Agricultura, Indústria i Societat al S. XIX

Agricultura, Indústria i Societat

Agricultura extensiva

Model agrícola localitzat sobre grans terrenys en regions amb baixa densitat de població, que necessita poca mà d'obra i inversió escassa. Els rendiments solen ser poc alts, però el fet que els costos siguen baixos i que la producció siga massiva permet mantenir preus de venda molt competitius. S'oposa a l'agricultura intensiva.

Lliga agrària

Associació de propietaris cerealístics que va actuar com a grup de pressió per aconseguir un aranzel protector, durant la crisi agrària de finals del segle XIX.

Fil·loxera

Insecte que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort. Els efectes de la fil·loxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus. Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l'hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l'últim mor. Originària de l'Amèrica del Nord, la fil·loxera fou transportada a Europa, d'una manera accidental, i constituí una arrasadora plaga de les vinyes europees. Aquest insecte va posar fi a l'edat d'or de les exportacions vinícoles espanyoles. La fil·loxera va destruir la totalitat de la vinya autòctona espanyola, perdent totes les collites. Des de l'aparició de la fil·loxera intentaren fixar una línia de defensa, destruint les vinyes. Sol·licitaren mesures amb caràcter urgent al Congrés dels Diputats. Es va decidir deixar morir els ceps vells i replantar amb ceps americans portats de Califòrnia, que eren immunes a la fil·loxera.

Transició demogràfica

Teoria demogràfica que descriu el període de transició d'una societat preindustrial, caracteritzada per unes taxes de natalitat i mortalitat altes (cicle demogràfic antic), a una societat industrial, caracteritzada per tenir baixes ambdues taxes (cicle demogràfic modern).

Burgesia financera

Era la burgesia propietària de les grans empreses i dels grans negocis del país, va adquirir també importants patrimonis rurals, amb la intenció de diversificar les seues inversions i les rendes, però va conservar la residència en les grans ciutats.

Altos Hornos de Vizcaya

Empresa fundada a Bilbao el 1902, de la fusió de tres empreses siderometal·lúrgiques del País Basc. El seu objectiu social fou l'explotació de les fàbriques de ferro i acer de Baracaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt. Aquestes empreses van anar augmentant la seva competitivitat exportant ferro i acer biscaí a tota Europa. En la seva fundació era la major empresa del país i el seu emplaçament era a Sestao, proper als jaciments de ferro, amb port de mar i d'alta tradició metal·lúrgica. La creació de AHV i la posterior substitució del carbó vegetal pel carbó de coc de major poder calorífic, impulsaria el comerç, exportació d'acer i importació de coc, estimulant la creació de vaixells d'acer i vapor. AHV subministrava acer però requeria mineral, mà d'obra, eines i una extensa xarxa ferroviària el que va generar la gran industrialització de Biscaia i la diversificació de les empreses. Després de la guerra civil, en quedar la indústria basca gairebé intacta, serveix com a destinació atractiva per a l'èxode rural i el desenvolupament econòmic de la zona. Convertint el Gran Bilbao en un dels millors nuclis urbans d'Espanya.

Llei de la cadira

De 1912. Llei en la qual els empresaris devien proporcionar una cadira a totes les dones que treballaven en la indústria o el comerç.

Colls Blancs

A l'àmbit anglosaxó és costum agrupar baix el color del coll la camisa als treballadors segons el tipus d'ofici que desenvolupen. D'aquesta manera, els treballadors de coll blanc, serien aquells treballadors que s'encarreguen de les tasques d'oficina, administradors... Mentre que els treballadors de coll blau serien obrers, operaris... i els de coll rosa sector serveis.