Agricultura i Ramaderia: Tipus, Tècniques i Impacte

1. Agricultura als països subdesenvolupats

Als països subdesenvolupats, hi viuen el 80% dels treballadors dedicats a feines agrícoles. Malgrat que s'observa una pèrdua de mà d'obra en aquesta activitat, als estats més pobres l'agricultura ocupa la majoria de la població i aporta més del 20% de la riquesa nacional. L'ús de tècniques de conreu tradicionals fa que la productivitat sigui baixa, la qual cosa impedeix cobrir les necessitats alimentàries de tota la població.

2. Factors humans

Volum de la població, tècniques agrícoles, destinació final de la producció i polítiques agràries.

3. Elements que defineixen els paisatges agraris

a) Parcel·les: per la delimitació (openfield - obertes; bocage - tancades), per la mida (minifundi, latifundi) i pel grau d'aprofitament (agricultura intensiva, agricultura extensiva - guaret).

b) Sistemes de reg: agricultura de secà (pluja) i agricultura de regadiu (pluja + reg artificial).

c) Espècies conreades: policultura (diverses espècies en una explotació) i monocultiu (una espècie).

d) Hàbitat rural: concentrat o dispers.

4. Països desenvolupats

a) Característiques de l'agricultura de mercat:

• OBJECTIU: obtenir el màxim benefici.
• Especialització de la producció (un sol producte per a cada explotació).
• Mecanització de les feines del camp (el treball humà se substitueix per màquines).
• Aplicació de tècniques de conreu modernes (fertilitzants i adobs, que milloren la capacitat del sòl; biotecnologia -> conreus modificats genèticament = transgènics).
• Requereixen grans inversions de diners, però l'alta productivitat compensa.

b) Efectes de l'agricultura de mercat:

• L'alta productivitat permet abaixar els preus.
• S'agilitza la comercialització gràcies a que es localitzen grans quantitats de producte en uns llocs determinats.
• Es poden fer servir transports especialitzats, ja que es produeixen grans quantitats d'un producte.
• Els fertilitzants contaminen el sòl i les aigües, i poden afectar els aliments que consumim.
• Les subvencions que el govern dels països rics concedeixen als seus agricultors posen en una situació de desavantatge els productes dels països pobres que intenten competir-hi.
• Es requereixen grans inversions de diners.

5. Tècniques de cultiu modernes

Hivernacles: s'obtenen fruites i verdures fora de temporada i en menys temps que a l'aire lliure, ja que el control de la temperatura i la humitat permet escurçar els cicles naturals de les plantes; s'estalvia aigua, ja que es redueix al mínim l'evaporació, i es protegeixen millor els conreus de possibles inclemències del temps, però cal posar-hi més plaguicides.

Conreus en sòls artificials - arenament: es milloren les condicions de temperatura i humitat del sòl i les plantes absorbeixen millor els adobs. (capses = sorra/fems/sòl)

Conreus hidropònics o sense sòl: l'aigua per al reg conté dissolts tots els nutrients que la planta necessita.

El regatge gota a gota: la planta augmenta el rendiment, ja que no gasta energia per obtenir l'aigua i els nutrients dissolts, i se li escurça el cicle natural de creixement.

6. Països subdesenvolupats

a) Característiques de l'agricultura de plantació:

• OBJECTIU: obtenir productes que als països desenvolupats no es cultiven i obtenir el màxim benefici.
• Agricultura de mercat destinada a l'exportació.
• Grans propietats controlades per multinacionals europees i nord-americanes.
• Exigeix una gran inversió de capital.
• Monocultiu.
• Ocupa mà d'obra abundant, que cobra salaris baixos i que es contracta, normalment, de manera temporal.
• La productivitat és alta i s'hi apliquen tots els mitjans tècnics possibles.
• Cafè: Brasil i Etiòpia; canya de sucre: Cuba; te: Índia; cautxú: Indonèsia i Malàisia.

b) Problemes que planteja l'agricultura de plantació:

• Els beneficis econòmics són per a les empreses estrangeres i els treballadors locals tenen un nivell de vida molt baix.
• Molts pagesos s'han vist obligats a abandonar les seves terres i a treballar a les plantacions, contra les quals no poden competir. Com a conseqüència, alguns països han d'importar aliments per a la seva població.
• L'explotació és molt intensiva, i per això moltes terres s'han tornat ermes (sense nutrients).

c) Si els preus baixen, pot ser que s'arribi a tancar l'explotació.

d) Característiques de l'agricultura tradicional:

• OBJECTIU: obtenir l'aliment necessari per a la família pagesa.
• Agricultura de subsistència.
• Petites propietats.
• Policultura.
• Tècniques i eines molt primitives (arada tirada per animals i aixada).
• Productivitat baixa.
• Com que no tenen accés als avenços tecnològics, depenen enormement dels factors físics.

7. Varietats de l'agricultura tradicional

a) Artiga:

• A les selves i sabanes de la zona intertropical.
• Subsistència.
• Extensiva, tot i que tendeix a fer-se intensiva.
• Secà.
• Policultura.
• Productivitat baixa.

b) Rotació de sabana:

• Sabanes de països tropicals.
• Subsistència.
• Extensiva.
• Secà.
• Policultura.
• Productivitat baixa.

c) Irrigada monsònica:

• Est de la Xina, sud-est asiàtic i costa oriental de l'Índia.
• Subsistència.
• Intensiva.
• Secà.
• Monocultiu.
• Productivitat alta.

