Agricultura: Tècniques, Tipus i Impacte Econòmic

L'agricultura és el conreu de la terra amb la finalitat d'obtenir aliments per al consum humà i animal, i primeres matèries per a la indústria. L'agricultura va aparèixer en el neolític, fa uns 10.000 anys.

Agricultura Actual

Als països desenvolupats, aquesta activitat només ocupa menys d'un 5% de la població activa. Té una alta productivitat a causa dels avenços tècnics. Als països subdesenvolupats, hi viuen gairebé el 80% dels treballadors dedicats a les feines agrícoles. Als estats més pobres, l'agricultura ocupa la majoria de la població i aporta més del 20% de la riquesa nacional. L'ús de les tècniques de conreu tradicionals fa que la productivitat sigui baixa, la qual cosa impedeix cobrir les necessitats alimentàries de tota la població.

Factors Físics

El clima: cada planta necessita unes condicions de temperatura i humitat determinades per poder créixer. El relleu: l'altitud i el pendent del terreny condicionen l'activitat agrària. Les temperatures baixen a mesura que augmenta l'altitud, limitant el desenvolupament de les espècies a partir d'una certa altura. És impossible conrear terres amb una inclinació superior als 10 graus. El sol: cada planta necessita un terreny amb unes característiques adequades.

Factors Humans

El volum de la població: la necessitat d'alimentar una població nombrosa fa que s'estengui la superfície conreada i millori el rendiment. Tècniques agrícoles: als països desenvolupats, tècniques agrícoles modernes fan que augmenti la producció. Als subdesenvolupats, tècniques tradicionals fan que les collites siguin menys abundants. Destinació: agricultura de subsistència es destina al consum de la família pagesa. Agricultura de mercat s'especialitza en un producte o en un nombre reduït de productes, es destina a la venda per obtenir el màxim benefici, optant per espècies més avantatjoses. Polítiques agràries: lleis de reforma agrària, plans hidrològics que permeten regar noves terres.

Les Parcel·les

És cada una de les parts en què es divideix l'espai agrari. Les parcel·les poden estar o no delimitades per tanques d'arbustos, murs de pedra seca o tancats de filferro. Quan les parcel·les no estan tancades, donen lloc a un paisatge de camps oberts o openfield. Quan ens trobem amb un paisatge dominant per parcel·les amb tanques, parlem de paisatge de camps closos o bocage. Quan les parcel·les són petites, parlem de minifundi, i si ocupen una gran superfície, de latifundi. Quan l'agricultor busca aprofitar al màxim la terra, es diu que es practica una agricultura intensiva. En l'agricultura extensiva, les parcel·les no s'exploten totalment, sinó que se'n deixa una part en guaret, sense sembrar, per facilitar la recuperació de la fertilitat de la terra. Hi ha dos tipus de països: desenvolupats i subdesenvolupats.

Sistemes de Reg

• Agricultura de secà: només reben l'aigua procedent de les pluges.
• Agricultura de regadiu: l'agricultor aporta l'aigua que les plantes necessiten a través de diferents sistemes artificials de reg, com ara l'aspersió o el gota a gota.

L'Espècie Conreada

Si en un mateix espai es conreen espècies vegetals diferents, és policultura. La policultura es dóna en parcel·les petites, la producció es destina al consum de la família pagesa, i a les zones d'horta. Si es conrea un sol producte, direm que es tracta de monocultura. La monocultura simplifica l'ús de la maquinària i té com a objectiu obtenir la màxima producció al mínim cost per fer-la competitiva, ja que es destina a la venda.

Agricultura de Mercat

Especialització de la producció: es conrea un sol producte, simplifica la feina i l'ús de maquinària i millora els rendiments. La mecanització de les feines del camp: el treball humà se substitueix per màquines, cosa que permet contractar menys mà d'obra i fer les feines agrícoles en menys temps. L'aplicació de tècniques de conreu modernes: fertilitzants i adobs, milloren la capacitat del sòl i obtenen diverses collites anuals. L'aplicació dels avenços de la biotecnologia a l'agricultura ha donat lloc als conreus transgènics. Tots aquests procediments requereixen grans inversions de diners, però els costos són compensats amb l'augment de la productivitat, que permetrà obtenir beneficis.

Efectes de l'Agricultura de Mercat

• Abaixar els preus.
• Agilitzar la comercialització.
• Transports especialitzats.

Els fertilitzants contaminen el sòl i les aigües i poden afectar els aliments que consumim i la nostra salut.

