Agricultura desenvolupada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 19,4 KB

 

1. LA GRAN DIVERGÈNCIA

1.1 Evolució Economia mundial a llarg termini

Creixement econòmic: augment de la renda O el valor del valor de bens i serveis finals que produeix una economia en un Determinat període. PIB/PIB x càpita 4 factors: població (treball), recursos naturals, tecnologia (innovacions) i institucions (àmbit social).

Canvis Nivell PIB: Descobriment Amèrica, I Revolució Industrial.

Sistemes polítics han tingut una alta Influencia en el creixement econòmic. En general la democràcia va experimentar Un creixement mes alt que l’autocràcia (a excepció de Xina).

Desenvolupament: capacitat dels països o Regions per crear una riquesa amb l’objectiu de promoure i mantenir la Prosperitat o benestar econòmic i social dels habitants. Índex de Desenvolupament Humà (IDH).

Indicadors: renda per càpita, educació i Salut (esperança de vida).

Desigualtats: poden ser desigualtats en Quant al nivell de renda (individual, entre països): PIB i indicador COEFICIENT DE GINI, o be en benestar (IDH – D ajustat a desigualtats) indicadors: renda per càpita, Educació i salut.

1.2 La gran Divergència

Característiques Principals de les economies preindustrials: l’AGRICULTURA TRADICIONAL:

Les economies preindustrials eren Agràries, caracteritzades per l’escassetat i la desigualtat, però amb capacitat De generar creixement. L’escassetat era donada per la baixa productivitat i el Creixement demogràfic, i també per l’aparició de les societats estructurades:

Societats tributàries: la majoria de La societat esta obligada a pagar tributs als dirigents i temples.

Societats esclavistes: els esclaus i El producte del seu treball pertanyia als seus propietaris.

Societats feudals: renda feudal.

La majoria de pobles d’Occident és Representat per:

Un o uns pocs pagesos rics, propietaris de terres i ramats, que Oferien jornals i préstecs i que dominaven la vida de la comunitat.

Un nombre menor de pagesos mitjans, capaços de viure de la seva Explotació.

Una majoria de pagesos pobres, sense terres i amb bens Insuficients.

L’agricultura depèn bàsicament dels Factors terra i treball i de les tècniques disponibles, i no tant del capital, El qual era escàs i variava lentament.

L’economia orgànica dificulta el Creixement econòmic:

Creixement de la població comporta una ampliació de la superfície Conreada reducció de les pastures i boscos desequilibri ecològic.

La Gran Divergència: debat historiogràfic:

Adam Smith: deia que la caiguda Econòmica era anterior a la Revolució Industrial.

Escola Califòrnia (Pomeranz, 2000): Ingressos a l’època del 1800 de productivitat, molt similars en quant a Europa I Àsia, no es fins després del 1800 en que s’estableix la divergència entre els Dos continents.

Allen: dóna la raó a Adam Smith. No Utilitzar PIB, sinó Salari Real Ràtio Subsistència (salari real) = salari nominal (plata) / cost Cistell de subsistència.

Economistes clàssics: afirmaven la Superioritat de rendes a Europa davant Àsia abans de la Revolució Industrial.

Indicadors Alternatius per explicar el distanciament entre Europa i Àsia

Abans del 1820, eren poc fiable les Xifres del PIB per càpita. Com a alternativa s’utilitzen els salaris reals, els Quals ofereixen informació de la quantitat de bens que pot adquirir la població Que rep aquest ingrés. S’ha de tenir en compte el cost de la vida.

Trets Fonamentals de l’evolució de la desigualtat en els nivells de vida a Europa i Àsia a l’època preindustrial

Conseqüències de nivells de subsistència Baix: baixa alçada, baixa educació i eliminació de la motivació econòmica que Necessita un país per a desenvolupar la seva economia.

