L'amic retrobat

Quins van ser els seus inicis amb la literatura?

Des d’un principi no es podia permetre el luxe que la resta de la gent pogués llegir les seves obres, ja que econòmicament no tenía recursos. Encara i així, amb la seva feina de ​scriba questoribus tenia aquelles estones per poder escriure versos, que era el que més li agradava. Fins que en conèixer Gai Cilci Mecenes, es va poder dedicar exclusivament a l’escriptura.

Quina relació va mantenir vostè amb Mecenes? Com el va conèixer?

Gràcies a Virgili, el gran poeta ROMà, vaig conèixer Mecenes. Actualment és el seu millor amic. Gràcies a ell la meva vida va fer un gir, ja que vaig poder dedicar-me completament a escriure. Ell em va donar molt suport, tant econòmic com moral i personal, fins al punt de regalar-me una finca a la Sabina on vaig poder retirar-me sovint a escriure. Fixi’s si la nostra amistat era forta que vaig morir pocs mesos més tard que ell i vaig ser enterrat al seu costat prop del Tíber.

Alguna vegada va estar implicat o li va interessar la política?

La meva implicació en política va començar amb la mort de Juli Cèsar i amb la posterior Guerra Civil entre Octaví i Març Antoní, ja que vaig unir-me al partit Republicà i em vaig allistar a l'exèrcit de Març Juni Brutus. Després de la derrota de la batalla de Filipos, vaig haver d’escapar per salvar la meva vida. Després que Octaví donés una amnistia als que van lluitar contra ell, vaig decidir tornar a Roma, i va ser llavors quan vaig saber que el meu pare havia mort i que havien confiscat.totes les meves propietats. Per això vaig haver de treballar com a ​scriba questoribus.

Quins són els seus orígens? N’està orgullós?

Era fill d’un esclau que va estar alliberat, tot i així el meu pare va procurar donar-me la millor educació que es pogués permetre a Roma, i després a Atenes. A Atenes és on vaig tenir l’oportunitat de perfeccionar els meus estudis per dedicar-me a la filosofia. Sens dubte, sense l’ajuda del meu estimat pare no hauria tingut la sort d’estudiar. Sóc com sóc gràcies a ell. Teníem una relació molt forta entre pare i fill...

les epístoles, les seves ​Epistulae​, que tanta fama han obtingut al llarg dels segles... Després de l’any 20 aC vaig reprendre la composició de poemes  satírics, però ho vaig fer en forma de cartes literàries en vers. Dos llibres, en concret. El primer amb 20 epístoles d’extensió molt desigual, i el segon amb només tres. La darrera epístola del segon llibre, de més de 500 versos, titulada ​Epistula ad Pisones​, ha tingut una gran transcendència en la història de la literatura, i no només de la llatina... ​(somriu amb suficiència)
. ​Aquestes cartes les vaig adreçar als meus amics. La majoria de les del primer llibre son de contingut filósòfic, i tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen la meva concepció de l’art en general i de la poesia en concret. La més completa i famosa és l’​Epístola als Pisons o Art