Anàlisi artística de La lliçó d'anatomia del Dr. Tulp

Anàlisi formal i iconogràfica

Forma i línia

Obra pictòrica amb una pinzellada solta que fa que les formes estiguen definides pel color i no pel dibuix.

Textura

Tractament vaporós de certes textures gràcies a una suau pinzellada.

Moviment

Les expressions facials, la mirada i les postures donen una gran sensació de dinamisme.

Color

• Predomini de colors càlids i foscos.
• Austeritat cromàtica en els vestits de l'època, amb un marcat contrast per la blancor dels colls i els punys dels personatges.

Llum

• La llum prové del centre, concretament del cadàver; per tant, és una llum artificial o intel·lectualitzada (llum focalitzada).
• Utilització de clarobscurs.

Expressions

• Les expressions mostren sentiments de sorpresa, entusiasme i atenció.
• Els retrats són individualitzats i realistes.
• Es pot observar una mirada intensa en els participants de la lliçó.
• Podem parlar de retrat psicològic.

Representació del temps

• És una obra temporal.
• Es pot veure com el doctor Tulp està disseccionant el braç, els tendons i els músculs.
• Cada deixeble presenta una postura diferent, fet que també demostra aquesta temporalitat.

Composició

• Tots els personatges tenen les mateixes dimensions.
• Organitzats de forma piramidal al voltant del cadàver.
• El vèrtex és el cap del personatge dret del darrere i les diagonals van baixant seguint la línia dels caps de la resta.
• Sensació de profunditat provocada per l'escorç del cos del difunt i la col·locació dels personatges en plànols que s'allunyen.
• Ús de l'esfumato com a tècnica pictòrica.

Iconografia

Aquesta obra és un encàrrec fet a l'artista pel gremi de cirurgians de la ciutat d'Amsterdam per fer homenatge al primer anatomista de la ciutat, Nicolas Tulp.

Iconologia

Les lliçons d'anatomia eren esdeveniments tant científics com polítics. Només es permetia una dissecció pública a l'any, que es portava a terme a l'hivern per garantir una millor conservació del cos, i aquest només podia ser d'un criminal executat. Per això, les classes d'anatomia durant el segle XVII van ser poc freqüents, fins al punt de convertir-se en actes socials realitzats en sales de conferències.