Anàlisi de L'arribada de la primavera de Quim Monzó

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,21 KB

L'arribada de la primavera, de Quim Monzó

Mil cretins és un títol provocador que ens fa plantejar si som un d'aquests mil. El títol general del llibre posa en qüestió «L'arribada de la primavera». Hem de vigilar de no interpretar-ho com un tòpic d'imatge positiva que remet a una visió optimista de l'existència. La primera frase és sòbria i posa en marxa mecanismes que no són pas innocus. La paraula geriàtric no és una sorpresa absoluta, ja que el títol general ja ens havia suggerit que «L'arribada de la primavera» tenia un altre sentit.

La fredor narrativa i el distanciament

Destaca que el protagonista sigui tan indeterminat. Aquesta fredor i distància que la veu narrativa fa servir per presentar el personatge contrasta amb el subtítol «geriàtric». La coma de «visita» ens relaxa: al lector primerament se'l convidava a ingressar al geriàtric, però la precisió final ens allunya lleugerament. Hi entrem i de seguida en sortim.

El to sarcàstic és present des de la segona frase. Aquesta fredor inicial es veu accentuada per la forma tan adjectivada de descriure el desplaçament del personatge. Aquesta distància emocional entre autor i personatges fa que el comportament emocional sigui responsabilitat del lector:

  • La veu narrativa es fa aliena al que passa.
  • Es qüestiona la il·lusió dels residents en saludar.
  • S'evidencia la confusió amb els fills i la manca de visites.

Aquest component patètic que associem a les expressions d'emoció no les diu el narrador; les projectem nosaltres.

La mort i la societat en el relat

No és simplement la descripció objectiva del geriàtric; la fredor del personatge està feta amb la intenció que observem com, davant d'aspectes difícils de tractar com la mort, la cultura ens ofereix espais per dipositar-los. La societat aparta allò que és una impugnació del món feliç de l'eterna joventut.

L'entrada al geriàtric és com traspassar el riu de la mitologia clàssica: entres a un altre món on el sentit convencional de les paraules i les accions es perd. La dissimulació de la mort, aquí, és destrossada.

Entradas relacionadas: