Anàlisi i Classificació de les Oracions Subordinades Adverbials Catalanes

Lengua y literatura6 KB

Classificació de les Oracions Subordinades Adverbials

Les oracions subordinades adverbials es classifiquen segons la seva substitució i funció:

  • Pròpies: CCT/CCL/CCM. Poden ser substituïdes directament per un adverbi.
  • Impròpies: Modifiquen tota l’oració i no són substituïbles directament per cap adverbi: causals, finals, consecutives, concessives, condicionals, comparatives.

Estructures de les Subordinades Adverbials

Es poden diferenciar dos grups estructurals:

  1. El d’adverbi o nexe.
  2. El d’oracions amb formes impersonals (infinitiu, participi i gerundi).

Adverbi o Nexe

Es construeixen amb un adverbi que desenvolupa una funció dins la subordinada. En altres casos, enllaça amb la principal mitjançant conjuncions o locucions conjuntives.

Oracions d’Infinitiu

Sempre van precedides d’una preposició o bé una locució prepositiva.

Oracions de Participi

El participi apareix al principi de l’oració, per això s’anomena participi absolut.

Oracions de Gerundi

Expressen idees causals, de simultaneïtat o d’anterioritat, però no tenen un sentit de conseqüència o posterioritat.

Funcions i Tipus Específics

Temporals (Complement Circunstancial de Temps - CCT)

Expressen un complement circumstancial de temps. Es classifiquen en:

Simultaneïtat

Tenen valor imperfectiu. L’acció és a la vegada que el verb principal.

  • Adverbis: quan, sols, solament o només + DE.
  • Adverbis seguits de QUE: ara que, aleshores que, llavors que.
  • Or. D’infinitiu: precedides de EN.
  • Or. De gerundi: pot anar precedit de TOT.

Anterioritat

Tenen valor perfectiu. L’acció és prèvia al verb principal.

  • Locució conjuntiva: abans que (amb o sense negació).
  • Or. D’infinitiu: amb la locució prepositiva abans de.
  • Or. De participi: precedides de una vegada, un pic o una volta.
  • Or. De gerundi: amb la forma composta havent + participi del verb.

De Posterioritat

L’acció és posterior al verb principal.

  • Locució conjuntiva: després que.
  • Or. D’infinitiu: amb: després de, en acabat de.
  • Or. De participi: precedides de després de, una vegada, un cop.

D’Inici o d’Acabament

Indiquen les circumstàncies de l’inici o acabament de l’acció del verb principal.

  • Inici: des que o d’ençà que.
  • Acabament: fins que, fins a.

De Reiteració

Indiquen la possibilitat que es repeteixi l’acció de l’oració principal. S’introdueixen mitjançant locucions conjuntives: cada vegada que o sempre que.

Locatives (CCL)

Indiquen la localització on transcorre l’acció de l’oració principal. Constitueixen CCL (Complement Circunstancial de Lloc).

Es construeixen amb l’adverbi ON, que pot aparèixer en formes complexes: allà on, per on, a on, cap on...

Modals (CCM)

Expressen la manera com s’ha realitzat l’acció del verb principal, expressen un CCM (Complement Circunstancial de Manera).

Es poden construir amb l’adverbi COM o mitjançant oracions d’infinitiu.

Causals

Indiquen causa o motiu d’allò que expressa l’oració principal. L’acció subordinada és anterior a la principal i va en mode indicatiu.

  • S’introdueixen amb les conjuncions causals: perquè, puix que, ja que.
  • Els sintagmes preposicionals: pel fet, per raó i a causa, seguits de la conjunció QUE.
  • Oracions d’infinitiu apareixen les preposicions EN o PER.
  • Es poden construir amb oracions de gerundi o, en alguns casos, amb oracions de participi.

Finals

Expressen la intenció i finalitat amb què es realitza el que s’expressa a l’oració principal. Va en mode subjuntiu.

  • Conjunció final perquè, o QUE davant d’un verb en subjuntiu.
  • Oracions d’infinitiu introduïdes per les preposicions PER o PER A.

Consecutives

Descriuen les conseqüències d’alguns dels elements de les oracions principals.

  • Quantificadors poden ser: tant, tan, de tal manera..., que relacionarem amb la conjunció QUE per introduir la subordinada.
  • També es pot construir amb massa o prou que introdueixen la subordinada amb perquè.

Concessives

Descriuen un obstacle a allò que expressa l’oració principal.

Locucions conjuntives del tipus: encara que, malgrat que, tot i que...

Condicionals

Exposen una condició necessària perquè es compleixi el que preveu l’oració principal.

  • La conjunció condicional és SI.
  • Seguit de construccions condicionals: sols que, només que, en cas que...
  • Oracions de gerundi.

Oracions Subordinades Comparatives

Estableixen una comparació quantitativa o qualitativa entre l’element de la subordinada i la principal.

  • Superioritat: amb els nexes més...que, millor...que.
  • Igualtat: amb els nexes tant(t)...com.
  • Inferioritat: amb els nexes menys...que, pitjor...que.
  • Proporcionalitat: amb els nexes com més/menys...més/menys, quant més... més.

Descargar

PDF Word HTML