L'amor benevolent: estructura i efectes en la persona

1) Estructura de l'acció amorosa en l'amor benevolent

En l'acció amorosa hi ha, com a mínim, dos protagonistes (dues parts), tal com passa en tot acte de comunicació:

• Subjecte que estima (actor/amant): Sempre és individual, encara que pugui coexistir o coincidir amb altres que també estimen el mateix destinatari. L'acte d'estimar és una acció de voluntat i aquesta és sempre individual, perquè cadascú és autor i actor d'allò que vol o que consent voler. Per això, la responsabilitat també és individual.
• Destinatari/s: Una o diverses persones a qui va dirigida o que reben l'acció amorosa de l'actor. El destinatari és objecte de l'amor benevolent en dos aspectes:
  • a) Estimar el que ja és: Adonar-se de la seva realitat, respectar-lo i valorar-lo.
  • b) Promoure la seva plenitud: Voler donar-li allò que li manca per a la seva realització personal. Algú estima algú altre perquè el vol i desitja que sigui millor i feliç.

2) Efectes de l'acció amorosa en l'amor benevolent

1. Fa sentir-se feliç l'estimat: Perquè se sent estimat, reconegut, respectat i valorat.
2. Fa créixer l'estimat: Promou la seva plenitud personal. Un amor que no promogués l'estimat, que no el capacités o que no el fes créixer, seria un amor malentès, no digne de tal nom. Així, l'amor absorbent —que fa l'estimat més dependent i menys autònom, que no l'enriqueix sinó que el va minvant, desfent i infantilitzant— no és amor veritable.
3. Provoca l'amor en l'estimat: El convida a estimar. La promoció de la plenitud personal ha d'implicar necessàriament que l'altre desenvolupi la seva capacitat d'estimar; si només rebés amor i no es capacités per donar-lo, restaria com una persona frustrada. L'amor que es rep i es dona és la dimensió més plenificadora de l'ésser humà.
4. Fa comunió i comunitat: L'amor uneix l'amant amb l'estimat i a la inversa.
5. Fa viure: Ho fa en dos sentits:
   • Primer: L'amor no destrueix ni incapacita l'estimat, sinó que l'enriqueix en els diferents vessants de la seva vida.
   • Segon: L'amor dona vida, com és l'amor de Déu creador d'altres éssers vius, o com l'amor conjugal, patern i matern, que és engendrador de la vida dels fills.