Anàlisi de Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga

La comunitat lingüística catalana

Estat de fragmentació i condició de bilingüisme

Comunitat lingüística catalana: Grup social on els seus membres comparteixen una mateixa llengua, el grup manté una cohesió interna i constitueixen una comunitat històrica.

Estat de fragmentació: En la població catalana, l'estat de fragmentació política restringeix les relacions entre els membres dels diferents territoris, dificulta l'acció conjunta i fa minvar el grau de consciència unitària.

Condició de bilingüisme: Avantatge a l'hora de competir en un mercat comunicatiu cada vegada més ampli.

El marc legal

1. Estat andorrà: Llengua catalana com a única llengua oficial.
2. Estat francès: Existència de llengües minoritàries en el seu territori i considerar-les com a patrimoni cultural que cal preservar. Llengua francesa com a única llengua oficial.
3. Estat italià: Reconeix els drets lingüístics fonamentals dels parlants de llengües minoritàries en el seu territori i, per tant, estableix el compromís de protegir i promoure l'ús del català a la ciutat sarda de l'Alguer.

El coneixement de la llengua catalana

El coneixement de la llengua catalana en els diversos territoris de la comunitat lingüística és dispar a causa de la diversitat de realitats històriques i polítiques, però en conjunt el nombre de persones capaces de parlar-la (9 milions) i entendre-la (11 milions).

Si partim dels percentatges de població que sap parlar català, podem deduir que la situació en què es troba la llengua no és homogènia a tot el territori.

Bearn o la sala de les nines

Metafora de la caiguda de l'aristocràcia

Bearn o Sala de les Nines: Metàfora de la caiguda de l'aristocràcia. Última família nobiliària. Sala de les nines: Esperit de francmaçó. La mort d'uns i la supervivència dels altres. Mort l'estament nobiliari. Perdura en el temps la secta.

Francmassons

1. Cavallers del final (cabalística)
2. Dona Xima: Massona. Porta a Bearn uns bombons enverinats, on Maria Antònia es mor i don Toni i Xima es suïciden.

Anàlisi de les dues parts del llibre

Part 1: Sota la influència de Faust

El tema principal d'aquesta part és el propi mite de Faust, per tant, els altres temes o subtemes que s'hi veuen presents ajuden a configurar aquest mite.

El mite de Faust explica com un mag anomenat Faust pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi del coneixement i de l'eterna joventut. Es sap que la persona que prefereix la saviesa a la fe o salvació estava condemnada per l'Església i apareix com a figura negativa en diferents històries, tal com pot aparèixer a vegades don Toni en aquesta obra, que és el que fa referència a aquest mite.

Part 2: La pau regna a Bearn

El tema principal d'aquesta part, igual que a la primera, és un mite: el mite de Filemó i Baucis, i els altres temes o subtemes que s'hi veuen presents ajuden a configurar aquest mite, el qual no es percep, però, fins al final de la història.

Filemó i Baucis era una parella que s'havia estimat molt. Els déus, que havien baixat a la terra vestits de mortals i havien estat mal acollits per tothom menys per Baucis i Filemó, els van voler premiar concedint-los un desig. El desig comú que van demanar consistia en morir al mateix instant per no haver de patir la pèrdua de l'altre. Els déus els van deixar arribar a molt vells i quan va arribar el moment, els van satisfer aquest anhel transformant-los tots dos a l'hora en dos arbres que arrelen plegats. (Faust = don Toni) (Filemó i Baucis = don Toni i Maria Antònia)

Mite de Faust

Joventut

En el mite de Faust, el seu personatge principal ven la seva ànima al diable a canvi del coneixement il·limitat, els plaers terrenals i aconseguir la vida eterna. Això és un tema recurrent en la primera part de l'obra perquè don Toni ven la seva ànima quan abandona la seva esposa i se'n va a París amb dona Xima, precisament per anar a veure l'òpera de Faust, perquè així es sent més jove. Per tant, es pot veure la joventut com a tema principal de la unitat temàtica de la primera part fent referència al mite de Faust.

