Anàlisi Arquitectònica del Monestir de Poblet i la Catedral de Lleó

1. Monestir de Poblet

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1163-1316
• Estil: Gòtic
• Tipologia: Monestir
• Materials: Pedra i fusta
• Localització: Vimbodí (Tarragona)

Context

La fundació del Monestir de Poblet va començar a partir de la petició feta pel comte Ramon Berenguer IV a l'abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) el 1150, en què demanava que es desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans. Els monjos hi van arribar un any més tard i, després d'explorar el territori i constituir una mínima organització monàstica, van començar els treballs arquitectònics el 1166. A finals del segle XIV, Pere II el Cerimoniós va fer esculpir en els arcs del creuer de l'església les tombes d'Alfons II, Jaume I el Conqueridor, la seva i la de les seves esposes i fills, convertint així el monestir en Panteó Reial de la Corona d'Aragó.

Descripció Formal

El Monestir de Poblet es conforma per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix l'àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d'acord amb l'austera decoració geomètrica i floral dels capitells.

Davant el refetor, a l'ala nord, hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar, i que constitueix un element característic dels monestirs cistercencs.

A l'est, sobre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d'on arranquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que cobreixen el sostre. Al terra hi ha les tombes d'antics abats.

L'església del monestir és de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un dels costats, un transsepte on hi ha els sepulcres d'alguns reis i reines de la Corona d'Aragó i dues capelles, i capçalera amb deambulatori o girola i cinc capelles radials. La nau central està coberta amb volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals presenten una coberta de volta de creueria.

El caràcter auster dels murs es trenca amb l'espectacularitat del cimbori gòtic octagonal de creuer, els nombrosos panteons reials i el gran retaule d'alabastre del segle XVI, obra de Damià Forment, que decora l'altar major.

El dormitori, una immensa nau gòtica de 87 m de llargada i 10 m d'amplada, té un sostre de fusta de dos aiguavessos i 19 arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules.

Entorn i Integració Urbanística

L'aïllament respecte dels nuclis urbans era una de les condicions de l'orde del Cister, que amb aquesta mesura volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyats del món. Aquesta voluntat és evident en el mur que envolta tot el conjunt monàstic.

Funció, Contingut i Significat

L'austeritat i la funcionalitat van ser un dels valors principals de l'orde del Cister. Per això, i seguint les pautes d'oració i treball marcades per Sant Benet, es van determinar les dependències principals del monestir: una església, per poder resar; una sala capitular dedicada a la lectura diària dels capítols de l'orde del Cister; el refetor o menjador per menjar en comunitat; i un dormitori per poder dormir, també en comunitat, a banda de la biblioteca, el celler i el claustre.

Models i Influències

Correspon a l'ideal monestir de l'orde del Cister, nascut a França el 1098 com a resposta a l'ostentació de poder en què havia caigut l'abadia de Cluny.

L'aparició a Catalunya d'aquest ordre monacal va portar al Principat l'anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat i l'austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que van definir els paràmetres que posteriorment serien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona d'Aragó, tal com es pot comprovar al Saló del Tinell de Barcelona.

2. Catedral de Lleó

Fitxa Tècnica

• Autor: Enrique de Burgos i Juan Pérez
• Cronologia: 1255-1300
• Estil: Gòtic
• Tipologia: Catedral
• Materials: Pedra, formigó i vidre
• Localització: Lleó (Espanya)

Enrique de Burgos, conegut com a Mestre Enrique, era, segons sembla, un arquitecte d'origen francès. Bon coneixedor de les noves solucions arquitectòniques iniciades al país veí, la documentació el relaciona amb la construcció de les catedrals de Lleó i Burgos. A Lleó hi participa des del principi, tot i que no és l'autor dels plànols. Quan va morir, el va substituir Juan Pérez, col·laborador seu i també actiu a Burgos i Lleó.

Descripció Formal

La façana occidental que dóna accés al recinte consta d'un cos central dividit en quatre franges superposades. A la part inferior de l'entrada hi trobem una triple portalada ogival ricament decorada amb escultures, un trifori, una gran rosassa i, finalment, un gablet flanquejat per dos pinacles. Separades d'aquest cos, es drecen dues torres quadrades de més de 60 m d'altura, també coronades per pinacles.

Els extrems dels transseptes també acullen interessants portalades seguint el model del cos central. Els murs laterals es troben seccionats pels contraforts i els arcbotants coronats per pinacles que acullen el pes de la volta interior de la nau central i, alhora, permeten obrir nombrosos finestrals entre ells.

Interior

L'interior presenta una planta basilical cruciforme de tres naus (la central molt més alta que les laterals), seguida per una capçalera formada per un transsepte també de tres naus i un absis de dos trams rectes de cinc naus amb un deambulatori amb cinc capelles radials de forma trapezoide. A causa de la poca longitud dels trams del cos central, la catedral presenta una capçalera molt gran, fet que provoca en el temple una pèrdua de profunditat i de perspectiva.

Alçat

L'alçat interior es divideix en els tres nivells característics del gòtic: arcades ogivals, que donen accés a les naus laterals; trifori de finestres lanceolades; i un elevat claristori que acull 230 finestrals apuntats que, juntament amb les rosasses de les portalades, sumen més de 1200 m² de vitralls policromats que aporten una gran lluminositat interior. El sostre, a 30 m d'alçada, es tanca en volta de creueria, els nervis de la qual es converteixen al final en columnes adossades que arriben fins a terra i divideixen així els diversos trams de la nau.

Entorn i Integració Urbanística

Situada en una enorme plaça al capdamunt de la ciutat, la catedral domina amb autoritat tota la ciutat. La majestuositat que encara avui conserva el conjunt devia causar un gran impacte en l'època, perquè la construcció s'eleva cap al cel com a símbol del poder del cristianisme en un territori acabat de reconquerir als musulmans.

Funció, Contingut i Significat

Sota l'advocació de la Verge Maria i coneguda amb el nom de Catedral de Lleó, es troba a la ruta de pas del Camí de Santiago. Això, juntament amb les nombroses relíquies de sants que atresora, com les de Sant Froilà, en fa un important centre de pelegrinatge. Pot acollir un gran nombre de visitants, ja que consta d'entrada i sortida de les naus laterals, el transsepte obert amb portalades i el deambulatori a la capçalera. Així, el pelegrí pot visitar els tresors del temple sense destorbar els oficis religiosos.

Models i Influències

És, juntament amb la Catedral de Burgos, el model més representatiu de l'arquitectura gòtica afrancesada a la Corona de Castella. La configuració de la lluminositat interior i la planta és pràcticament una còpia, però reduïda, de la planta de la Catedral de Reims. La façana principal presenta una influència formal de la Catedral de Chartres i, amb la Verge Blanca del mainell, es mostra l'herència de l'estil septentrional francès.