Alveols pulmonars

SISTEMA CARDIOVASCULAR à

Té la funció De transport.
Mitjançant la sang, el sistema portaoxigen, Nutrients, hormones, restes cel·lulars i altres substàncies vitals. La força Per moure la sang pel cos, ens la proporciona la tensió arterial.

Principals Artèries de la circulació sistèmica à ARTÈRIA
AORTA.

Principals Venes de la circulació sistèmica à VENA

CAVA

AORTA : BRANCA ARTERIAL DE L’AORTA à

És l’artèria Mes grandel cos. En una persona adulta, pot tenir una mida d’uns 2 cm. Les diferents parts de l’aorta, s’anomenen aorta ascendent, s’arqueja cap a l’esquerre amb el nom de crossa de l’aorta.
Desprès, S’enfonsa cap al tòrax, seguint la columna vertebral, amb el nom de aorta toràcica.
De la zona toràcica, passa pel diafragma en la cavitat Abdominal i de la pelvis, convertint-se en aorta abdominal.

LES BRANQUES DE L’AORTA ASCENDENT SÓN :
Artèria coronària dreta y Artèria coronària esquerre.

LES BRANQUES DE LA CROSSA DE L’AORTA SÓN : 1 El tronc bronqui – cefàlic :
Es divideix amb artèria caròtida dreta, i artèria subclàvia dreta.
2 Artèria caròtida esquerre :
Es divideix i forma la caròtida interna esquerre, Que nodreix el cervell. I la caròtida externa esquerre, Que nodrit la pell i els músculs del cap i el coll.3 Artèria subclàvia esquerre :

D’ella en surt l’artèria vertebral, que nodreix el cervell. A l’aixella, Es converteix en l’artèria axil·lar, que continua pel Braç, i es diu artèria branquial, I a nivell del colze, es divideix en l’artèria cubital i radial.

LES BRANQUES DE L’AORTA TORÀCICA SÓN : Hi trobem les artèries intercostals (n’hi ha 10 parells) que nodreixen els músculs De la paret toràcica.Altres branques de L’aorta toràcica nodreixen els pulmons (artèries bronquials)
, l’esòfag (artèries esofàgiques)
I el diafragma (artèries frèniques)
.

LES BRANQUES DE L’AORTA ABDOMINAL SÓN : Tronc celíac, Artèria mesentèrica superior,* Renals, gònades, Artèries mesentèriques inferiors, Artèries ilíaques comunes.Els òrgans superiors del cap i coll (crani i Cara) estan irrigats per branques de les artèries caròtides, i en la irrigació del coll pot intervenir també l’artèria subclàvia.

Les artèries Caròtides, estan rodejades per una beina conjuntiva à BEINA

CARÒTIDA

Aproximadament, A nivell de la laringe, les caròtides es bifurquen :

Caròtida interna

Irrigarà les estructures Del SNC (encèfal i meninges), i les òrbites oculars.
Caròtida externa irrigant les estructures de la cara, boca i llengua.

BRANQUES QUE ES RELACIONEN AMB L’APARELL ESTOMATOGNÀTIC :

ARTÈRIA
FACIAL à  irrigant La pell d’aquesta zona, i els muscles de la mímica.

ARTÈRIA
LINGUAL à emet 3 branques terminals que irriguen Les diferents regions de la llengua i el sòl de la llengua. Les tres branques Són : Artèria dorsal de la llengua. Artèria profunda. Artèria Sublingual.

ARTÈRIA MAXIL·LARà Emet nombroses branques. En la fosa infratemporal, l’artèria Maxil·lar emet diferents branques :

Artèria Alveolar inferior

Irrigant les dents del maxil·lar inferior, els Lligaments periodontals, genives, mucosa oral...

Artèria mentoniana :

irrigar el mentó.

Artèria temporal :

Les branques temporals (anterior i posterior) Irriguen el múscul temporal.

Artèria Mesentèrica :

Es dirigeix des del seu origen cap al múscul maseter, ja que L’irriga.

Artèria pterigoide :

Irriga Els músculs pterigoide medial i lateral.

Artèria Meníngia mitja :

irrigar les meninges.

Artèria Bucal :

arriba a la fosa pterigopalatina i emet les següents branques :
Artèria palatina descendent irriguen el Paladar tou, la mucosa del paladar i les genives maxil·lars.

