Anàlisi d'Art: Auguste Rodin i Paul Cézanne

El Pensador d'Auguste Rodin

4. Context històric, autor i obres destacades

Auguste Rodin va ser un dels escultors més influents de la seva època. L’any 1875 va viatjar a Itàlia, on se sentí atret pel tractament del moviment i pel treball de la musculatura de Donatello i Miquel Àngel.

Quan va tornar d’Itàlia, va aconseguir reconeixement gràcies a la seva participació en els salons de París.

Les característiques del seu estil es basen en una deliberada duresa en la forma i un laboriós modelatge de la textura, com un escultor impressionista que es va decantar per un realisme pur.

Dues obres destacades: La Porta de l'Infern i El Bes.

5. Models i influències

Es nota la influència d'escultors com Miquel Àngel, ja que Rodin dona molta importància als volums i al tractament de la forma més que a l'acabat de les figures.

Rodin és el gran renovador de l’escultura contemporània. Pel tractament de la matèria i el gust per les formes arrodonides, ha influenciat l'escultura del Modernisme i de principis del segle XX fins a l'arribada d'escultors com Brancusi.

Els Jugadors de cartes de Paul Cézanne

4. Context històric, autor i obres destacades

Aquesta obra representa un fet quotidià en el poble de l’artista. Les partides de cartes eren una activitat de lleure molt corrent entre la classe treballadora de l’època.

Autor: Cézanne comença a pintar estimulat per l'escriptor Zola. Coneix Manet i Courbet (pintor realista) i coincideix a París amb els pintors impressionistes.

Deixa de banda el realisme i comença a interessar-se per l'anàlisi estructural de la pintura. A finals de segle, ja és un pintor reconegut i famós.

Les seves últimes obres són natures mortes, retrats i paisatges de la Provença, on se centra en l'estudi dels volums, la geometrització de les formes i un cromatisme molt auster.

Dues obres destacades: Roques al bosc i La muntanya Sainte-Victoire.

5. Models i influències

Cézanne trobà la inspiració en els clàssics francesos del segle XVII, com el pintor Poussin, i en el realisme de Courbet.

Experimenta amb les formes i els colors, esdevenint un referent per a tres avantguardes:

• Cubisme: (Braque i Picasso) per descompondre la realitat per mitjà de figures geomètriques.
• Expressionisme i Fauvisme: per no copiar els colors d'una forma objectiva i realista, sinó fer-los servir d'una forma subjectiva i expressiva.