Anàlisi Arquitectònica: Mesquita de Còrdova i Alhambra

Mesquita d'Estil Hispano-Musulmà (Còrdova)

Localitzada a Còrdova. Època: segles VIII-X. Autor: desconegut. Tipologia: religiosa. Sistema constructiu: arquitravat.

Aspecte Actual i Estructura

L'aspecte actual és el resultat de tres segles de construcció. La planta és rectangular i a la part exterior disposa de contraforts. Es divideix en dues parts principals:

1. Sahn (Pati dels Tarongers).
2. Haram (Sala d'Oració).

Fases Constructives

1. Abd al-Rahman I (segle VIII)

Va manar alçar la mesquita amb la finalitat de demostrar el seu poder religiós sobre la basílica visigoda preexistent. Es va construir el pati i una sala rectangular formada per 11 naus perpendicualrs al mur de la qibla. Orientació Nord-Sud (cap a la Meca).

• Murs de pedra.
• Columnes reutilitzades.
• Doble arc: arc baix de ferradura i arc alt mitjà punt.
• Alternança de colors: vermell i blanc (maó i pedra).
• Sostre de fusta pla.

2. Abd al-Rahman II (segle IX)

Va ampliar el mur de la qibla i va augmentar el nombre de trams de naus ja existents.

3. Muhàmmad I (segle IX)

Va construir la porta de Sant Esteve.

4. Abd al-Rahman III (segle X)

Va ampliar el sahn i va construir el minaret de planta quadrada i dos cossos.

5. Al-Hakam II (segle X)

Va introduir un major refinament i va realitzar reformes. Va afegir 12 nous trams al sud sobre una plataforma de pedra per compensar el desnivell. Als dos costats del mihrab es van construir 5 cambres.

• Capitells amb efecte clarobscur.
• Cinc cúpules gallonades.

Detall del Mihrab

Inclou 1 mihrab, 3 maqsura i l'inici de la nau central. El mihrab té un arc de ferradura enquadrat amb un arrabà, decoració vegetal i epigràfica. L'arc se situa sobre dos capitells de marbre i té planta octogonal. A l'interior, el socle està revestit de marbre amb arcs polilobulats i dovelles amb relleus.

6. Al-Mansur (segle X)

Va realitzar una nova ampliació de la mesquita cap a l'est (el riu Guadalquivir impedia una expansió més gran). Va afegir 8 noves naus. El mihrab i la nau central van quedar descentrats. Es nota una decadència artística, però com a novetat s'utilitzen els arcs de ferradura apuntats.

Alhambra: Palau-Fortalesa

Palau-fortalesa situat sobre un turó. El seu nom, Alhamrà, significa "la vermella". L'arquitectura es caracteritza per l'alternança de tres colors: vermell, blanc i blau.

Característiques Generals

L'arquitectura presenta un creixement desordenat. La Mexuar s'organitza amb espais asimètrics. El pati dels Tarongers (o dels Lleons) està en angle recte.

Materials utilitzats: fusta, rajola i pedra sense treballar. L'arquitectura és fonamentalment arquitravada, tot i que els arcs són majoritàriament decoratius. Els arcs més freqüents són el peraltat i els mocàrabs.

La Columna Nazarí

Presenta una base àtica, un fust llis i molt fi, amb alguns collarins i un capitell de dos cossos.

Distribució Interior

1. Zona Pública: Mexuar

Sala on el sultà rebia els súbdits. Des d'aquí s'accedia a un petit oratori, ja que el mihrab principal es troba a l'est.

2. Sala del Tro (Diwan)

Situada al pati dels Tarongers, amb orientació nord-sud. La planta és rectangular. L'aigua augmenta la perspectiva, refreda l'ambient i omple l'espai de música.

Trobem columnes nazarites amb doble capitell i set arcs, amb el central més alt. Després es passa per la Sala de la Barca, s'entra a la Sala dels Comares i també als banys àrabs.

3. Harem

Cambra privada amb patis i plantes rectangulars.

4. Porxos i Pati dels Lleons

Quatre porxos amb columnes nazarites. Al centre es troba la Font dels Lleons, amb 12 lleons toscos.

Envoltant el pati es troben la Sala dels Abencerraigs, la Sala dels Reis, les Sales de les Dues Germanes i el Mirador de Daraxa.

TIPP-EX O