Artèria alveolar posterior i superior :

Irriga totes les dents posteriors del maxil·lar i una part dels sinus Maxil·lars.

Artèria pterigopalatina / Esfenopalatina :

Artèria Infraorbitària irriga les dents superiors anteriors (incisius, canins, Llavis superiors...)

VENA CAVA à

El drenatge venós del cap i coll es realitza a través de les venes jugulars Internes, les venes jugulars externes (venes jugulars anteriors i posteriors) i La vena retro – mandibular.

VENES JUGULARS INTERNES :

(vena facial, vena lingual, vena faríngia, Vena tiroide superior)

VENES JUGULARS EXTERNES :

(venes Occipitals, venes auriculars posteriors, venes supraescapular)

VENA RETROMANDIBULAR :

Es forma Per la uníó de les venes temporal superficial i la vena maxil·lar.

Aquesta, es Divideix en 2 branques :

Branca anterior  y Branca posterior :

SISTEMA LIMFÀTIC DE CAP I COLL

És Molt important perquè sense ell, el sistema cardiovascular deixaria de Funcionar i el nostre sistema immunitari quedaria deteriorat.està dividit amb 2 parts semi – independents :

XARXA DE VASOS LIMFÀTICS :

Transportenels fluids sanguinis que han sortit Tornant aquests fluids al seu origen. Si no es tornen al seu origen, s’acumula Líquid i forma EDEMES.
La funciódels vasos limfàtics és la D’elaborar un sistema de drenatge.

El fluid Tissular es diu LIMFA.
Aquests vasos limfàtics son unidireccionals, és a dir, la limfa va en direcció al cor.

ELS TEIXITS LIMFOIDES

: Emmagatzemen limfòcitsque desenvolupen un paper Molt important en la defensa i la resistència de l’organisme davant de Qualsevol malaltia.

Podem trobar Altres òrgans limfoides al cos, com la melsa, la glàndula timó, amígdales i Plaques de Peyer.

Les plaques de Peyer i les amígdales formen part d’un grup de petits teixits limfoides :
MALT(teixit Limfoide associat a la mucosa).

El MALTactua Amb forma de sentinella per protegir les vies respiratòries i digestives dels Infinits atacs de matèria estranya que penetra en aquestes cavitats.

GANGLIS LIMFÀTICS  à

Es una col·lecció organitzada de teixit limfoide.

Funcionsà Ajuden a protegir l’organisme desfent la Matèria estranya del cos, com els bacteris i les cèl·lules tumorals del flux Limfàtic, i generant limfòcits per donar una resposta immunitària.

Dins dels Ganglis, podem trobar macròfagsque destrueixen bacteris, Virus i altres substàncies estranyes dins la limfa.

(quan notem Que ens fan mal els ganglis, es que actuen fent front a qualsevol atac Patogen).

LES AMÍGDALES à

Son de teixit limfoide, situades a la faringe i Formen l’anell de Waldeyer, protegint l’entrada de la via digestiva i la via Respiratòria.Segons la seva Localització àAmígdala faríngia :
(amígdala de Luschka)

Situada al Sostre de la faringe.

Amígdala tubària :

(amígdala De Gerlach)Es troba rodejant L’extrem faringi de la Trompa d’Estaqui.

Amígdala palatina :

Situada als dos costats de l’istme de les fauces, a l’entrada de L’orofaringe. (amigdalitis).

Amígdala lingual :

Es El teixit mes voluminós, i esta localitzat en la base de la llengua.

GLÀNDULA TIROIDE

És una Glàndula que produeix hormones.
Està localitzada a la base del coll, i es pot palpar fàcilment.És una glàndula bastant gran, que té 2 lòbuls Units per una massa central o istme.Produeix dos tipusd’hormones :Hormona tiroide y Calcitonina.

Interiorment, La glàndula tiroide esta estructurada per uns espais buits àFOL·LICLES
. Que emmagatzemen un material col·loïdal Que enganxa i, és a partir d’aquest material que s’origina la hormona tiroide.

La hormona Tiroide controlael ritme que es crema o s’oxida la glucosa, com També es important per un creixement i desenvolupament normal del teixit, Especialment en els sistemes nerviós i reproductiu.

es coneix com A la hormona metabòlica principal de l’organisme. Són Dos hormones actives que contenen iode, les que segrega : tiroxina (t4) o la Tyrodotironina (t3).

