Anàlisi altar de Zeus a pèrgam

­­ALTAR DE Zeus A PÈRGAM:

Cronologia: 180-160 aC. Autor desconegut. Material Marbre. Tipologia altar.
Estil grec hel·

Lenístic

Localització: actual (Pergamonmuseum, Berlín), original (Bèrgam, Turquia). Sistema arquitravat. 

L’autor és Desconegut. La localització actual és Berlín, però l’original estava a la Ciutat de Pèrgam (actualment només trobem els fonaments).

Context històric: el trobem en època hel·lenística, es Produeix la unificació de les polis greges (sobretot per Felip de Macedònia) i Es va ocupar territori persa (Alexandre el Gran). Aquest va expandir la cultura Grega per Orient (es produeix l’hel·lenització dels territoris orientals (influencia mútua)) i després de la seva mort, els seus generals van fragmentar L’Imperi en regnes independents.

 En aquell moment hi ha diferents escoles d’art Hel·lenístic:

·Atenes: on es van fer moltes còpies, més o Menys lliures del passat

·Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus

·Rodes: afany pel colossalisme i per L’expressió del dolor i el moviment contorsionat

·Antioquia: figura Al·legòrica de la ciutat

·Alexandria: L'Al·legoria del Nil

Estil grec: les principals característiques són:

·La dimensió humana de l’art i es defuig de la Monumentalitat

·La importància de la filosofia i del Pensament racional

·La religiositat que impregna tota la cultura

·La concepció de l’art com a recerca de la Bellesa

Estil Hel·lenístic: les Característiques més generals són:

·Pel que fa a l’arquitectura, destaquen la Monumentalitat i l’ordre corinti

·Pel que fa a l’escultura, hi ha una Dinamització de les composicions trencant els canons de serenitat i equilibri Clàssics; hi ha una màxima expressivitat dels rostres mostrant sofriment i Passió (pathos); hi ha grups escultòrics, retrats i temes anecdòtics; i hi ha Un gust pel Realisme

És d’estil Hel·lenístic i el trobem al museu de Pèrgam de Berlín (només trobem una part). És un altar fet de marbre i de grans dimensions (monumentalitat). Trobem Columnes d’ordre jònic.

Anàlisi formal: és una estructura molt innovadora (pòdium Massís), l’altar s’aixeca sobre aquest i si accedeix per unes escales. En L’entaulament trobem l’arquitrau i cornisa, en canvi el fris el trobem en la Part de sota de l’altar. El pòdium està format per murs massissos que sostenen Una plataforma amb columnes jòniques que composen una forma de “u”. L’arquitectura està dominada per les línies (arquitectura arquitravada). Hi Trobem una certa desproporció entre les columnes reduïdes i el pòdium alt. La Planta és pràcticament quadrada i envoltada per columnes d’ordre jònic. És un Temple d’estil jònic i perípter (només es conserva l’escalinata). En aquesta Trobem dos cossos laterals i una façana frontal (això es la part del davant que Donava accés a un pati tancat a l’interior on, probablement, hi havia l’altar Pels sacrificis). La decoració escultòrica és un alt-relleu d’estil Hel·lenístic amb figures molt dinàmiques. En el pati interior, també es trobava Un fris esculpit de temàtica mitològica. Trobem una barreja d’ordres: corinti i Jònic. Els cànons s’abandonen i tot es monumental. Aquest altar és el més gran De l’antiguitat. S’abandona el dòric i hi ha un gran luxe ornamental, patetisme De les escultures, expressivitat, etc. En aquest altar hi van treballar molts Escultors i estava situat a la part superior de l’acròpolí de Pèrgam.

Interpretació: va ser construït per commemorar la victòria Contra els Gàlates (és un altar construït com a agraïment als déus i es farà Servir de culte). En aquest altar són molt importants els relleus escultòrics Dels frisos (estaquem frisos amb temàtica gigantomàquia). Aquest temple va ser Construït per odre del reu Èumenes II. Simbolització dels déus amb els Habitants de Pèrgam, ja que van ser victoriosos i els gegants les forces del Mal (en aquell moment els Gàlates ja que havien perdut). Les escultures dels Frisos van servir com inspiració als romans posteriors.

Influències amb Estils precedents i consegüents: té com a referència el fris del Partenó en els seus Frisos on trobem la gigantomàquia. Amb aquest pòdium tant alt i l’escalinata, Prenen com a model l’altar de Zeus d’Olímpia. Els frisos serviran com a Influència en obres romanes i també influiran en el Barroc posteriorment