Afrancesats i resistents

1.3. L'estatut de Baiona i el govern Francés

Els francesos van intentar restaurar per la 

força un sistema polític Basat en els principis 

del liberalisme polític, amb un caràcter 

autoritari i respectant certs aspectes en

l'estatut de Baiona, que Era un text redactat 

per notables il·lustrats espanyols. En realitat 

es tractava d'una carta atorgada, ja que no 

responia a una decisió Popular, sinó a una 

decisió imposada pel poder.
El text començava 

invocant Déu i remarcant que Espanya era un 

país Catòlic. Els poders estaven concentrats 

en el rei, tot i que Existien tres òrgans 

consultius: el Senat, el consell d'Estat i les Corts. 

Incloïa entre els seus articles cosa semblant 

a una Declaració de drets i una sèrie de reformes 

de caràcter liberal, Que suposaven un gran avanç 

respecte de l'Antic Règim, com la Llibertat 

d'impremta, la llibertat de comerç o l'habeas corpus.

El rei Josep I arribo a Madrid amb l'encàrrec 

de posar en marxa Aquest projecte. La seva 

subordinació a Napoleó era absoluta, fins Al 

punt que en l'estatut de Baiona s'especificava 

que si moria sense Descendència, el tron ​​

revertiria en l'emperador. El rei era Una persona 

molt intel·ligent i preparada que va ser conscient

 de L'escassetat dels seus suports i de la limitació 

del seu poder. Va Intentar governar amb el suport 

d'il·lustrats espanyols i posar en Marxa un pla de 

modernització del país. No obstant això, es va 

adonar que totes les seves iniciatives estaven 

sotmeses a les Necessitats de Napoleó i que no 

tenia completament d'autonomia en el Govern.

1.5. Patriotes, liberals i afrancesats

L'evolució política de l'Espanya ocupada va 

generar un procés Revolucionari i una confrontació 

entre afrancesats i patriotes, i Dins d'aquests últims, 

entre liberals i absolutistes, la qual cosa Es va veure

 reflectit en els debats de les Corts reunides a Cadis 

des De Setembre de 1810. El procés revolucionari 

va tenir tres centres d'acció, les juntes, la guerrilla 

i les Corts. Les juntes van donar lloc a les provincials, 

i aquestes a la Junta Central. Van ser la plasmació de 

la voluntat popular enfront de L'exèrcit invasor. Van 

estar integrades per representants de L'autoritat 

anterior i figures el prestigi es basava en el valor 

mostrat davant l'ocupació. Estava presidida per 

antics ministres, Com Jovellanos o el comte de 

Floridablanca. La guerrilla va ser l'instrument que 

va canalitzar l'aparició del Poble pla en la lluita 

contra l'invasor. Va sorgir de forma Espontània i 

aviat van ser regulades per la Junta Central. La base 

social d'aquestes guerrilles era sobretot camperola, 

i algunes Partides van caure en el bandolerisme.