Anàlisi de l'Art Grec: Kouros, Koré i Temples de l'Acròpolis

Anàlisi d'Obres d'Art Gregues

Kouros d'Anavissos

Fitxa Tècnica

• Nom de l'obra: Kouros d'Anavissos
• Autor: Desconegut
• Època: Període grec arcaic (s. VI aC)
• Estil: Arcaic, polícrom
• Material: Marbre
• Localització: Museu Arqueològic d'Atenes

Context Històric

Cap a l'any 1100 aC, els doris van envair la península balcànica i van dominar la civilització micènica gràcies a les armes de ferro. Es van establir en ciutats-estat i van impulsar els jocs panhelènics. El període entre el 1100 aC i el segle VI aC es coneix com l'etapa fosca, per la manca d'escultures conservades.

Característiques

El Kouros d'Anavissos representa a Kroisos, un jove lluitador. L'escultura és simbòlica, representant l'heros (fermesa, valentia, joventut), i no un retrat. Inspirada en l'estatuària egípcia, busca l'harmonia, la simetria i la bellesa. El moviment s'insinua amb la posició del peu, però la figura és rígida i no expressa emocions (rostre arcaïtzant: ulls, boca i cabells). Les formes són geometritzades, especialment en el cabell.

Iconografia

Aquestes estàtues representaven joves atletes guanyadors morts en edat primerenca. Els cabells llargs simbolitzaven el valor. El caràcter simbòlic dels kouros s'exemplifica amb Cleobis i Bitó, dos germans que van morir al temple d'Hera.

Koré amb Peple

Fitxa Tècnica

• Nom de l'obra: Koré amb Peple
• Autor: Desconegut
• Època: Període grec arcaic (s. VI aC)
• Estil: Arcaic, polícrom
• Material: Marbre
• Localització: Museu Arqueològic d'Atenes

Context Històric

(Igual que el Kouros d'Anavissos)

Característiques

La Koré és la versió femenina del Kouros, representada vestida amb una túnica. L'escultura és simbòlica i no un retrat.

Iconografia

Mentre els Kouros eren estàtues funeràries de joves atletes, les Korés representaven joves que feien ofrenes als déus, simbolitzant la pietat.

El Partenó

Fitxa Tècnica

• Nom de l'obra: El Partenó
• Autors: Ictinos i Cal·lícrates
• Època: Període clàssic grec (s. V aC)
• Estil: Dòric
• Material: Marbre del Pentèlic i fusta
• Localització: Acròpolis d'Atenes
• Sistema constructiu: Arquitravat

Context Històric

El Partenó és el temple més representatiu de l'Acròpolis. Després de la victòria a les Guerres Mèdiques, Pèricles va impulsar la reconstrucció de la part alta de la ciutat, destinada a santuari i refugi. Fídies va dirigir el projecte, que va durar 20 anys.

Característiques

Dedicat a Atena Partenos, el temple es va construir sobre les runes d'un altre temple anterior. Al llarg de la història, ha estat església cristiana, mesquita i polvorí. Actualment és Patrimoni de la Humanitat. És l'obra més emblemàtica de l'arquitectura clàssica grega, d'estil dòric i sistema constructiu arquitravat. De planta rectangular, està envoltat per columnes (perípter, temple octàstil, dos pórtics hexàstils). L'espai interior es divideix en pronaos, naos (amb l'estàtua d'Atena), sala de les Vestals i opistòdom. L'alçat alterna formes horitzontals i verticals, amb elements que eviten la ruptura brusca. La construcció es basa en la proporció i l'harmonia de l'estil canònic, amb desviacions òptiques per a un efecte visual perfecte. El disseny modular busca un conjunt harmònic, equilibrat i rítmic, pensat per ser contemplat des d'una vista angular, amb una relació proporcional entre amplada, llargada i alçada.

Iconografia

El temple és l'habitacle de la deessa Atena, deessa de la saviesa, nascuda del cap de Zeus i protectora d'Atenes.

L'Erectèion

Fitxa Tècnica

• Nom de l'obra: L'Erectèion
• Autor: Mnèsicles
• Època: Període clàssic grec (s. V aC)
• Estil: Jònic
• Material: Marbre del Pentèlic i fusta
• Localització: Acròpolis d'Atenes
• Sistema constructiu: Arquitravat

Context Històric

(Igual que el Partenó). L'Erectèion, juntament amb el Partenó, són els principals referents de l'arquitectura clàssica grega.

Característiques

Dedicat a Atena, Posidó i herois de les Guerres Mèdiques, l'Erectèion trenca amb la regularitat dels temples grecs amb la seva planta irregular. D'estil jònic, es diferencia del dòric pel fust més esvelt i acanalat, i per la presència d'elements amb formes més arrodonides (estil considerat femení, en contraposició al masculí dòric). L'arquitrau està format per tres elements iguals i sobreposats, i el fris és llis. El sistema constructiu és arquitravat. La proporció i l'harmonia s'aconsegueixen a través de l'estil canònic i el disseny modular, buscant l'harmonia, l'equilibri i el ritme. L'element més popular és la façana de les Cariàtides (columnes amb forma de dona).

Iconografia

El temple és l'habitacle dels déus als quals està dedicat: Atena, Posidó i els herois Erecteu i la seva filla. Atena és la deessa de la saviesa, nascuda del cap de Zeus i protectora d'Atenes.