Alfons el Magnànim i la Poesia Valenciana del Segle XV

Ferran I d'Antequera (proclamat rei d'Aragó) i Alfons el Magnànim (que va entrar en crisi, es va deixar seduir per la cultura castellana i va provocar una decadència), van destacar en els canvis de la història dels segles XIV-XV.

València, nova capital cultural: les seves causes van ser:

• Causes econòmiques i socials: pestes a Catalunya.
• Causes religioses: els papes Borja eren valencians.
• Causes polítiques: guerres civils a Catalunya i antipatia de la noblesa catalana cap a la dinastia dels Trastàmara davant la simpatia de la noblesa valenciana.
• Causes estratègiques: els ports valencians són més cèntrics per moure's pel Mediterrani.

Alfons el Magnànim

Qui era?

Alfons el Magnànim fou un home casat amb Maria de Castella, amant de la falconeria, la caça, la música i la cançó. Per això, es va envoltar de personatges d'armes de la noblesa, així com de poetes cultes que escrivien, llegien, recitaven i sabien música i cantaven els seus poemes o els d'altres poetes.

Principals expedicions

• Va emprendre diverses expedicions i va recórrer el Mediterrani per conquerir noves terres per la corona d'Aragó.
• El 1421 es va proclamar hereu de les terres de Nàpols, traslladant tota la cort i la seva vida cultural, on la riquesa i la renovació de la poesia catalana es van aconseguir gràcies al contacte amb la lírica italiana, vivint amb poetes castellans.
• Va florir amb la seva esplendor a tota Europa; a Catalunya no va evolucionar perquè s'havia iniciat la decadència de la llengua catalana.

Consistori de Tolosa

És un certamen literari que premiava només poemes escrits en provençal i de temàtica trobadoresca o religiosa. Després, el rei Joan I va instituir a Barcelona el Certamen del Gai Saber.

Diferències entre els poetes del Principat i els poetes valencians

Poetes del Principat: estan lligats al consistori per una poesia caduca, feixuga i sense qualitat literària.

Poetes valencians: van acompanyar Alfons el Magnànim en les expedicions a Itàlia i es van adonar que la poesia penetrava a l'interior de l'ésser humà.

Andreu Febrer

Vida

Va néixer a Vic (1375/80-1444) i va estar vinculat al rei Martí l'Humà com a funcionari de la cort. Després, va ser cambrer i algutzir d'Alfons el Magnànim.

Va viatjar per tota Europa i va entrar en contacte directe amb la lírica italiana “stilnovisti” durant el regnat d'Alfons.

És conegut com l'autor de la primera traducció en vers rimat de la Divina Comèdia de Dante.

Hi ha 15 poemes lírics conservats amb influència de la lírica italiana, on la va conèixer quan va viure a Sicília i va participar en l'expedició d'Alfons a Còrsega i Cerdanya, on va coincidir amb Jordi de Sant Jordi i Ausiàs Marc, que l'admiraven.

Característiques de la seva poesia

Tots els seus poemes amorosos van dedicats a la mateixa dama, Beatriu, on l'amaga amb senyals. La relació que hi descriu es refereix al vassallatge feudal i a l'amor cortés en un català encara amb provençalismes.

Jordi de Sant Jordi

Vida

Nascut a València a finals del segle XIV, va viure poc i va morir als 25 anys, el 1425.

Embarcat com a cambrer reial i amic d'Ausiàs Marc, posava música als seus poemes i cantava davant de tota la cort.

Va participar a l'expedició de l'any 1420 (Còrsega i Sardenya) i va conèixer la lírica italiana. Sempre va rebre la protecció d'Alfons i la seva dona, que li tenien una estimació especial.

El 1423, amb mala sort, va caure presoner a Nàpols, on aviat va ser alliberat. A la presó va escriure la seva obra més coneguda, Presoner, que és un dels poemes més sensibles i planteja la situació que pateix.

Característiques de la seva poesia i dos poemes

La majoria es centren en reflexions amoroses; poques vegades s'allunya dels tòpics de la poesia trobadoresca, tractant la separació dels amants que li provoca una nostàlgia molt profunda i una anyorança etèria. Les dones destinatàries s'amaguen sota senyals.

Hi ha tòpics trobadorescos d'inaccessibilitat de la dama, de la intervenció perjudicial dels gelosos, de la mort per amor, de la superioritat de la senyora estimada, però són tractats amb tendresa.

Just lo front està escrit en versos decasílabs sense rima, on es declara segur de l'amor que sent per l'estimada, duent gravada la seva imatge just lo front (sota el front) i no l'esborrarà ni la mort, perquè l'amor és més durador que la vida. La seva vinculació a l'amor cortés va anar més enllà de la tòpica concepció amorosa dels trobadors; representa el punt més alt de l'evolució de l'ús del provençal.

Un símil és una figura retòrica que consisteix a comparar dos termes o conceptes que són similars o que comparteixen alguna característica.

