Els Estats al Món Actual: Organització Política, Funcions i Relacions Internacionals (ONU, UE)

Els Estats en el Món Actual: Definició i Característiques

L'Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat.

Una nació és el conjunt dels ciutadans que tenen un govern independent. A Espanya hi ha tres nacions, que són: Catalunya, País Basc i Galícia.

Característiques Essencials d'un Estat

• Un conjunt de ciutadans que tenen uns drets i unes obligacions.
• Unes lleis.
• Una policia (manté l'ordre públic).
• Un exèrcit (defensa contra agressions exteriors).
• Un cos diplomàtic (estableix relacions amb altres estats).
• Uns consolats (ubicats a les ciutats més importants).
• Uns funcionaris (treballadors per a l'Estat).
• Uns trets d'identitat (himne, llengua, bandera, capital, moneda).

Funcions Bàsiques d'un Estat

• Estableix relacions internacionals.
• Garanteix la seguretat nacional.
• Regula l'economia i les relacions laborals.
• Proporciona serveis.

Estats Fràgils o Fallits: Característiques

Els estats fràgils o fallits són estructures estatals que no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques. Hi ha uns trets característics, que són: usurpen l'ús de la violència, violació dels drets humans, població desplaçada, tutela internacional, corrupció generalitzada i mals resultats socioeconòmics.

L'Estat de Benestar o Social

L'Estat de benestar o social intervé en l'economia i proporciona serveis bàsics a la població. Per això, amb els diners dels impostos, l'Estat:

• Ofereix serveis públics.
• Atorga subvencions.
• Estableix un sistema de pensions.

L'Organització Política dels Estats

Estats Democràtics o de Dret

En els estats democràtics o de dret, el poder està repartit per evitar que una sola persona o un grup controli tot l'Estat:

• El Parlament té el poder legislatiu: aprova les lleis i controla el Govern.
• El Govern té el poder executiu: aplica les lleis i administra el país.
• Els jutges exerceixen el poder judicial: vigilen que els ciutadans i les institucions compleixin les lleis.

Els ciutadans participen en el govern, les eleccions han de complir uns requisits i en un estat de dret totes les persones estan obligades a respectar les lleis. La Constitució és la màxima llei.

Les Dictadures

En les dictadures, tots els poders de l'Estat estan en mans d'una persona o d'un grup. La majoria dels ciutadans no participen en el govern. El govern no reconeix els drets humans, utilitza la repressió i hi ha falses democràcies.

Les Monarquies

Les monarquies són estats en els quals el cap de l'Estat és el rei. La monarquia pot ser totalitària o democràtica. Les monarquies democràtiques poden ser:

• Monarquia constitucional: el monarca participa en les tasques de govern.
• Monarquia parlamentària: el monarca és el cap de l'Estat, però no exerceix cap acció de govern.

Les Repúbliques

Les repúbliques són estats en els quals el cap de l'Estat és un president. Les repúbliques poden ser de dos tipus:

• República parlamentària: el cap de l'Estat és triat pel Parlament i no coincideix amb el cap del Govern.
• República presidencialista: el cap de l'Estat coincideix amb el cap del Govern i és triat directament pels ciutadans.

Estats Segons la Religió

• Els estats laics: presenten una separació total entre la religió i l'Estat.
• Els estats confessionals: hi ha una religió oficial que gaudeix d'amplis privilegis.
• Els estats teocràtics: professen una religió oficial, els llibres sagrats de la qual esdevenen llei.

Organització Territorial dels Estats

Estat Centralitzat

En un estat centralitzat, l'administració central controla tot el territori. L'administració regional o local i els seus funcionaris depenen de l'administració central.

Estat Descentralitzat

En un estat descentralitzat, l'administració central té una sèrie de competències definides i intervé a tot el territori en els afers relacionats amb aquestes competències. L'administració regional o local té una sèrie de competències pròpies, només té poder a la seva regió i els seus funcionaris no depenen de l'administració central.

Els Grans Àmbits Geopolítics

Els estats es relacionen amb altres països:

• Estableixen contactes diplomàtics a través d'ambaixades i consolats.
• Mantenen intercanvis econòmics.
• Es produeixen moviments de població entre els estats.
• Estableixen relacions culturals.

Per facilitar les relacions, els estats signen acords, pactes i tractats. El dret internacional són normes que tots els estats han de complir.

Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d'interès comú, adoptar decisions i solucionar conflictes.

L'OTAN és una organització militar constituïda per 28 estats.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

Estats Actuals: Internacionalització i Aprofundiment Nacional

Hi ha dos factors principals:

• Factor extern: els estats han hagut de transferir algunes decisions cap a institucions supranacionals.
• Factor intern: reivindicacions de minories o pobles que no se senten representats en la identitat nacional comuna.

La globalització, on els fluxos de mercaderies i de capital no es veuen limitats per les fronteres, és un repte que requereix més cooperació en iniciatives i en organitzacions transnacionals.

L'ONU: L'Organització dels Estats del Món

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, per resoldre els conflictes de manera pacífica. Actualment, la integren 193 països.

Objectius Principals de l'ONU

• Defensar els drets humans.
• Mantenir la pau.
• Treballar en la cooperació internacional.

L'ONU desenvolupa, a més, programes específics. Per exemple, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i els Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). L'ONU té alguns punts febles.

Estructura i Organismes de les Nacions Unides

Òrgans principals:

• Secretari General: actua com a portaveu de la comunitat internacional.
• Assemblea General: és el principal òrgan deliberatiu.
• Consell de Seguretat: té la missió de mantenir la pau i la seguretat.

Organismes especialitzats:

• UNICEF: promou la protecció de la infància.
• UNESCO: contribueix a la pau i la seguretat mitjançant l'educació, la ciència i la cultura.
• FAO: promou programes per millorar la nutrició i l'agricultura.
• OMS: promou accions per aconseguir el màxim nivell de salut per a tothom.
• ACNUR: ofereix protecció internacional als refugiats.
• OIT: s'encarrega de millorar les condicions de la feina.

La intervenció de l'ONU en conflictes entre estats: quan hi ha un conflicte greu entre estats, intervé. El dret d'ingerència suposa la intervenció en un estat mitjançant la força i sense el seu consentiment per protegir la població civil. Les forces armades de pau de l'ONU, conegudes com a cascos blaus pel color del casc, estan integrades per militars dels exèrcits dels països que integren l'ONU.

La Unió Europea: Història i Objectius

Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es va reprendre la idea de crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus. Té dos objectius fonamentals: consolidar la pau i competir units.

El 1951, Bèlgica, la República Federal d'Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).

El 1957, van signar el Tractat de Roma, a través del qual es van constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM). Així, els països de la CEE van dur a terme les accions següents:

• Van desenvolupar polítiques econòmiques comunes.
• Van establir la llibertat de circulació.
• Es va desenvolupar el dret comunitari.

El 1993 va entrar en vigor el Tractat de Maastricht i la CEE va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). Avui la UE està formada per 28 països.

El 2002 es va fer realitat la Unió Econòmica i Monetària. Inicialment només van adoptar l'euro onze països. El 2012 ja n'eren disset.

El Tractat de Lisboa va entrar en vigor el 2009.

El 2010 es va establir l'anomenada Estratègia Europea 2020, que proposava diversos objectius: un model econòmic sostenible socialment i ambientalment, fomentar la qualitat educativa, la investigació i la innovació, lluitar contra la pobresa i enfortir l'euro a través d'homogeneïtzar les polítiques fiscals i pressupostàries.

Institucions Clau de la UE

• Parlament Europeu
• Comissió Europea
• Consell de la Unió Europea
• Tribunals i organismes especialitzats

Espanya: Un Estat de la Unió Europea

La Constitució Espanyola de 1978 defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret.

Estat social: l'Estat intervé amb la voluntat d'aconseguir una societat més justa.

Estat democràtic: els ciutadans participen en el govern.

Estat de dret: les lleis obliguen tots els espanyols i les institucions, i es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans.

Principals Institucions Espanyoles

• La Corona
• Les Corts
• El Govern
• Els tribunals i jutjats

Espanya és una monarquia parlamentària.

El cap de l'Estat d'Espanya és el rei Felip VI.

El cap del Govern d'Espanya és el president, Pedro Sánchez.

El president de la Generalitat és Quim Torra.

Organització Territorial d'Espanya

Territorialment Espanya s'organitza en més de 8.100 municipis, 50 províncies i 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Què és una democràcia? Cadascú té els seus drets a elegir mitjançant votacions i la utilització de representants, com el president.

Què és un referèndum? Quan et diuen referèndum, has de dir sí o no.