PETITA DIVERGÈNCIA (ascendent) provoca de forma indirecta REVOLUCIÓ INDUSTRIAL GRAN DIVERGÈNCIA

1.3 El règim Demogràfic antic

El Model demogràfic antic

Augment de la població a llarg termini transició demogràfica.

Model demogràfic antic:

Correspon a les societats Preindustrials. Creixement lent de la població (alta mortalitat 30-35% i alta Natalitat 35-40%), nomes un 25% dels nascuts arribaven a l’any. Les famílies Tenien molts fills ja que molts d’ells no sobrevivien i els que si que ho feien Els hi servien per a treballar.

Època preindustrial esperança de vida d’uns 25 anys.

Model demogràfic modern: creixement de La població més ràpid (baixa natalitat però també baixa mortalitat) degut a les Millores de salut i de les condicions de vida.

CREIXEMENT NATURAL = taxa natalitat – Taxa mortalitat

CREIXEMENT REAL = (naixements + Immigracions) – (mortalitat + emigració)

TAXA CREIXEMENT ANUAL ACUMULATIU = creixement Mitjà anual entre períodes. (ex 1950-2000) (((població 2000/població 1950)1/50)-1) x 100

Amb la pesta negra la població va Disminuir molt, i a conseqüència d’això van augmentar considerablement els Salaris.

Malthus: Important al Segle XVIII en l’àmbit econòmic. Explicar les raons de l’augment De la població en èpoques on abans havien estat baixes. Deia que la causa era La falta de recursos de manera incondicional PESIMISTA SOSTRE MATUSIÀ (frens compulsius i frens preventius). La població d’una àrea Determinada esta limitada per la quantitat d’aliments de que pot disposar (sostre maltusià).

Augment de la població encariment dels aliments caiguda dels ingressos reals:

FRENS COMPULSIUS: augment de la mortalitat.

FRENS PREVENTIUS: caiguda de la natalitat.

Els 2 frens comporten un descens de la Població.

Pauta europea de matrimoni (fre Preventiu): disminució de la fecunditat i natalitat comporta retard a L’hora de tenir fills i un augment considerable de solters.

Gent es casa amb qui vol

Dret heretat de les dones

Voluntat independència i crear pròpia llar

Augment de l’accés de la dona al treball

Apareix a Anglaterra la Llei dels Pobres (sistema d’ajut als pobres impotents).

Les crisis demogràfiques son donades per La desigualtat de la renda i no pas pel creixement de la població.

Les revolucions agrària i industrial Produeixen un gran creixement de les subsistències disponibles i, per tant, fan Desaparèixer la limitació del creixement demogràfic.

Conclusions

Es podria dir que la tecnologia va jugar Un paper important en el creixement demogràfic observat en el mon a partir del Segle XIX.

A l’actualitat però, la persistència de Fam en algunes regions del mon no es dona per la incapacitat de produir Aliments per a una població creixent (una vegada el canvi tècnic ha permès Superar els rendiments decreixents de la terra), sinó per la mala distribució Dels aliments.

1.4 El dinamisme De la G.B i Holanda durant l’època moderna: agricultura, comerç i manufactura:

Revolució Industriosa (XVII-XVIII)

S.XVII – XVIII Anterior a la Revolució Industrial

CANVI COMPORTAMENT Famílies: augment de les hores de treball, de La mà d’obra de les dones i nens, i per tant de l’aportació econòmica familiar Que comportarà una millora en la capacitat de consum. Estudi Ingressos Anuals de les llars.

INDUSTRIOSITAT TREBALLADORS: la gent dedicava una part del temps D’oci al treball (mes hores i dies treballats / any), per tant van augmentar Els consums de bens al mercat.

AUGMENT DEL CONSUM: com que augmentava la demanda de bens, els Bens disponibles es produïen mes i augmentaven els locals d’adquisició de bens)

Protoindustria (putting-out-system)

La població complementa els ingressos Agraris fent manufactures domestiques a càrrec d’un comerciant urbà. Els Comerciants urbans posaven: capital circulant, matèries primeres, contractes Dels treballadors rurals, comerç dels productes acabats i el procés de Producció (normalment la Protoindustria es centrava en el sector tèxtil).