GLÀNDULES SALIVALS

Són Glàndules exocrines que secreten saliva.

QUÈ ÉS LA SALIVA? Un líquid incolor, de consistència aquosa o Mucosa.

Aquesta Solució està formada per un 99% d’aigua i conté electròlits, proteïnes, Glucoproteïnes, hidrats de carboni, enzims, leucòcits, i cèl·lules epitelials.

FUNCIONS DE LA SALIVA : Humiteja i protegeix la mucosa de la cavitat bucal, Actua en la deglució, Facilita l’articulació dels sons o la fonació, Afavoreix La digestió d’aliments, Ens ajuda en la percepció del gust, Defensa la cavitat Bucal.

TIPUS DE GLÀNDULES SALIVALS :

Majors

:
Sublinguals(de secreció mixta / Serosa i mucosa)
Paròtides(de secreció serosa)
Submaxil·lars(de secreció mixta / serosa i mucosa)

Menors

Es troben a través de la mucosa i Submucosa de diferents estructures de la cavitat bucal. (glàndules labials, Genianes, palatines, i linguals)

LA RESPIRACIÓ :

L’extensió De l’aparell respiratori agafa des del nas i boca, fins als alvèols pulmonars, Que és on té lloc l’intercanvi de gasos a través dels capil·lars sanguinis.

La Respiració, és un procés complex que es pot dividir en 5 fases funcionals Importants :

Ventilació Pulmonar àÉs Intercanvi d’aire entre l’atmosfera i els alvèols pulmonars, i dels alvèols a L’atmosfera.

Hematosi à

Es l’intercanvi de gasos entre els alvèols Pulmonars i la sang dels capil·lars pulmonars.

Transport de Gasos à

Es Realitza a través de la sang per arribar a tots els teixits i òrgans.

Difusió de Gasos à

Entre La sang i les cèl·lules a nivell dels teixits per poder aprofitar l’oxigen Transportat.

Respiració Cel·lular à

Es la Utilització de l’oxigen i la producció  De diòxid de carboni per part de les cèl·lules.

Funció De l’aparell respiratori

:Portar oxigen a les cèl·lules del cos, recollint El producte de rebuig (diòxid de carboni) i mantenir l’intercanvi gasós del cos Per poder conservar la vida.

L’aparell respiratori participa en : Eliminació del producte de rebuig (CO2) y Mantenir La temperatura corporal i la concentració de vapor d’aigua en l’interior del Sistema.

Anatòmicament, l’aparell respiratori es divideix En :

Tracte Respiratori superior :

Fosses nasals, boca, faringe i laringe.

Tracte respiratori inferior :

Tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons.

ELS BRONQUÍOLS :

Tenen ramificacions a dins del pulmó fins arribar Als bronquíols terminals.

La distànciaque ha entre els gasos continguts en l’interior dels alvèols pulmonar i Els gasos continguts en l’interior dels capil·lars sanguinis és molt petita, i les parets que els separen son permeablesentre elles.

Gràcies a Estar formats d’aquesta manera, els gasos poden passar dels alvèols als Capil·lars, i al revés.

TEIXIT PULMONAR :

Esta format pels alvèols, Que te lloc la respiració cel·lular. Els alvèols s’ajunten per formar els lòbulspulmonars.I els lòbuls pulmonar s’ajunten Per formar els pulmons.

ELS PULMONS :

Són els òrgans Mes gransdel sistema respiratori. La forma es semblant a una esponja.
El pulmó esquerrees lleugerament mes petit, perquè hi ha el cor.

ESTRUCTURES DEL CAP I COLL IMPLICADES EN LA RESPIRACIÓ.

FOSES NASALS à

Són la primera porcíó de l’aparell respiratori.S’obren a l’exterior pels orificis nasals x on S’inhala l’aire necessari per la respiració

.Àrees

Àrea externa

És el nas amb les seves obertures dels Orificis nasals  .

Àrea interna

Es situa darrera dels orificis nasals i a sobre del Paladar tou i dur, i al sòl de la boca.

