Anàlisi d'Art: Els primers freds de Miquel Blay i Habitació Vermella de Matisse

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en con un tamaño de 3,15 KB

Els primers freds (1892) - Miquel Blay

Miquel Blay va ser becat per anar a Roma, on va rebre una formació academicista, tot i que posteriorment va adoptar una modernitat escultòrica a París. Va ser professor a la Real Academia de San Fernando, assolint fama a nivell nacional. Vinculat al Cercle de Sant Lluc i a l'associació de catalans conservadors, és autor d'obres destacades com l'al·legoria a la cançó al Palau de la Música.

  • Tipologia: Exempta sedent, grup escultòric.
  • Material: Marbre blanc.
  • Temàtica: Anecdòtica i costumista.
  • Estil: Realista (reacció al romanticisme, elimina l'idealització i l'apriorisme, mostrant la realitat tal com és) i Simbolista (transmet idees mitjançant imatges).
  • Localització: MNAC (construït per a l'Exposició de 1929).
  • Context històric: Regència de Maria Cristina, bipartidisme, catalanisme polític i cultural, Barcelona com a "ciutat de les bombes", processos de Montjuïc, consells de guerra contra anarquistes i el Pla Cerdà en procés.
  • Descripció formal: Mostra un avi i una nena. L'avi presenta simetria i estàtica, mentre que la noia mostra més corba. Blay aplica un gran realisme: la figura de l'ancià és freda, mentre que la noia utilitza la tècnica del non finito per realçar formes suaus.
  • Significat: Transmet debilitat, sensació de fred, por, tendresa i commoció.
  • Món interior: Influència de Rodin; Blay utilitza la mateixa tècnica del non finito que influenciaria artistes catalans com Joaquim Llimona en obres com Dolor i pena.

Habitació Vermella (1908) - Henri Matisse

Henri Matisse provenia d'una família rica i va rebre una educació acadèmica. La seva trajectòria evoluciona d'una primera etapa puntillista cap al fauvisme i, finalment, el cubisme. El seu viatge a Algèria el va enlluernar amb l'exotisme cultural, iniciant-se en l'ús d'arabescs.

  • Tècnica: Oli.
  • Estil: Fauvisme. Iniciat el 1905 en una exposició on, en veure un Donatello envoltat de colors vius, Louis de Vauxcelles va exclamar: "Donatello parmi des fauves". Es caracteritza per colors apassionats, cridaners, estridents i arbitraris; realisme subordinat al color; colors plans sense to; línia negra; i tendència a un únic pla amb poca perspectiva.
  • Temàtica: Costumista.
  • Localització: Musée de l'Ermitage.
  • Context històric: Període essencial del segle XX: Primera Guerra Mundial, aparició del feixisme, època convulsa, colonialisme i imperialisme. Coincideix amb el japonisme i els arabescs de Fortuny. Les avantguardes sorgeixen com a reacció dels artistes als canvis polítics, tècnics i històrics, trencant la comunicació tradicional entre espectador i artista.

Entradas relacionadas: