Alimentació, nutrició i dietes terapèutiques

Alimentació i nutrició

L’alimentació és el procés de selecció d’aliments de l’entorn per ingerir-los, conformant la ració alimentària, procés voluntari que comença amb la tria dels aliments, la seva preparació i acaba amb la seva ingesta. L’alimentació ve influïda per múltiples factors: fisiològics, econòmics, psicològics o socioculturals.

La nutrició és un procés involuntari que fa el nostre cos per extreure els nutrients dels aliments en el qual el nostre aparell digestiu transforma els aliments que ingerim en molècules més petites i senzilles que anomenem nutrients. El nostre organisme fa servir els nutrients per obtenir energia i materials per créixer i renovar-se.

Proporcionen energia

Carbohidrats i greixos.

Grups d'aliments

Grup I: Derivats de cereals, patates, pasta, sucre. Contenen principalment carbohidrats.

Grup II: Mantega, oli i greixos. Contenen lípids (greixos).

Aliments plàstics: Carn, peix, llegums, fruita seca, ous.

Grup IV: Lactis i derivats.

Aliments reguladors: Verdures i hortalisses. Aporten fibra vegetal.

Grup VI: Fruites.

Glúcids o carbohidrats

Molècules formades per C, H, i O. En abundància a la major part dels aliments, aporten molta energia i són nutrients barats i fàcils d’aconseguir. Es classifiquen en:

Monosacàrids: formats per una sola cadena d’àtoms de C: glucosa i fructosa.

Disacàrids: formats per la unió de dos monosacàrids: sacarosa (sucre de taula) i lactosa.

Polisacàrids: formats per llargues cadenes de monosacàrids.

Greixos

Greixos saturats: Són d’origen animal i sòlids a temperatura ambient. Afavoreixen malalties com l’arteriosclerosi. Presents a la carn, llard de porc, ous, mantegues i formatges.

Greixos insaturats: Són d’origen vegetal i líquids a temperatura ambient, neutres davant l’arteriosclerosi, inclús aturen empitjorament.

Vitamines i minerals

Funcions de les vitamines:

• Producir els enzims que regulen les reaccions químiques de les cèl·lules.
• Ajudar a convertir els aliments en energia.

Els minerals són compostos inorgànics que formen part de l’organisme. No proporcionen energia, però si falten en la dieta ocasionen carències que poden produir malalties.

Dietes terapèutiques

Dieta basal (DB), dieta normal o corrent. La que proporciona tots els components essencials de la nutrició. S’utilitza en pacients que no tenen necessitats especials. Es suprimeixen els fregits, els picants i els aliments molt condimentats per facilitar la digestió.

Dieta absoluta (NPB): Supressió total d’aliments i líquids que se sol aplicar en la preparació preoperatòria del pacient quirúrgic, en el part, en el coma i davant algunes exploracions mèdiques.

Tipus de dieta

Hipocalòrica

Dieta baixa en calories en què es redueix l’aportació energètica total. S’augmenta el nombre d’àpats per dia. Solen restringir-se greixos, dolços, cereals, begudes alcohòliques. Pacients amb sobrepès i obesitat.

Hipercalòrica

Es caracteritza per l’augment de l’aportació calòrica. Sol incrementar-se l’aportació d’hidrats de carboni i greixos. Pacients amb pes insuficient o desnutrició.

Hipoproteica

Es disminueix o s’elimina el percentatge relatiu de proteïnes. És normocalòrica. Es redueixen aliments com la llet, la carn, el peix i els ous. Està indicada en afeccions renals.

Hiperproteica

S’augmenta el percentatge de proteïnes. S’aconsellen aliments rics en proteïnes d’alt valor biològic (carn, ous, llet, peix i formatge). Situacions de desnutrició i davant la necessitat de reparar teixits (cremades, úlceres per pressió, etc.).

Hipoglucèmica

Es redueixen els hidrats de carboni. S’eliminen (sucre, xocolata, dolços) o disminueixen alguns aliments (cereals, llegums, fruites). No se suprimeixen totalment els hidrats de carboni (risc de cetosi). Està indicada per disminuir la glucemia. Si el pacient s’administra insulina, el control és més precís.

Hiposòdica

Es disminueix parcialment o totalment el contingut en sal. Per reforçar el gust dels aliments pot utilitzar-s’hi comí, pebre, llimona o herbes aromàtiques. Se suprimeixen també els aliments que contenen sodi (embotits, conserves, precuinats...). Es fa servir en pacients renals, cardíacs i hipertensos.

Baixa en colesterol

Es redueix o s’elimina l’aportació d’aliments que contenen colesterol (ous, carns, llet sencera..), i es recomanen aliments que continguin greixos monoinsaturats o poliinsaturats. Pacients amb hipercolesterolèmia.

Astringent

S’eliminen o es redueixen els aliments rics en fibra (verdures, hortalisses, fruites) i també la llet. S’aconsellen postres elaborades (compota de poma, codonyat, crema..). En alteracions gastrointestinals que cursen amb diarrea.

Laxant

S’inclouen aliments rics en fibra, com ara verdures cuites, amanides, fruites fresques, pa integral... S’augmenten els líquids. Està indicada en el restrenyiment.

Per a intoleràncies

S’usen amb intoleràncies alimentàries al gluten dels cereals, la lactosa, etc., suprimint els aliments que continguin aquests nutrients. Pacients intolerants al gluten (celíacs) i amb altres al·lèrgies o intoleràncies.

Altres consideracions

La disfàgia és un trastorn de la deglució, és a dir, del pas de l’aliment des que s’introdueix a la boca fins que arriba a l’estómac.

Nutrició parenteral perifèrica (NPP): a través de les venes perifèriques (vena basílica, femoral,…) com que no passa un gran flux sanguini, no s’hi pot diluir una gran quantitat de nutrients i per això es fan servir per donar solucions amb concentració semblant a la de la sang. Es prescriuen quan cal una nutrició complementària de l’administració bucal.

Nutrició parenteral central (NPC): a través de venes centrals (vena subclàvia, jugular,…) es pot administrar concentracions més altes de nutrients per satisfer les necessitats nutritives de la persona malalta, que s’anomena nutrició parenteral total. És necessari comprovar la col·locació del catèter amb una prova radiològica.

Colostomies i ileostomies

La col·locació del dispositiu ha de ser adequada segons les necessitats del pacient.