Els afusellaments del 3 de maig: Història i significat

Fitxa tècnica

L’obra El 3 de maig de 1808 a Madrid, també coneguda com Els afusellaments del 3 de maig, va ser realitzada per Francisco de Goya l’any 1814.

Context històric

Aquesta pintura s’emmarca en la Guerra del Francès (1808-1814). Napoleó Bonaparte va enviar tropes a Espanya amb la intenció d’envair el país i controlar-lo políticament. Davant aquesta situació, el poble espanyol es va revoltar contra els francesos.

• Com a resposta, les tropes napoleòniques van dur a terme una forta repressió amb afusellaments de civils. L’obra representa els fets del 3 de maig de 1808, denunciant la violència i la brutalitat de la guerra.

Descripció formal

Es tracta d’una pintura històrica realitzada amb oli sobre tela, amb un llenguatge figuratiu i una línia difuminada que dona moviment.

• Color: Combina tons foscos amb blancs i grocs, creant un fort contrast.
• Pinzellada: És llarga i expressiva.
• Llum: Se centra en els condemnats, mentre que els soldats queden a la foscor.
• Composició: Es divideix en dues parts: condemnats a l’esquerra i soldats a la dreta, amb la figura central com a focus.
• Estil: L’espai és senzill i el realisme és dramàtic, amb emocions de por i resignació. L’estil es troba entre el neoclassicisme i el romanticisme, amb més emoció que idealització.

Temàtica

El tema és l’afusellament de civils madrilenys pels francesos el 3 de maig de 1808.

• La figura central amb els braços oberts recorda la crucifixió de Crist, simbolitzant sacrifici i innocència.
• El significat és una denúncia de la violència i del sofriment humà en qualsevol guerra.

Funció

• La funció és commemorativa i de denúncia, relacionada amb els fets del 2 i 3 de maig i amb el context polític del moment.

Models i influències

Goya s’inspira en els martiris barrocs i en el clarobscur del segle XVII, així com en els seus gravats de Els estralls de la guerra.

• També contrasta amb El jurament dels Horacis de David per la seva visió més realista i dramàtica.

Importància

Aquesta obra va influir en artistes com Manet i Picasso i és clau perquè introdueix una nova manera de representar la guerra basada en el patiment humà i la denúncia.