A la part Lateral de cada una de les fosses nasals hi trobem 3 plecs recoberts de mucoses à CORNETS.
(superior, mig i inferior) Entre mig dels cornets, podem trobar uns canals, que Es diuen MEATS (superior, mig i Inferior), a través d’ells circula l’aire.

Funcions de les foses nasals :

La seva funció principal és la de condicionar l’aire aspirat.

Però per poder Fer-ho, cal que es realitzin diverses accions :

-Es produeix un escalfament de l’aire al passar Pels cornets

.

-L’aire és humidificat; a traves de la mucosa que Cobreix les foses nasals i els cornets

.

Els pèls Situats en l’entrada, realitzen un primer filtrat de l’aire i eliminen les Partícules de mida mes gran, quedant atrapades.

-Les partícules mes petites queden enganxades a Unes petites membranes, que es diuen CILIS

Es Produeix el control de les qualitats químiques d’aire inspirat,

Les foses Nasals acaben en la seva zona posterior en 2 obertures, que es diuen COANES, que marquen el límit entre la Fosa nasal i la nasofaringe.

LA BOCA à

L’entrada i la sortida de l’aire pot Produir-se per la boca, enlloc que pel nas.Quan ens entra per La boca, es perden les propietats del filtrat i condicionament de l’aire.

LA FARINGE àÉs la porcíó superior de les vies respiratòries i Del tracte digestiu.Connecta amb la Cavitat bucal, la cavitat nasal i la laringe.

Parts de la Laringe anatòmicament :

Posició nasofaringe, Posició orofaringe, Laringofaringe (hipofaringe)

LA LARINGE àÉs un tub cartilaginós, de forma irregular que uneix La laringe amb la tràquea, i està constituïda per muscles i cartílags.Es l’òrgan mes important de la fonació.

Funcions : *

Manté les vies aèries permeables.*Dirigeix l’aire inspirat cap a la tràquea*Serveix Com a origen i conducte dels sons produïts per les cordes vocals.

Està Formada per : 11 Cartílags i uns replecs membranosos anomenats PLECS DE LES CORDES VOCALS.

Parts de la Laringe :

Epiglotis

: Cartílag situat a la part antero – Posterior de la laringe, i que representa el punt d’uníó entre la faringe i la Laringe.En el moment de la deglució, s’inclina cap al darrera i Obstrueix l’entrada de les vies aèries.

Cartílag tiroides

Té forma triangular i es Situa en la part anterior del coll (la nou dels homes).

Cartílag cricoides

Té forma d’anell situat en la part inferior de la laringe.La seva vora inferior senyala la terminació de la faringe i la laringe, com També el principi de l’esòfag i la tràquea.

Cartílag aritenoides

Son dos peces que tenen Forma de piràmide triangular.Presenten l’apòfisi bucal que dona Inserció al lligament vocal elàstic del plec vocal.

Cartílags Corniculats

Son dels petits nòduls cartilaginosos.

Cartílags Cuneïformes

Tenen forma allargada i cilíndrica, i es situen anterior i lateralment dels Cartílags aritenoides i corniculats.

Cartílags sesamoides Anteriors

Son tres petits nòduls de cartílag situats a l’extrem anterior dels lligaments Vocals.

Cordes vocals

Son dos plecs de la mucosa que es projectes a L’interior de la laringe, per sota l’epiglotis.El parell superior de Cordes vocals correspon a les cordes vocals falses, i l’interior a les cordes Vocals verdaderes.

LA TRÀQUEA àÉs una via aèria tubular formada per 15 anells de Cartílag hialí, oberts amb forma de “C” en la seva part posterior, permetent el Pas de l’aire.Llargada : 12 cm.Diàmetre : 2’5 cm.

Entre els Cartílags se situen fibres elàstiques posades amb forma longitudinal, que Permeten que s’estengui i baixi durant la inspiració, baixant per davant de L’esòfag.

La trobem Situada des de la laringe fins a la 5ena vèrtebra toràcica, desviant-se Lleugerament cap a la dreta.

Finalment, es Divideix i comencen els bronquis principals

NF4 ANATOMIA I FISIOLOGIA DE LA FONACIÓ

La FONACIÓes El soroll que es produeix a nivell de la faringe quan l’aire passa provinent de L’aspiració.

A aquest flux Aeri al passar a traves de les cordes vocals les fa vibrar, originant ones Sonores de diversos tipus.