Ausiàs Marc

Vida

La família d'Ausiàs era de noblesa valenciana amb moltes possessions. Al segle XV es van veure colpits per un seguit de morts inesperades que van deixar el llinatge en decadència. L'any 1397 va néixer un nen fort i sa, anomenat Ausiàs Marc.

Va créixer molt protegit, sobretot després de la mort del seu germanastre. Va ser educat amb els millors tutors; com a fill hereu d'una gran nissaga, va haver d'aprendre a ser un bon cavaller i un bon home de lletres (dominar l'art de la poesia), perquè era el que necessitava per ser un bon cavaller.

Li agradava molt la falconeria i va ser anomenat falconer major pel rei Alfons el Magnànim, amb qui va tenir sempre una gran amistat.

El 1420 va fer la seva primera expedició militar d'Alfons a Còrsega i Sardenya amb Jordi de Sant Jordi. Després d'uns quants viatges pel Mediterrani, Ausiàs és reclamat a casa seva, abandona la vida militar i es dedica a les explotacions familiars de canyamel.

El 1439, amb més de 40 anys, es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que també pertanyia a la noblesa valenciana. No van tenir fills, però trobem documentats 3 fills d'ell fora del matrimoni.

L'any 1443, Marc es va tornar a casar, també amb una noble valenciana, Joana Escorna, de família rica.

Quan Ausiàs va morir a València el 3 de març de 1459, als 62 anys, havia fet un testament que anomenava 5 fills naturals.

Característiques de la seva poesia

La seva poesia té força i passió, deixant-se guiar per l'amor. Ausiàs és un gran poeta de l'amor de la literatura catalana. El seu concepte d'amor no és el de l'amor cortés; és conscient d'aquest allunyament dels cànons trobadorescos. La llengua és un català ric i sense solucions provençals, l'estil és directe, sense concessions, sincer i provocatiu en versos decasílabs ausiasmarquians.

Per comunicar tota la passió, utilitza llargues comparacions. Les metàfores són tan crues que fan que la seva poesia es caracteritzi per la força de les imatges.

La soledat del poeta

Sent una contradicció terrible davant l'amor: l'amor perfecte que ell ha idealitzat és un amor espiritual, pur; però ell és humà i això li genera un greu problema de consciència. Aquesta lluita interior l'aboca a una tristesa absoluta i arriba a afirmar que si el lector no sent una tristesa semblant, no entendrà la seva poesia.

Davant de la incomprensió de les dames, Ausiàs opta per la soledat. La seva poesia es converteix en una fugida; per això és abrupta, directa, contradictòria, molt personal, i encara que reculli temes i tòpics trobadorescos, els canvia radicalment.

Joan Roís de Corella

Vida

És el poeta més important de la segona meitat del segle XV, era valencià, nascut el 1435 i va morir el 1497. Havia tingut dos fills. Va ser sacerdot i mestre, i es va dedicar a la vida religiosa per fugir de la professió militar o política. Va ser sacerdot a la maduresa i va tenir diverses relacions amoroses.

Característiques del seu humanisme

Participa d'un humanisme peculiar. La majoria d'aquestes històries són sentimentals i l'amor és el tema central.

Obres d'influència clàssica: (La Història de Leànder i Hero, la Història de Jason i Medea, Lo Jardí d'amor) va fer que en resultés una obra elegant amb valenciana prosa difícil de llegir; ell és el seu creador.

La Tragèdia de Caldesa és la seva obra humanística més important i exposa una història d'infidelitat amorosa que sembla que la va viure en la vida real; hi descriu uns sentiments, sobretot d'odi, demostrant una gran destresa com a escriptor de poesia.

Dos poemes: Si en lo mal temps, Balada de la garsa i l'esmerla.

La Sàtira

És una crítica basada en la ironia i el sarcasme, i una composició lírica l'objectiu de la qual és censurar i ridiculitzar vicis, defectes o debilitats d'una persona o col·lectivitat.

Escola de la Sàtira Valenciana

Al segle XV, aquest vessant satíric de la literatura es va conrear amb més força gràcies a un grup de poetes que es trobaven a la tertúlia literària de Bernat Fenollar al centre de València. Nobles i burgesos van fer de la literatura un simple joc amb una llengua planera i un estil senzill.

Jaume Roig

Va néixer a València a principis del segle XV. D'ascendència burgesa, va estudiar medicina com el seu pare, va viure a França. Va ser director d'hospitals, conseller de València i metge de la reina Maria (esposa d'Alfons), i va tenir molt de prestigi professional i personal.

Va tenir 6 fills, va fugir de València per la pesta i es va refugiar a casa d'un nebot; en aquests temps va escriure L'Espill, conegut com a llibre de les dones.

TEMES DE L'ESPILL

Misogínia, comicitat, la realitat quotidiana i l'element burgès i medicina.

Novel·la amb molt de realisme, on es troba un pensament humà molt profund, escenes amb molt de realisme i una picaresca digna d'un mirall que reflecteix la realitat tal com és, amb gràcia, ironia i un deix de desengany del món.