1. Ramaderia

a) Ramaderia extensiva:

• Grans explotacions, on el bestiar corre lliure pel camp i s'alimenta de pastures naturals.
• Inversions escasses. Baixa productivitat.
• Bestiar boví i oví. En els països desenvolupats, els productes es destinen a la venda; en els països subdesenvolupats, a l'autoconsum.
• Centre i oest dels EUA, la Pampa argentina, est de Brasil, sud de Rússia, Austràlia i República de Sud-àfrica.

b) Ramaderia intensiva:

• Explotacions especialitzades, normalment més petites que les de la ramaderia extensiva.
• Requereix grans inversions (instal·lacions, tecnologia, pinsos, etc.). Alta productivitat.
• Ramaderia estabulada, significa que els animals es crien en estables, de vegades sota unes condicions de temperatura, llum i humitat artificials per augmentar-ne la producció en el mínim temps possible. De vegades el bestiar s'alimenta de pastures naturals i de plantes farratgeres i pinsos a les granges = ramaderia semiestabulada.
• Bestiar boví, porcí i aviram. Destinació = mercat.
• Est dels EUA, Canadà, Europa occidental, sud-est d'Austràlia i Nova Zelanda.

2. Pesca

Captura al mar, als rius o als llacs, de peixos i altres animals aquàtics. 75% captures -> consum humà.

a) Tipus:

• D'autoconsum: es practica a la vora de la costa, en petites embarcacions, amb o sense motor, i fent servir mètodes artesans (arpons, hams, nanses, petites xarxes...). Les captures es destinen a l'autoconsum i, en menys quantitat, al mercat local. És un recurs alimentari important als països subdesenvolupats.
• Litoral o costanera: a prop de la costa, en embarcacions petites o mitjanes equipades amb diferents ormeigs de pesca en funció de les espècies que es volen capturar. Les bodegues d'aquestes embarcacions estan condicionades per conservar les captures amb gel o en cambres frigorífiques. Es practica durant un període no superior a un dia.

3. Pesca d'altura

És la que es fa a alta mar, amb vaixells de gran tonatge equipats amb instruments i tècniques modernes, que permeten detectar i saber la mida dels bancs de peixos. Molts d'aquests vaixells disposen de les instal·lacions necessàries per netejar, trossejar, empaquetar i emmagatzemar congelades les captures. Són autèntics vaixells factoria, preparats per a campanyes pesqueres de diverses setmanes o, fins i tot, mesos.

a) Tècniques:

• Palangre: consisteix a amollar des del vaixell un cap, que pot tenir més de 100 km de longitud, del qual pengen una rastellera de ramificacions de corda més prima, proveïdes d'hams a l'extrem. El total d'hams pot superar els 20.000.
• Art d'arrossegament: fa servir una gran bossa de xarxa oberta que s'arrossega pel fons marí.
• Art d'encerclament: es tracta d'envoltar un banc de peixos amb una gran xarxa, d'entre 250 i 1.000 m de longitud i uns 40 m de profunditat, que es manté flotant en posició vertical. Quan hi van entrant els peixos, es tanca per la part inferior, i hi queden atrapats.
• Tremall: consisteix a col·locar verticalment una xarxa que té 2 o 3 capes de tela, la interior amb una malla més espessa que les exteriors. Els peixos poden travessar fàcilment la malla exterior, però no la interior, i queden atrapats entre totes dues.

b) On es pesca?

• Als caladors: zones determinades del mar on es concentren les espècies.
• La legislació internacional permet que els països costaners es reservin el dret d'explotació de la zona que s'estén des de les seves costes fins a 370 km mar endins. S'anomena zona econòmica exclusiva. Perquè els vaixells d'un país puguin pescar a les aigües d'altres països, els governs respectius han d'haver signat acords pesquers.

c) L'aqüicultura:

Cria en captivitat o en un ambient controlat d'organismes animals i vegetals aquàtics. Més del 30% de la producció pesquera s'obté de l'aqüicultura. Permet augmentar la disponibilitat de peixos i mariscos alhora que n'alleugera l'extinció, però de vegades les espècies de la piscifactoria s'alimenten amb farines de peix capturat a alta mar.

4. L'explotació forestal

Aprofitament econòmic dels boscos: fusta, suro, resina... Fusta -> paper, construcció i indústria del moble. Rendiments més elevats: selves, boscos tropicals humits i boscos septentrionals. NO CONTROL.

Silvicultura: conreu dels boscos per aprofitar-los econòmicament. Determina la superfície que es pot explotar en funció de la capacitat de regeneració del bosc en aquell lloc. A les zones on aquesta regeneració natural és difícil o triga molt de temps -> repoblacions. EN FUNCIÓ DE LA CAPACITAT DE REGENERACIÓ.

Canadà: gairebé tots els boscos de Canadà són de propietat pública. Una legislació estricta impedeix que cada any s'exploti més del 0,25% d'aquests boscos amb finalitats comercials i vigila que es compleixi un programa molt ambiciós de reforestació, que comporta la plantació d'uns 650 milions d'arbres l'any. Canadà està orgullós de tenir la superfície més gran de boscos protegits del món.