Anàlisi artística: Impressió, sol ixent i Els jugadors de cartes

Impressió, sol ixent (Claude Monet)

Tècnica: Oli sobre tela, 48x63 cm.

• Línia: Les figures són molt esquemàtiques. Al fons s'insinuen els vaixells amb els seus pals i les xemeneies de les fàbriques que treuen fum. Tot i la boira, no s'impedeix la distinció del sol.
• Volum: Va sofrir la tècnica del sfumato; tot el quadre està difuminat.
• Perspectiva: És lineal, ja que al fons, en petit, s'observen els vaixells i fàbriques, i apropant-se a l'observador, s'aprecien tres bots de rem.
• Color: Les taques de color d'aquesta tela (intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat) apareixen soltes amb la finalitat d'aconseguir efectes de llum subtils.
• Llum: Les pinzellades vermelloses que representen els reflexos del sol a l'aigua es van separant a mesura que s'apropen a l'observador.
• Temàtica: Representa el paisatge marí, concretament el port de Le Havre. Monet va voler plasmar la impressió que li causà en veure'l a la sortida del sol; no volgué captar una escena, sinó una atmosfera. Fou un referent de l'impressionisme i d'una nova manera d'entendre la pintura.

Els jugadors de cartes (Paul Cézanne)

Postimpressionisme (1890-95). Tècnica: Oli sobre tela, 47x57 cm.

• Línia i volum: Pinzellades breus, fines i superposades de diferents tonalitats que van modelant els volums i els objectes.
• Perspectiva: Es desentén de la perspectiva tradicional i utilitza diferents punts de vista. La posició i els gestos de les figures són força simètrics, tot i que la composició és lleugerament asimètrica. La tensió de la composició recau en els objectes de la taula i en les mans.
• Color: Gamma cromàtica sòbria i harmònica. Predominen els colors càlids i foscos alternats amb colors freds. Per a Cézanne, el color és fonamental per definir formes. Rebutja el clarobscur i treballa amb pinzellades breus per construir formes sòlides i geomètriques.
• Llum: La llum és universal, tot i que l'home que es troba a la dreta de l'escena rep un tractament específic.
• Temàtica: Tema figuratiu on s'observen dos personatges jugant a cartes, un fet quotidià en el poble on vivia l'autor. Cal destacar la relació psicològica entre els jugadors: el de l'esquerra sembla més segur, mentre que la mobilitat psicològica de l'altre ve expressada pels colors més clars i sensibles a la llum.
• Funció: Seguir investigant en la tècnica i la pràctica pictòrica.