrid que se centren en la producció de colorants, pintures, perfums, etcètera.
Agroalimentàries
Existeix un gran nombre d'indústries petites que cada cop estan més modernitzades i són més eficients. Però també tenen un gran pes les multinacionals.