Agricultura de Plantació

És una explotació agrícola situada a països tropicals subdesenvolupats, a l'Àfrica, Amèrica Central i del Sud, l'Índia i el sud-est asiàtic. És una agricultura de mercat destinada a l'exportació, amb grans propietaris, gran inversió de capital, monocultura, mà d'obra abundant i productivitat alta, ja que s'apliquen tots els mitjans tècnics. Problemes: els beneficis són per a les empreses estrangeres, alguns països han d'importar aliments, l'explotació és molt intensiva i, si els preus baixen, pot ser que s'arribi a tancar l'explotació.

Agricultura Tradicional

És una agricultura de subsistència, que es practica en petites propietats. Hi predomina la policultura. Les feines es fan amb tècniques i eines de conreu molt primitives. Depenen enormement dels factors físics. Agricultura itinerant: és el sistema de conreu més arcaic. Consisteix a tallar i després cremar la zona boscosa que es vol conrear. És una agricultura extensiva i poc productiva, que no permet alimentar una població gaire gran.

Ramaderia

Consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que ens donen: carn, llet, ous, cuir, llana, mel, etc. Les espècies que es crien són les que constitueixen el bestiar boví, oví, porcí, cabrum i equí; la cria de conills (cunilicultura); la cria d'aviram (avicultura) i la d'abelles (apicultura).

Ramaderia Extensiva

Es practica tant als països desenvolupats com als subdesenvolupats, i presenta aquests trets: grans explotacions on el bestiar s'alimenta de pastures naturals. Inversions escasses amb baixa productivitat. El tipus de bestiar és el boví i l'oví.

Ramaderia Intensiva

: Pròpia de països desenvolupats. explotacions especialitzades. Grans inversions amb alta productivitat. Ramaderia estabulada, els animals es crien en estables, de vegades el bestiar s’alimenta tant de pastures naturals com de plantes farratges i pinsos a les granges, quan escasseja l’herba, la ramaderia és semiestabulada.El bestiar característic és el boví, el porcí i l’aviram, la producció dels quals es destina al mercat.

La pesca: És la captura del mar, els rius o els llacs, de peixos i altres animals aquàtics. A l’actualitat el 75% de les captures mundials es destinen al consum humà. la pesca d’autoconsum: es practica a la vora de la costa, en petites embarcacions,amb o sense motor,i  fent servir metòdes artesans. Es destinen pràcticament a l’autoconsum i, en menys quantitat, al mercat local. la pesca litoral o costanera: es du a terme a prop de la costa, en embarcacions petites o mitjanes equipades amb diferents ormeigs de pesca en funció de les espècies que es volen capturar. la pesca d’altura. Es la que es fa a alta mar, amb vaixells de gran tonatge equipats amb instruments tècnics moderns, que permeten detectar i saber la mida dels bancs de peixos. Molts d’aquests vaixells disposen de les instal.lacions necessàries per netejar, trossejar, empaquetar i emmagatzemar congelades les captures.

Revolució blava: des del 1950, les captures s’han gairebé multiplicat per cinc. L’explotació forestal és l’aprofitament econòmic dels boscos. Dels boscos s’obté productes diversos, derivats dels arbres, com ara fusta, resina, suro. Actualment, l’explotació incontrolada dels boscos està posant en perill grans zones boscoses de la Terra. Per evitar que desapareguin, en molts llocs es practica la silvicultura, o conreu dels boscos per explotar-los econòmicament.

12- EL SECTOR PRIMARI A LA UE, A ESPANYA  I A CATALUNYA: Només un 5% de la població es dedica a les feines agrícoles, i el sector primari representa el 2% del PIB comunitari. Els paisatges agrícoles característics són dos: el mediterrani i el centreeuropeu. Els paisatges mediterranis: combinen dos tipus d’agricultura: una de secà, generalment de baix rendiment i dedicada principalment al conreu de la trilogia mediterrània tradicional: i una agricultura de regadiu, de conreus d’horta més rendibles que produeixen una gran varietat de fruites i hortalisses. S’hi afegeixen cereals, destinats a l’aliment pel bestiar ordi,  i les plantes industrials. Els paisatges cerealistes centreeuropeus es caracteritzen per uns elevats rendiments gràcies a la mecanització i a la rotació de conreus: a l’hivern s’hi fan cereals, blat i ordi, i a l’estiu, farratge per el bestiar i remolatxa.

l