Anàlisi de Creu i R d'Antoni Tàpies: Informalisme i Art

Creu i R d'Antoni Tàpies (1975)

• Autor: Antoni Tàpies
• Cronologia: 1975
• Estil: Informalisme
• Tècnica, materials i suport: Tècnica mixta sobre fusta
• Tema: Abstracte
• Localització: MACBA (Barcelona)

Característiques de l'estil i l'autor

Les Segones Avantguardes perden l'homogeneïtat de les Primeres Avantguardes. En aquest període, l'experimentació esdevé un símptoma de la modernitat. Es fan servir aspectes de tendències anteriors, com el Dadaisme i el Surrealisme. L'actitud és més rupturista i l'obra ja no és valorada pel resultat final, sinó pel procés creatiu mateix. A partir de la dècada dels 70 s'entra en la postmodernitat; ja no es busca tant l'experimentació i la innovació, sinó mirar al passat i recuperar elements anteriors (l'art és llenguatge i l'artista pot aprendre i utilitzar qualsevol recurs del passat).

L'obra d'art està sotmesa a condicionants propis del màrqueting d'empresa, que en fixa el preu i n'atorga el valor segons la demanda més que no pas pel seu valor artístic.

L'Informalisme

L'Informalisme apareix poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. El nom el posà el crític d'art francès Michel Tapié, i serví per designar un tipus de pintura abstracta (gairebé sempre) present entre els artistes europeus de les dècades del 1940 i el 1950. Es caracteritza per la barreja de grans quantitats de pintura amb materials diversos, com ara vidres trencats, sorra o carbó, per tal d'aconseguir una obra amb relleus. La tela incorpora l'empremta personal de l'artista, que imposa la seva llibertat creadora, tant en l'elecció dels materials com en la tècnica emprada i la interacció amb el suport.

Els seguidors d'aquesta tendència utilitzen tècniques com el collage, grattage, frottage o dripping. Sobresurten els artistes francesos Fautrier i Dubuffet; el grup català Dau al Set amb Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Tharrats i Ponç; i el grup madrileny El Paso amb Manolo Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar.

Antoni Tàpies

Antoni Tàpies és el pintor català més significatiu de la segona meitat del segle XX. Artista autodidacte, fou cofundador del grup Dau al Set, on desenvolupà els seus primers treballs dins l'òrbita surrealista. Poc després viatjà a París i començà a treballar amb diversos materials de rebuig com ara papers, draps o cordills, vinculant-se així al moviment informalista de tendència matèrica.

Durant la dècada del 1970, l'obra de Tàpies adquirí un caire reivindicatiu i compromès amb el nacionalisme català, alhora que començà a utilitzar materials més pesants i grossos, com fragments de mobiliari. Això el dugué a conrear l'escultura, amb obres a mig camí entre l'art conceptual i l'informalisme. En els darrers anys, centrà el seu interès en la reflexió sobre el dolor, tant el físic com l'espiritual, i consolidà un llenguatge propi. Tàpies també destacà en el terreny de l'obra gràfica, il·lustrant llibres de bibliòfil en col·laboració amb poetes i escriptors com Alberti, Brossa, Foix o Saramago. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb premis com la Medalla Picasso de la UNESCO o el Premi Nacional de les Arts de la Generalitat de Catalunya.

Tàpies va rebre la influència del Surrealisme durant la seva joventut. Utilitzava la tècnica automatista, present en l'ús no conscient i la manca de significat clar de molts dels signes (creus, xifres i lletres) que apareixen en la seva obra. A París, es trobà un panorama dominat per les pintures matèriques de Fautrier, Dubuffet i Wols. En les seves obres presenten una gran llibertat creativa pel que fa a la incorporació de materials no pictòrics i l'ús de tècniques com el collage i el grattage, que Tàpies integrà en la seva producció.

Context històric, cultural i artístic

L'obra s'emmarca en la segona meitat del segle XX. Després de la Segona Guerra Mundial es van produir conflictes com la Guerra de Corea, la Revolució Cubana i la Guerra del Vietnam. A Espanya, després de la mort de Franco (1975), es va establir una democràcia. Durant la dècada de 1980 s'acaba la Guerra Freda amb la caiguda del Mur de Berlín (1989) i la creació de la Unió Europea (1991). Amb l'aparició de la Globalització, es va produir una aproximació entre tots els camps artístics i un intercanvi recíproc d'idees.

L'epicentre artístic inicial fou Nova York, tot i que amb la globalització desapareix la idea de centre a finals de segle. Els moviments des de 1945 fins a 1990 s'engloben en:

• Segones Avantguardes: Comencen a Europa amb l'Informalisme i als Estats Units amb l'Expressionisme abstracte (fins a finals dels 60).
• Tendències postmodernes: Iniciades amb el Neoexpressionisme alemany i la Transavantguarda italiana (dels 70 als 80).
• Era digital: A partir dels 90 amb l'ús de les noves tecnologies.

Anàlisi formal de l'obra

Tàpies disposa una sèrie de signes i lletres sobre un fons matèric, una barreja de pintura i terra. L'ús de materials no pictòrics, com la sorra, és un recurs habitual en l'informalisme. El centre de la composició l'ocupa una creu blanca, sobre la qual hi ha una gran "H", també blanca, i una "R" de color negre coronada per pinzellades ràpides i pastoses de color vermell intens que delimita una franja superior llisa.

A l'esquerra d'aquesta "R", Tàpies hi col·loca una "T" inclinada, sota la qual es pot llegir la paraula "Gat". Finalment, la part dreta inferior del quadre està ocupada per una altra "R" de color blanc acompanyada per una petita creu blanca.

Per crear algunes d'aquestes lletres i signes (com "Gat", la "R" i la creu inferior), Tàpies ha emprat la tècnica del grattage, amb la qual aconsegueix un efecte tridimensional en relleu utilitzant el gruix de la base matèrica. En la resta, aplica pinzellades amples i gruixudes per assolir el mateix efecte volumètric.

La gamma cromàtica és reduïda (ocre, vermell, blanc i negre), fet habitual en l'autor, ja que connecta les tonalitats ocres amb l'austeritat franciscana, la reflexió filosòfica i el món interior. Segons el pintor, l'ús d'aquests colors és una reacció enfront del colorisme brillant de les Primeres Avantguardes.

Nota: El grattage és una tècnica surrealista i informalista que consisteix a gratar les capes de pintura ja seques per crear relleu.

Interpretació i significat

Les lletres, els signes i les paraules de Tàpies formen un llenguatge ocult. Algunes, com la "A" i la "T", han estat desxifrades com les inicials del seu nom (Antoni) i el de la seva dona (Teresa). La creu simbolitza la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt; formalment, serveix per imposar ordre i sentit constructiu a la composició.

Quant a la "R", alguns crítics assenyalen que al·ludeix a Ramon Llull. Tàpies defensa, com Llull, que pintar és reflexionar. L'obra permet lectures diverses i obliga l'espectador a la participació i la reflexió. Finalment, pel que fa a l'imaginari, Tàpies s'inspirà en l'obra Composició (1947) de Wols, referent de l'informalisme.