Agressivitat adaptativa

Bronfrenbrenner:

Són diverses les teories psicològiques que expliquen Com es produeix el desenvolupament social en les persones, i ho fan des de Diverses perspectives. Segons aquesta teoria n’hi ha quatre contextos que Influeixen en el desenvolupament humà. Aquests contextos els anomena sistemes i s’organitzen en funció de la Proximitat de la persona. Així tenim el microsistema (família i escola), desprès està en mesosistema (relacions família, escola i amics), exosistmena (família extensa, amistades, trabajo, mitjans de comunicació e Internet) i per últim el macrosistema (valors, Tradicions, sistema polític/social/econòmic del país).

Erikson:

Des de la perspectiva psicosocial, tenim la teoria Psicosocial de ErickErikson. Erikson proposa vuit etapes en el desenvolupament Social al llarg de la vida, a cada fase existeixen uns tasques pròpies, Anomenades crisis.

Infància primerenca (0-18 mesos):

Ha d’aprendre la capacitat de confiar en els altres. Si els Pares són molt familiars, donen continuïtat a les coses i veuran el món com un Lloc segur i confiarà en les persones. Si els pares actuen de manera inadequada, El nadó veurà el món social amb desconfiança i podrà ser una persona aprensiva. Erickson dirà que el que em d’aconseguir és el equilibri. Si es produeix aquest Equilibri l’infant desenvolupa la fortalesa psicosocial d’esperança i Confiança.

Autonomia enfront de vergonya I dubte (fins els 3 anys):

Si se l’anima a explorar i a manipular el seu Entorn, desenvoluparà un sentit d’autonomia. Però, si pel contrari se’l Desanima, es tornarà una persona dependent dels altres, per la qual cosa li Faltarà autoestima. Si aconseguim aquest equilibri entre autonomia, vergonya i Dubte l’infant desenvoluparà les fortaleses psicosocials de voluntat, Determinació i autocontrol.

Iniciativa Enfront de culpa (dels 3 als 6 anys):

L’infant comença a tenir iniciativa, Inventant jocs. Si li donem la oportunitat de dur a terme les seves idees, Fomentant la creativitat, desenvoluparà la sensació d’iniciativa. Afrontarà els Problemes amb responsabilitat. Si pel contrari critiquem, els objectius de L’infant es veuen frustrats i desenvoluparà un sentiment de culpabilitat. Si Aconseguim un bon equilibri entre iniciativa i culpa l’infant desenvolupa la Fortalesa psicosocial anomenada coratge i serà capaç de dur a terme una acció Tenint en compte les seves limitacions i errors anteriors

a l’aula infantil: Crear Un clima social positiu a l’aula (evitar conductes humiliants, instruccions Positives, reforç positiu...) / Aplicar mesures preventives (poques Prohibicions) / Resoldre situacions conflictives (incidir en aspectes positius Del conflicte).

Conflictes:

Estan Relacionats amb el comportament d’un elevat nivell de moviment, trastorns D’hiperactivitat, agressivitat... I les condicions socials, culturals que Propicien la marginació o aïllament.El comportament agressiu: Els infants poden Tenir dificultats per adquirir un bon autocontrol per al desenvolupament moral I social adequat.Agressivitat adaptativa: Els infants mostren un comportament D’autoafirmació (rebequeries, plors, crisis...) El nen no entén perquè no pot Fer allò i protesta quan els pares marquen unes normes. El nen esbrina fins Quin punt pot aconseguir les coses i quines són les conseqüències.Conductes agressives No adaptatives: Agressions que s’utilitzen per resoldre conflictes, però que no Solucionen res. Aquestes deterioren les relacions socials. Per resoldre això Farem ús de la empatia, tècniques de gestió de conflictes...Trastorn de Conducta dissocial (a partir de 10 anys): Quan la conducta és perillosa Ens trobem davant d’un trastorn de conducta que requereix intervenir.Timidesa Extrema: Nens que tenen dificultat per establir una relació amb els companys (eviten participar en jocs de grup). El que hem de fer és prestar-li atenció i Intentar que s’integri al grup.Marginació i desenvolupament social en l’edat Infantil: Cal tenir en compte que la marginació en la infància pot provocar Situacions d’exclusió social. Molt sovint mostren una baixa resistència a la Frustració. Disposen de poca capacitat d’autocrítica. Això repercuteix en el Procés de socialització. 