Apareixen noves fibres, augmenta el Consum i a conseqüència d’això disminueix el treball, la matèria prima, les Instal·lacions i la qualitat seda, lli i Cotó. La fabricació es va passar del la ciutat al camp.

Comerç Internacional

S.XVII

Plata: abundància que provoca una disminució del valor d’aquesta i Un augment en els preus. Augmenta també molt la dificultat d’extracció i per Tant baixa el rendiment de la mineria.

Fi del monopoli de Castella  I Portugal en favor de Holanda, Anglaterra  i França.

Holanda: centre mundial del comerç internacional. Companyia a Índia Occidental: plantacions, monopolis d’explotació comercial, nous mercats.

S.XVIII

Anglaterra: companyia a Índia Occidental: plantacions, monopolis D’explotació comercial, nous mercats. Navigation Acts (1651). Política Mercantilista fins la 1a G.M. Gens bo per a les colònies.

Característiques Holanda i Anglaterra s.XVII i s.XVIII:

Productes principals monocultius

Tràfic d’esclaus africans

Inici del comerç massiu (es fa mes important la quantitat venuda Que el preu/unitat)

Comerç Mediterrani no pot competir amb l’anglès i holandes.

Institucions, instruments i tècniques Mercantils

Hi ha una millora en l’organització, una Disminució de riscos, facilitació dels crèdits i un control del negoci.

Moneda: Segle XIII – XVII or i plata

Segle XVII: apareix la moneda en paper (bitllet)

Mercats i fires

Crèdit i banca

S.XVIII Pensament liberal Adam Smith.

Rendiment i productivitat de la terra Decreixents i els preus creixents es produirà menys, el cost augmentarà (per tant menys benefici) i La qualitat disminuirà.

Revolució Agrària Anglesa

Hi ha una millora en la tècnica agrícola I per tant un augment en la productivitat d’aquesta.

GUARET (abans): dividir la terra en 2 parts i cultivar la meitat Cada mig any per a deixar descansar el sòl (baixa productivitat).

Norfolk: 4 parts cultivades amb 4 productes diferents. Hi ha una Rotació que evita el desgast de la terra i augmenta la productivitat d’aquesta.

La revolució agrària: Gran Bretanya

Canvis mes rellevants:

Introducció de rotacions de conreus

Selecció de llavors i animals reproductors

Inversió de capital en la millora dels camps

Interès pel progrés agrari

Hi ha una substitució de l’agricultura D’auto abastament per una agricultura per al mercat.

Conseqüències: de collir 3 o 4 vegades La llavor, es va passar a 10 i sense guaret.

Procés de tancament dels camps (“enclosure”):

Es reconverteixen els camps oberts i les terres comunals en terres Tancades i privades.

Procés car on nomes els grans propietaris en surten beneficiats.

Això els permet introduir millores tècniques, contractar mà d’obra Assalariada i establir nous conreus màxima eficiència agrària i màxim benefici pels Propietaris.

La revolució agrària: Països Baixos

Aprofitament d’una part del guaret per a Conrear lleguminoses o prats artificials s’obté més aliment per al bestiar permet mantenir mes bestiar durant l’hivern perfeccions més fems rendiment superior dels cereals.

ECONOMIA ORGÀNICA (subsistència) economia de mercat:

Selecció llavors i animals reproductors

Inversió de capital en millora dels camps

Interès pel progres agrari

Tancament de camps

CONCLUSIONS: explicació de la Divergència a l’època moderna:

Revolució industriosa i agrícola

Imperis colonials i comerç internacional.

Març institucional (situació de les persones davant la llevi, Normes econòmiques (llibertat, protecció, etc)).

Model demogràfic europeu.

Entradas relacionadas: