Anàlisi cost benefici i anàlisi financer en projectes públics

L'anàlisi cost benefici i l'anàlisi financer en projectes públics

L'anàlisi cost benefici: és un instrument per mesurar l'impacte socioeconòmic dels projectes públics i serveix per decidir la conveniència davant les diverses alternatives.

L'objectiu principal és maximitzar la rendibilitat dels recursos o projectes públics i valorar els projectes de manera diferent a com ho fa el mercat, ja que els objectius del govern són diferents. Es pren una decisió d'acord amb el benefici i els costos socials davant la vida del projecte.

L'anàlisi financer: és la decisió de fer un projecte d'acord amb el benefici que aporta el projecte en termes de rendiments.

Diferències amb l'anàlisi financer:

• Beneficis per als consumidors, directes o indirectes d'altres grups socials propietaris dels rendiments.
• Incloure la disponibilitat a pagar dels consumidors i no només l'efectivament pagada.
• Els costos de construcció i d'explotació s'han de valorar al cost d'oportunitat.
• L'actualització dels beneficis es realitza per taxa social de descompte.

Teoria del votant mitjà (Hotelling, 1929)

Aquesta teoria permet explicar per què els partits polítics tendeixen a convergir a l'esquerra i a la dreta del centre de l'espectre ideològic. Els supòsits per explicar aquesta teoria són:

1. Els partits polítics només estan interessats a guanyar eleccions i no tenen una posició ideològica fixa.
2. Hi ha només dos partits i una única dimensió política (esquerra - dreta).
3. Hi ha una correlació perfecta entre la renda i la ideologia.
4. Els votants es reparteixen seguint una distribució normal i voten al partit ideològicament més proper.

Efecte indiferència: quan les plataformes electorals dels diferents partits són molt semblants, augmenta l'abstenció.

Efecte Alineació: associat a l'abstenció, en concret dels ciutadans amb extrems ideològics. El partit preferit es situarà molt lluny de les preferències i deixarà de tenir incentius per anar a votar.

Problema d'agregació de preferències

Hi ha tres dificultats per construir funcions socials de benestar:

1. És difícil capturar tota la informació necessària i que sigui pràctica.
2. Les preferències dels individus depenen generalment de la seva renda i del sistema impositiu, però també estan influïdes per moltes altres qüestions (multidimensionals).
3. Les preferències són difícilment comparables. Arrow planteja si existeix algun sistema de elecció perfecte. Un sistema ideal ha de complir quatre condicions: transitivitat, democràcia (decisió no dictatorial), independència de decisions irrellevants i domini no restringit.

Teorema d'impossibilitat d'Arrow: segons aquest teorema, un govern democràtic no pot ser coherent i racional com si fos una única persona que ordena òptimament les prioritats (coalicions). A més, els individus poden votar estratègicament (col·lusió).

Eficiència Política Econòmica Òptima de Pareto

Aquest concepte estableix les condicions perquè una assignació de recursos es pugui considerar eficient i perquè una determinada política suposi una millora de l'eficiència.

El criteri d'eficiència de Pareto avalua les polítiques de l'Estat des de l'eficiència. L'òptim de Pareto és quan no es pot reassignar recursos a algú que millori el benestar sense empitjorar el benestar de cap altre. També es dóna quan no es pot produir o consumir una quantitat més elevada d'un producte sense reduir la quantitat produïda o consumida d'un altre. Una millora de Pareto es produeix quan es reassignen recursos i permeten millorar el benestar d'un individu sense empitjorar el benestar d'un altre.

1r teorema del benestar: Tota economia competitiva assigna els recursos de manera eficient en el sentit de Pareto. L'eficiència en el sentit de Pareto requereix una estructura de mercat perfectament competitiva. Qualsevol fallada de mercat derivada de la manca de competència justificaria la intervenció de l'Estat per garantir una assignació eficient.

2n teorema del benestar: Estableix que qualsevol assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es pot generar a través de mecanismes competitius. Qualsevol distribució inicial de recursos serà conduïda pel mercat en competència perfecta cap a una assignació de recursos eficients. L'Estat, mitjançant modificacions de les dotacions inicials, pot modificar l'assignació eficient final i assolir el punt de vista de les seves preferències distributives. L'Estat no utilitza la redistribució dels recursos inicials.

Fixar preus òptims

L'objectiu és maximitzar el benestar social. Hi ha diverses modalitats basades en l'estructura de costos de l'empresa monopolística:

• Regulació de preus de primer ordre: s'acosta totalment a la competència perfecta. El preu és igual al cost marginal per assegurar l'eficiència econòmica garantida. Aconseguim l'òptim de Pareto.
• Regulació de preus de segon ordre: és una situació intermèdia entre el monopoli i la competència perfecta. El monopolista cobra un preu igual al cost mitjà que li permet cobrir els costos d'explotació i no tenir pèrdues. S'utilitzen tarifes dobles. No parlem de preus, sinó d'una estructura en forma de tarifa més complexa que intenta combinar l'eficiència econòmica assolida amb la regulació de preus de primer ordre i la viabilitat del monopoli sense pèrdues assolida amb la regulació de preus de segon ordre (tarifes en blocs, altres regulacions de blocs).

Externalitats

Les externalitats són un tipus de fallada de mercat que comporta una assignació de recursos ineficient des del punt de vista social. Això pot justificar la intervenció de l'Estat, ja que no compleix el 1r teorema del benestar. Si és en el consum, afecta els consumidors; si és en la producció, afecta la producció de les empreses i l'equilibri financer.

Externalitats negatives: provoquen un augment dels costos o generen desutilitat en tercers. Tenen un impacte negatiu sobre els receptors de l'externalitat.

Externalitats positives: provoquen un augment dels beneficis, una reducció dels costos o un augment de la utilitat en tercers. Tenen un impacte positiu sobre els receptors de l'externalitat.