Agricultura i Indústria a Espanya: Segles XVIII-XX

De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat

De l'economia de subsistència a l'economia de mercat

Al segle XVIII-XIX, amb l'agricultura es va produir una sèrie de canvis. Destaca la introducció de nous conreus, de màquines de treball agrícola... que van representar:

1. Un augment de la producció d'aliments, que va permetre alimentar una població, sobretot urbana, que creixia i que va permetre que una gran part de la població que fins aquell moment havia treballat al camp, l'abandonés per anar a treballar a la ciutat, concretament a la indústria.

El procés d'industrialització va fer que el pagès abandonés l'agricultura tradicional destinada fonamentalment al consum propi i entrés en l'economia de mercat, en què el pagès ven una gran part de la producció al mercat, més del 50% de la seva producció. En aquesta, el pagès busca obtenir el màxim benefici en la venda dels seus productes i, per tant, el pagès s'especialitza en la producció d'un producte. En conseqüència, el pagès ha de comprar una sèrie de productes industrials per millorar la seva collita, com màquines de tot tipus, adobs, plaguicides, llavors... A més, el pagès ha de comprar tots aquests elements que deixa de produir, per tant, també els ha de comprar. Per últim, ha de comprar tots aquests productes industrials, vestits, mobles, espardenyes... que fins aleshores fabricava en el seu temps lliure per cobrir les seves necessitats.

Els paisatges agraris d'Espanya

El paisatge agrari

És aquell paisatge modificat per l'ésser humà, amb la finalitat d'obtenir productes de la natura. Hi podem distingir:

1. Factors naturals: és a dir, el clima, el relleu, el tipus de sòl... Aquests factors condicionen tant el tipus de conreu com la distribució i les formes de les persones.

2. Factors productius: com poden ser les cobertes de les zones vegetals, o quina és la grandària de les explotacions.

3. Factors culturals i històrics: que determinaran d'alguna manera, com es distribueix l'hàbitat humà i com es distribueixen les comunicacions. El conjunt determinarà el paisatge.

L'activitat pesquera

Caladors dels vaixells de pesca espanyols

Els dos problemes més greus que té plantejats el sector pesquer a Espanya són:

1. La sobreexplotació dels caladors més propers al litoral (costa) concretament la costa Cantàbrica, la costa Gallega i la costa Mediterrània, es troben exhaurides.

2. Les dificultats que es troben a les àrees de pesca d'altura per poder pescar, concretament al mar del Nord, la UE ha establert quotes de pesca i períodes de veda. A Terranova i al banc Saharià, hi ha conflictes al Canadà i al Marroc respectivament. A les costes de Somàlia, amb la pirateria.

La reducció de les captures ha propiciat la recerca d'una alternativa a la pesca tradicional, així ha sortit l'agricultura o la cria de peixos en captivitat per satisfer la demanda de peix i de marisc cada cop més gran. La FAO, recomana la potenciació de l'agricultura, per la seva gran contribució a la seguretat alimentària per la seva lluita contra la pobresa...

Política pesquera comunitària

La integració d'Espanya a la UE, ha significat que Espanya ha d'acatar una sèrie de normes europees de política pesquera, determina les característiques dels vaixells i negocia acords amb tercers països, per exemple el Marroc. (PPC) Política pesquera comuna, és el desenvolupament harmoniós del sector pesquer d'acord amb criteris d'eficàcia i rendibilitat econòmica, dins del respecte del medi ambient i buscant l'equilibri entre la capacitat extractiva i la potencialitat dels recursos pesquers.

Les etapes de la industrialització

La culminació del procés industrial (1959-1974)

L'any 1959, es va aprovar el "Pla d'Estabilització de l'Economia Espanyola", això va representar la fi de l'autarquia i l'inici de la liberalització de l'economia espanyola. A partir d'aquell moment, a Espanya, es va produir un gran creixement econòmic i industrial, aquest, és degut moltes vegades a l'entrada de capital estranger (nord-americà, suís...) i de grans multinacionals. Aquestes empreses estrangeres, volien aprofitar els avantatges que en aquell moment oferia Espanya. Entre aquests avantatges, esmentar abundant i barata mà d'obra, inexistent conflictivitat laboral, gran permissivitat, la legislació era molt tova... En aquest període la indústria es localitza on troba una sèrie de factors favorables pel seu desenvolupament. La indústria es localitza on hi ha abundant mà d'obra, en zones ben comunicades, amb disponibilitat d'energia o prop dels llocs on es prenen les decisions polítiques, on hi ha grups d'empresaris disposats a invertir. Així la indústria es localitza sobretot a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. A partir de 1959, l'Estat afavoreix la creació d'altres nuclis industrials, els anomenats "polos de desarrollo" com poden ser Saragossa, Burgos, Vigo, Sevilla... Els sectors que experimenten un gran desenvolupament, a partir dels anys 60 són, l'automòbil, l'acer, el ciment, el sulfúric... La indústria tèxtil, el sector tradicional es va estancar. El desenvolupament industrial espanyol va seguir un model basat en la creació de grans fàbriques que consumien gran quantitat d'energia i que el treball s'organitzava en cadenes de muntatge.

La indústria espanyola de 1975 al 1985: crisi i restauració industrial

A mitjans dels anys 70 al s.XX, a Espanya li va afectar la crisi de l'economia mundial. El desenvolupament econòmic mundial s'havia basat fins aleshores en l'existència d'uns grans beneficis empresarials que havien permès concedir millores laborals als treballadors en la utilització d'una energia barata, el petroli, i en el control del mercat mundial per les grans potències industrials del moment. A mitjans dels 70 també va afectar a Espanya. Aquesta crisi, es va veure agreujada per un període d'inestabilitat política, en què va coincidir amb un període de transició política i es va veure agreujada per la deficient estructura de la indústria espanyola que presentava un retard tecnològic important, una dependència sobretot tecnològica de l'exterior, etc. Com a conseqüència moltes indústries van haver de tancar i va augmentar el número d'aturats. A començament dels anys 80, es va impulsar un seguit de mesures per superar la situació de crisi econòmica. Entre aquestes mesures destaquen:

1. La conversió dels sectors industrials menys competitius, el sector siderúrgic i la construcció naval.

2. L'eliminació en el foment de les centrals hidroelèctriques i de les tèrmiques per reduir la dependència del petroli.

4. Es van establir les zones d'Urgent Reindustrialització, les anomenades (ZUR), per evitar el declivi econòmic de certes zones de Galícia, del País Basc, Catalunya... Per aconseguir aquesta mesura es van concedir avantatges fiscals i econòmiques a aquelles empreses que es traslladessin a aquestes (ZUR).

La reconversió va afectar sobretot a les petites i mitjanes empreses (PIME), la caiguda de la producció i el cost dels acomiadaments, constituïen el 90% del total de les empreses espanyoles i donaven feina a un 60% de la població activa industrial.