Anàlisi artística del Jurament dels Horacis

Fitxa tècnica

• Nom: El Jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David
• Cronologia: 1782-1784
• Lloc: Louvre, París
• Dimensions: 3,30 m x 4,25 m

Referents històrics

Històricament, el Neoclassicisme es va dur a terme des de mitjan segle XVIII fins a mitjan segle XIX. L'estil neoclàssic es relaciona amb la Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic. Així es va anar configurant un règim polític en el qual les classes triomfants van assentar les bases del desenvolupament del capitalisme.

Estil

És l'estil artístic que s'identifica més clarament amb els ideals de la Il·lustració, sobretot per la crítica dels il·lustrats al gust rococó, considerat com un art sensual i frívol, expressió de la decadència moral de l'aristocràcia. París fou el centre vital de la pintura neoclàssica. Els trets de la pintura són: aplicació de perspectiva, composicions equilibrades, personatges en un pla únic i predomini del dibuix sobre el color.

Descripció

En un marc arquitectònic es desenvolupa l'escena. A l'esquerra, tres figures presenten el seu jurament davant un home que aguanta unes espases. A la dreta, un grup femení format per dues dones que es recolzen l'una en l'altra i una dona vestida de color fosc que acosta uns nens.

Anàlisi formal

Tècnica: Oli sobre tela. En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb un traç precís, modela les figures amb formes clares i rotundes que recorden l'escultura neoclàssica. Prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins. El vermell s'utilitza en les tres parts en què es divideix el quadre, permetent al pintor equilibrar cromàticament l'escena; malgrat ser un color cridaner, David el converteix en fred.

Composició

David compon amb gran equilibri. L'esquema compositiu és: la triple arcada del fons coincideix perfectament amb els tres grups de personatges: els germans, el pare i les dones. En el centre, les espases i les mans del pare i els fills fan el gest d'apropar-se però sense tocar-se. La composició és simètrica, tancada i superficial. Tots els personatges situats en un mateix pla recorden la disposició de les figures dels relleus dels sarcòfags romans.

Llum i temps

La llum és projectada des de l'esquerra, aproximant les figures a l'espectador mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres. L'ombra que projecten els cossos dels tres germans accentua la impressió de decisió en el seu pas endavant. L'artista plasma un moment instantani, el del jurament, però també una voluntat d'eternitat en mostrar l'obligació dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.

Interpretació i significat

Aquest quadre és de tema històric. David pinta el jurament després d'haver vist al teatre l'obra Horaci, una adaptació lliure de la història de Roma. Més que tractar un fet històric, tracta d'una llegenda. Pinta una obra moralitzant en la qual exalta el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. David no va voler prescindir de la tragèdia humana representada per les dones, especialment per Camil·la.

Funció

Funció propagandística, manifest del neoclassicisme tant pels seus valors formals com per la lectura politicosocial. Alguns van veure reflectides en el quadre les simpaties revolucionàries de l'autor, perquè el sentiment va ser interpretat com un atac contra l'autoritat de l'estat monàrquic.