ELEMENTS INDISPENSABLES PER PRODUIR UN SOROLL àCos vibrant :

Cordes vocals, situades a la laringe.

Mitjà acústic Que propagui les vibracions :

Pulmons.

Caixa de ressonància :

Cavitat toràcica, Faringe, cavitat nasal i oral, elements articulatoris com les dents i la Llengua.

ELEMENTS IMPLICATS EN LA FONACIÓ à

En el moviment de l’expiració es troben implicats el diagramai els musclesdel tòrax.
Els muscles del tòrax treballen de Manera conjunta facilitant el canvi de volum i pressió necessari a nivell Toràcic perquè l’aire contingut als pulmons pugui sortir, i pugui ser utilitzat Per la gènesi de la veu.

SISTEMA GENERADOR DE SOROLL à

Es necessita un cos vibrant i un mitjà elàstic.

Les cordes vocals son 2 parells de plecs de La mucosa que es projecten a l’interior de la laringe i la travessen d’un Costat a l’altre, per sota de l’epiglotis. El parell superior correspon a les Cordes vocals falses, i el parell Inferior correspon a les vertaderes. Les vertaderes estan envoltades per Un epiteli pluriestratificat pla no queratinitzat.

Entre les 2 Cordes trobem el ventricle Faringi o de Morganni, Cobert per un epiteli respiratori i lamines pròpies amb glàndules mixtes.

FUNCIÓ DE LES CORDES VOCALS à

La seva funció principal és la de regular el pas del flux de l’aire que Arriba dels pulmons, tancant o obrint la glotis. * Els lligaments i els muscles intrínsecs de la Laringe modulen tensió en l’obertura i tancament de les cordes vocals Verdaderes generant diferents configuracions de la GLOTIS.

Tot Aquest procés forma part de la mecànica vocal, per tant hi hauran d’haver una Sèrie de passos perquè doni lloc aquest procés:

A l’inici de la fonació la glotis esta tancada:

*En la part Posterior es comença a generar una contracció dels muscles que s’activen al Espirar, produint un augment de pressió en la zona subglotica.

*Un augment de La pressió obre les cordes vocals provoca una corrent d’aire que circula a Traves d’elles fent-les vibrar i modular a traves de la tensió de la Musculatura circumdant.

*El període de Vibració de les cordes vocals es de 8 millisegons.

La freqüència De vibració es d’aproximadament de 120Hz per homes i 250Hz PER DONES I 350Hz Per nens i nenes.

(( els homes Com tenen la veu mes greu, tenen menys Hz, i les dones es al revés, mes Hz x Tant la veu es mes aguda))

Una vegada s’acaba l’emissió de so, les cordes Vocals tornaran a tancar-se

D’aquesta Manera es genera un procés  cíclic que Dona lloc a la fonació a traves de la producció d’un SO ¨BASE¨que posteriorment haurà de Ser modulat i articulat per generar diferents sons.

SISTEMA DE RESSONÀNCIA à

*En el sistema De ressonància de la veu es troben implicades una sèrie de cavitats com son la Laringe, la cavitat bucal i nasal.

*Els òrgans Del so de l’articulació son: paladar dur, les dents, els llavis, el vel del Paladar, alvèols dentals i llengua.

*El resultat Final serà un so d’ampli espectre modulat en freqüència i intensitat, la seva Composició espectral pot variar de 100Hz a 7000Hz, els sorolls característics De la parla es troben en freqüència que estan entre els 100Hz i 3000Hz.

CONTROL NEUROLÒGIC DE LA FONACIÓ àL’àrea De broca:

que Esta situada en la part frontal del cervell o circumval·lació frontal inferior De l’hemisferi dominant per el llenguatge (hemisferi esquerra), la seva funció Es permetre els patrons de la parla, articulant el llenguatge escrit i parlat.

L’àrea de Wernicke

: esta situada en La mitat posterior de la circumvolució temporal superior, pertany al còrtex D’associació auditiva primària, aquesta part permet arribar a nivells de Comprensió alts, per tant aquesta part serà important per la comprensió de les Paraules i la producció de discursos.

 L’àrea de Broca I l’àrea de Wernicke es relacionen Mitjançant el fascicle arquejat generant una connexió entre la comprensiói l’articulació.