Allò superjo
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB
La Personalitat l’adolescència
L’estructura De la personalitat segons la psicoanàlisi
Freud
Va elaborar dues teories de la personalitat.
La primera correspon a
L’època en què fa servir per primera vegada el terme inconscient.
Aquesta estructura es completa amb els conceptes de preconscient i
Concient. (Aquest tema es desenvolupa en la unitat 8.)
L’any 1923, Freud va perfeccionar aquesta teoria de la personalitat Proposant un nou model més útil i més explicatiu que es basa, en Part, en el primer. Aquesta segona teoria de la personalitat està Constituïda per tres elements: l’allò, el jo i el superjò.
L¡allò
és la part més antiga de la nostra personalitat i la Font de tota
L’energia mental. És totalment inconscient i primitiva. El seu
Mecanismo de funcionament consisteix en la satisfacció inmediata de
Les necessitats sense més consideracions, i en aquest sentit es diu
Que l’allò és totalment instintiu. Quan una persona neix, és
únicament allò, és a dir, només instint. Del contacte de l’allò
Amb el món exterior naixerà el jo. L’allò no té valors morals
Ni actua pensant en els altres, actua tan sols d’acord amb el
Principi del plaer;
Això significa que la seva conducta va
Encaminada exclusivament a aconseguir el plaer i a evitar el que és
Desagradable. El jo s’origina a partir de l’allò en el nen
Petit. A mesura que aquest creix i entra en contacte amn el món
Exterior, va elaborant el seu jo, que es convertirá en la part
Mental de control de la conducta. El jo té com a finalitat el
Contacte amb la realitat i l’autoconservació en aquesta realitat
Exterior. Quan actua, el jo ha de cconsiderar les conseqüències
Dels seus actes més enllà del plaer o la satisfacció que en pugui
Obtener. Aquest criteri, que considera la realitat abans que el
Plaer, s’anomena principi de realitat, i s’oposa al principi del
Plaer propi de l’allò. El jo controla el llenguatge i el
Pensament, els moviments psíquics i les tensions internes de les
Persones. El jo té elements del conscient –el contacte amb la
Realitat exterior-, del preconscient –els records- i de
L’inconscient –el contacte amb l’allò i el control de l’allò.
El Tercer element de la personalitat és el superjò. El superjò es Constitueix cap als cinc o sis anys, quan els fills idealitzen la Imatge dels pares i aprenen el sentit de les normes que cal Respectar. Aquestes normes i prohibicions s’integren en la Personalitat del nen o nena i es fan inconscients. El superjò ja Desenvolupat representa les pautes morals, és el punt de referència moral de la persona. Les característiques del superjò dependran de La moral de cada societat i de la infuència educativa dels pares i Altres adults que estiguin en contacte amb el nen o nena. En una Persona adulta equilibrada, el superjò ajuda el jo a controlar les Exigències instintives de l’allò.
Relacions Entre el jo, l’allò i el superjò
Les Relacions entre el jo, l’allò i el superjò poden ser senzilles o Complexes. En qualsvol cas, moltes vegades són causa d’un Conflicto psíquic. Com diu el mateix Freud, el jo ha de servir a dos Amos: l’allò i el superjò. Si estan d’acord, no hi ha problema, Però quan l’allò- mogut per l’instint i el principi del plaer- Vol alguna cosa que el jo- la realitat- i el superjò- la moral- no Poden aceptar, s’originen una tensió i un conflicto interns, tant Si venç l’un com si venç l’altre. El jo ha d’intentar Mantener l’equilibri i eliminar les tensions.
Per Exemple: imagina’t que t’agrada un noi o una noia de la teva Clase, però tu ja surts amb algú. El teu allò et diu que intentis Aconseguir una cita, però el teu superjò et diu que això no està Bé perquè ja estàs sortint amb una altra persona. El jo haurà de Buscar l’equilibri en aquesta situació. Per regla general, el jo i El superjò són aliats davant l’allò, però tambè pot pasar que El superjò s’enfronti al jo. Suposo, per exemple que t’agrada Molt la xocolata, però que a casa teva sempre t’han dit que és Dolent menjar-ne. Al mateix temps, el teu jo i la teva experiencia et Demostren que menjar xocolata en quantitats raonables no és Perjudicial. En aquest cas, es produirà un conflicto entre el Superjò –la prohibició paterna- i el jo –l’ús d’arguments Racionals i la confirmació que aporta l’experiència.