Anàlisi artística de 'El Crit' d'Edvard Munch

Anàlisi formal i compositiva

El pont i els personatges que hi passegen al fons estan aliens a la situació del protagonista, però, més enllà, en el paisatge, tot sembla haver-se solidaritzat amb el personatge principal. Les baranes del pont separen els dos ambients, amb el fiord i els vaixells al fons.

Elements plàstics i expressivitat

El conjunt d’elements plàstics se supediten a l’expressivitat de l’obra:

• 1. El malestar vital del protagonista s’exterioritza per les corbes sinuoses i el seu contrast amb les rectes.
• 2. Les tonalitats irreals de vermell, blau i negre ajuden a realçar el sentiment de sofriment de l’individu.
• 3. El cel crepuscular crida l’atenció per la seva combinació de verds i taronges.

Composició i profunditat

Compositivament, l’eix central de la pintura és la figura de l’home que crida, i totes les línies convergeixen cap a ell. El seu rostre és falsejat com si es tractés d’una caricatura. Destaca la profunditat produïda per la barana del pont que creua de baix l’escena, les dues siluetes passejant pel pont i la superposició de colors, que acaben creant diversos plans.

Tècnica i cromatisme

Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda influència de Gauguin. La gamma emprada és reduïda pràcticament als colors primaris: blau, groc i vermell. L'artista va utilitzar tons agressius i irreals que reforcen la idea d’angoixa vital. Els vermells i grocs del cel amb pinzellades de blau dibuixen un ull a l’esquerra. Utilitza un traç gruixut, de pinzellades llargues i amples.

Temàtica, significat i funció

Sobre un pont, un home (o dona) crida angoixat, i aquesta sensació d’angoixa sembla que es transmet a l’entorn natural. L’escena no mostra la realitat objectiva, sinó el reflex del món interior del personatge principal, descrit per l’artista en unes notes autobiogràfiques escrites el 1882.

Context i interpretació

• Els trets del personatge principal possiblement van ser inspirats per una mòmia peruana exposada al Musée de l’Homme de París.
• El quadre va ser pintat des d’Ekeberg i mostra Oslo, tot i que altres estudiosos diuen que està ambientat a la ciutat alemanya de Nordstrand. N’existeixen més còpies, a més del quadre de la Nasjonalgalleriet.
• És un reflex del món interior de l’artista, de les seves frustracions, angoixes, pors i impotència. S’ha interpretat com una metàfora visual de la soledat de l’home en la societat moderna i com una crítica al món falsament optimista de la burgesia. És, doncs, una expressió subjectiva, en contraposició a l’objectivitat impressionista.

Models i influències

L'obra rep influències de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec, que Munch va veure a París i que també representaven els estats d’ànim. També podríem veure cert paral·lelisme entre l'estètica tètrica i pessimista de Munch, inspirada en la filosofia de Nietzsche i Kierkegaard, i les pintures de la Quinta del Sordo de Goya. Finalment, va ser un referent per a pintors com Kirchner, del grup Die Brücke, representant de l’expressionisme alemany de principis del segle XX.