El desenvolupament social en La infància:

L’infant Adquireix i desenvolupa actituds i capacitats amb l’entorn social que Construeix la seva identitat personal. Es comencen a reconèixer ells mateixos i és el moment de saber escoltar i respectar els altres.

Construcció de la identitat:

Trobem dos aspectes: el sentit personal I el reconeixement dels altres. La persona constitueix la seva identitat Personal a través de la interacció amb el context social.

Construcció de la personalitat:

La personalitat es modela per la Interacció constant entre el temperament i l’ambient. Principals components:

Coneixement d’un mateix (2-6 anys):

Els Infants interioritzen una imatge de si mateixos i formen l’autoconcepte (creences, capacitats i habilitats que una persona considera que té).

Desenvolupament de l’autoestima (7 anys):

Pot Ser positiva o negativa.

Autoestima Física:

Habilitats i aspecte físic.

Autoestima Social:

Relació amb la família i els iguals.

Autoestima acadèmica:

Lectura i escriptura, mates...Els nens creuen Que ho poden fer tot i molt bé (no s’ajusta a la realitat). Els infants es Donen compta que això no és així, que no hi ha coses que no poden fer. L’autoestima s’ha d’ajustar a la realitat.

Interacció Amb els altres:

És molt important potenciar el context i l’espai que Afavoreixi a la integració social.

L’infant és un ésser social:

Les relacions amb els altres són les que moderen la Seva identitat i la personalitat.

Educar Suposa proporcionar espais i experiències de relació:

Per fomentar la Socialització hem de crear espais i promoure experiències basades en relacions Socials.

Relació entre l’adult i l’infant és molt important en la imatge que construeix de si mateix:

S’ha de mostrar Afecte i comprensió. S’ha de reforçar aspectes positius.

Relacions entre companys fonamentals:

Adquireixen habilitats Necessàries per establir relacions positives.

Autonomia personal:

Ha de desenvolupar capacitats progressives per A l’autonomia per arribar a se independent. Això s’ha de fer quan l’infant Tingui clara la seva pròpia identitat i personalitat. Procurarem que l’infant Satisfaci les seves necessitats bàsiques per si mateix.

Normes

Hem de posar les normes mica en mica i fer que l’infant les Vagi aprenent. Clima agradable. (normes d’higiene personal, ús de materials, Relacions amb els altres...).

Rutines

Accions que l’infant repeteix cada dia de la mateixa forma (menjar sol, Vestir-se sol...).

Conflictes

Sorgeix quan dos infants pensen dues coses diferents i no es posen d’acord. Afrontar el conflicte:Afrontament no punitiu (no s’utilitza càstig) / Control De la veu(combinar veu amb gestos de confiança) / Aïllament de la situació / Càstig Explícit.

Disciplina a l’aula infantil:

Crear Un clima social positiu a l’aula (evitar conductes humiliants, instruccions Positives, reforç positiu...) / Aplicar mesures preventives (poques Prohibicions) / Resoldre situacions conflictives (incidir en aspectes positius Del conflicte).

Conflictes:

Estan Relacionats amb el comportament d’un elevat nivell de moviment, trastorns D’hiperactivitat, agressivitat... I les condicions socials, culturals que Propicien la marginació o aïllament.El comportament agressiu: Els infants poden Tenir dificultats per adquirir un bon autocontrol per al desenvolupament moral I social adequat.Agressivitat adaptativa: Els infants mostren un comportament D’autoafirmació (rebequeries, plors, crisis...) El nen no entén perquè no pot Fer allò i protesta quan els pares marquen unes normes. El nen esbrina fins Quin punt pot aconseguir les coses i quines són les conseqüències.Conductes agressives No adaptatives: Agressions que s’utilitzen per resoldre conflictes, però que no Solucionen res. Aquestes deterioren les relacions socials. Per resoldre això Farem ús de la empatia, tècniques de gestió de conflictes...Trastorn de Conducta dissocial (a partir de 10 anys): Quan la conducta és perillosa Ens trobem davant d’un trastorn de conducta que requereix intervenir.Timidesa Extrema: Nens que tenen dificultat per establir una relació amb els companys (eviten participar en jocs de grup). El que hem de fer és prestar-li atenció i Intentar que s’integri al grup.Marginació i desenvolupament social en l’edat Infantil: Cal tenir en compte que la marginació en la infància pot provocar Situacions d’exclusió social. Molt sovint mostren una baixa resistència a la Frustració. Disposen de poca capacitat d’autocrítica. Això repercuteix en el Procés de socialització.