Escoltar d'amagat

Aquest tema recurrent, principalment a la primera part, es veu reflectit principalment en la figura de Joan, el narrador, sense el qual no es podria saber com avança l'obra i, per tant, com es va configurant el mite. Gràcies al mal vici que té aquest personatge d'escoltar d'amagat, podem saber que es diuen don Toni i dona Xima quan aquesta li ofereix anar a París per segona vegada. Per tant, aquest tema ens permet saber com es desenvolupa l'obra i és un element provinent del naturalisme francès.

Personatges primera part

Homosexualitat

Aquest tema apareix per primer cop a la novel·la amb el personatge de Jaume, tot i que també es veuen trets d'aquesta tendència sexual amb en Joan quan descriu els personatges masculins de l'obra, tals com Tomeu o els dos italians que es troba a Roma, utilitzant un vocabulari que sembla que li provoqui atracció i excitació cap a ells. En l'epíleg, quan es resol el misteri de la sala de les nines, es presenta un tema d'un avantpassat de la família dels Bearn, Felip, que fa referència també al tema de la homosexualitat a causa de tenir l'afició de vestir nines.

Amor-curiositat

A cada part, per al senyor hi ha una dona. En la primera, aquest tema amor-curiositat representa a la seva neboda, dona Xima, però també a totes les amistançades que en general ha tingut, és a dir, totes les dones amb les quals li ha sigut infidel a dona Maria Antònia però que sempre tenien alguna cosa en què s'assemblaven a aquesta.

Arquetip de "femme fatale"

Dona Xima representa a la novel·la l'arquetip de "femme fatale". La "femme fatale" és la dona que s'aprofita del seu atractiu i dels seus atributs sexuals per atreure els homes i obtenir d'ells el que vulgui. Veiem com el somriure és un dels trets característics d'aquest fatalisme infernal. En la primera part, és jove i bellíssima, i tan don Toni, el duc de Campo Formi, l'Emperador, el dragó… etc. cauen rendits als seus peus, fins i tot arriba a arruïnar a alguns d'aquests personatges parisencs. Tot i així, al llarg del llibre es pot veure la seva degradació i al final de la novel·la, quan torna a Bearn, només és una ruïna del que havia estat de jove.

Mite de Filemó i Baucis

El règim que regna a Bearn

En el viatge a París, sense voler es fan passar pels prínceps de Bearn i quan són descoberts, els expulsen d'aquesta localitat. Don Joan decideix no avisar-los d'aquest fet perquè sap que els seus protectors viuen en una ficció que ells mateixos han anat construint al llarg de la seva vida.

Per això, el tema del règim que regnava a Bearn ajuda a configurar el mite d'aquesta segona part, ja que ho podem interpretar com la vellesa dels senyors i de la seva mentalitat respecte a aquest règim que, malauradament, ja està en plena decadència.

Suïcidi/Mort

El suïcidi és el tema final en el qual es veu perfectament l'equivalència del mite amb la història. En la festa de Carnaval (tema explicat posteriorment), els senyors es suïciden amb els bombons que ha portat dona Xima, i ho fan a la mateixa nit, cosa que és igual al que van fer Filemó i Baucis. El fet que precisament es suïcidin a la nit de Carnaval, una festa que es considera malèfica, mostra el joc que l'autor del llibre fa amb els lectors.

Bé i Mal

Són dos aspectes d'un principi únic (Déu i el Dimoni) i són dues idees o figures contraposades però al mateix temps molt semblants perquè l'ambigüitat és present en tota la novel·la i això fa que entre aquests dos aspectes hi hagi un malentès. Cal dir que el mal es veu representat per dona Xima, principalment en la segona part del llibre, quan es diu que és "la reencarnació del Dimoni".

Personatges segona part

Amor/Costum

Tal com hem dit a la primera part, que dona Xima i les infidelitats representaven l'amor-curiositat com a tema per definir aquests personatges; en la segona part apareix el tema amor-costum, ja que don Toni i Maria Antònia assoleixen la vellesa i Toni ja no es veu temptat per la curiositat que sentia envers dona Xima sinó que el "costum" representaria el seu matrimoni i el personatge de Maria Antònia.

Carnaval

El carnaval és un tema del qual es fa referència en algun capítol de la primera part, però on agafa major importància és al final del llibre. Sabem que el carnaval és una festa pagana i, per tant, els personatges de mentalitat conservadora s'hi oposen, però don Toni està a favor perquè, segons ell, s'ha de gaudir i aquesta és una festa adequada per fer-ho, tot i que la gent es pensi que és una festa mal intencionada i que el disfressar-se implica confondre els sexes.

Homosexualitat

Ja ha estat esmentat anteriorment en la primera part, i en aquesta segona apareix, tal com també hem dit, amb el personatge de Felip de Bearn.

Temes generals que ajuden al desenvolupament de la narració

1. Viatges: Podríem incloure com a tema que intervé tant en la primera part com a la segona, el fet dels viatges que realitzen els personatges a París, per anar a veure l'òpera de Faust; i a Roma, on van a veure l'òpera de Manon i on es manifesta que Xima seria l'arquetip de dona lleugera.
2. Les memòries: Sens dubte, és un dels principals temes que té molta importància al llarg de les dues parts. Tal com sabem, el narrador de la història és en Joan, i és un narrador testimoni, però hi ha un doble narrador, ja que en Joan va explicant les Memòries de don Toni però al mateix moment aquest està explicant en primera persona les seves vivències. És a dir, la veu de don Toni matisa la narració de Joan. Així doncs, quan don Toni decideix començar les Memòries és quan la seva època està a punt de desaparèixer i en aquestes expressa les seves creences al mateix moment que fa un homenatge a Maria Antònia.
3. Conflicte moral: Aquest tema es veu reflectit en tot el llibre, en el personatge de Joan. De fet, aquest debat intern que té aquest personatge és el que l'ha portat a escriure el llibre a partir de les cartes que es plasmen, enviades al seu amic Miquel. Joan no entén la mentalitat del seu senyor i els motius d'alguns d'aquests actes, per tant, l'únic que pretén el llibre és resoldre aquest conflicte moral del narrador, però aquest conflicte es veu implicat en altres temes que també van configurant tota l'obra i que el van matisant.
4. Enfrontament ideològic o conflicte religiós: L'enfrontament ideològic present en tot el llibre és una unitat temàtica essencial per tal que el llibre pugui avançar. La mentalitat conservadora que presenta dona Maria Antònia i Joan Mayol s'enfronten contra el racionalisme de don Toni. Per tant, sembla que Toni critiqui l'art, la literatura i la religió en els seus parlaments (tot i estar casat amb dona Antònia), però el poble critica la seva concepció de la modernització de l'Església d'aquell temps, i això esdevé present en tota l'obra.
5. Autenticitat: El que es conserva a la sala de les nines són els documents de la maçoneria, però no tan sols això, sinó que també es conserva l'autèntic arxiu dels Bearn, que ens permetria demostrar o no la impostura dels senyors, per tant, saber l'autenticitat a la qual es fa referència durant tot el text amb els comentaris i pistes que deixa anar don Toni.
6. La sala de les nines: Durant tot el llibre es fan petites al·lusions sobre la sala de les nines, cosa que desencadena el misteri que està present en tota l'obra i que no es resol fins al final del llibre, a l'epíleg. Per tant, és un tema que va agafant importància, ja que fins que no es resol aquest misteri no s'acaba d'entendre la història de Bearn.
7. Maçoneria: És un tema que no es fa present fins a l'epíleg, però que amb el misteri existent situat a la sala de les nines, esmentat anteriorment, i també el misteri a l'entorn del seu avantpassat Felip, fa que en tota l'obra es facin petits comentaris que no s'acaben d'entendre fins a l'epíleg. Aquí podem veure com la maçoneria era una secta a la qual van pertànyer don Felip, don Toni i també dona Xima i que la sala de les nines conté uns documents sobre aquesta secta que no poden sortir a la llum.
8. Diners: Al final del llibre, quan el Dr. Wassman i el seu secretari veuen que en Joan no els permetrà entrar a la sala de les nines, li diuen que els seus nebots ho permetrien al ser ben remunerats amb una bona quantitat de diners. Així doncs, podem veure com els diners és un subtema que també influeix en el desenvolupament de l'obra, perquè se'ns fa evident que els senyors de Bearn també tenen problemes econòmics en algun moment del llibre.