Aforismes Joan fuster pdf

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,81 KB

 
Joan Fuster és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana d l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador d la lit., crític literari o historiador social d la llengua. Caldria afegir-hi, una breu trajectòria poètica. Ara bé, el polimorfisme d'aquest homenot gira al voltant d la seva producció assagístic, on l'escriptor deixa constància quotidiana d les seves reflexions sobre el món

.La reivindicació de l'assaig

Fuster reivindica l'assaig com el gènere més adequat a la seva activitat literària. I reitera el record del mestre europeu del gènere, Michel de Montaigne. Montaigne havia inaugurat amb orgull, aquest gènere de caire egotista i intel·lectual, sense narrador ni personatges de ficció interposats entre l'autor i el lector. Fuster hi teoritza a bastament, donant una altra mostra de l'autosuficiència d'aquesta literatura d'idees. Perquè, una de les característiques del gènere precisament en el seu innat fragmentarisme. Com s'ha dit manta volta, el bon assaig pot llegir-se en qualsevol de les seves pàGinés, perquè manca d'una estructura closa, i visible una eterna preparació per al que, en el món del teatre, seria la fixació definitiva d'una obra mitjançant l'estrena.D'altra banda, el llibre imposa una extensió mínima determinada i unes certes expectatives d'unitarisme temàtic. Els autopròlegs o pròlegs escrits per l'autor mateix són el lloc idoni per a justificar la maniobra editorial de la recopilació de papers fragmentaris. En el seu primer llibre d'assaig -Les originalitats (1951)- Fuster es planteja i conclou que la unitat del volum que presenta haurà de buscar-se tot just en la personalitat de l'autor,Altres vegades es busquen fórmules més convencionals per organitzar la diversitat de continguts sota una pauta formal aparentment incontestable: aquest és el cas del Diccionari per a ociosos, llibre traduït amb èxit a l'espanyol, l'italià i l'anglès. 
La cultura i altres temesl'assagista es limita a parlar de les seves obsessions. El tema central de l'assaig fusterià no és sinó aquest: un continu examen de consciència, on per "consciència" hem d'entendre la interacció d'un jo racional amb el món. L'objecte de l'assaig és, doncs, el mateix procés de la deliberació interior de l'assagista sobre el món que l'envolta. I aquesta deliberació ha de partir d'un escepticisme. Una de les parcel·les temàtiques de l'assaig fusterià és la cultura, entesa com el conjunt dels mecanismes d'interacció de l'animal humà amb el seu medi ambient. Per exemple: en el Diccionari per a ociosos iBabels i BabilòniesA la temàtica esmentada, caldria afegir matèries variades que ocupen la ploma de Fuster, com ara la literatura, la història o la política. En tot cas, l'escriptura assagística no tracta mai aquests temes a la manera d'una monografia especialitzada o d'un llibre de filosofia, sinó que s'endinsa en la matèria com un "especialista en idees generals", amb una mescla d'escepticisme, de curiositat i d'afany de fer-se llegir. per a donar cos d'escriptura a aquesta deliberació i per a aconseguir, generar un públic lector, l'assagista ha de treballar-se un estil lingüístic personal que doni cos i saba vital al seu discurs.

Alguns trets de l'estil fusterià

Sens dubte, una de les aportacions de Fuster a la literatura catalana és el treball estilístic que fa de la seva prosa un instrument àgil de pensament, de discussió, de lectura amena. L'ombra de Pla plana sobre la prosa fusteriana ara i adés com un dels referents estilístics més indefugibles.Precisament, un dels trets més recurrents de l'estil fusterià és una ironia desmitificadora.Amb tot açò l'escriptor manifesta el seu propòsit de descoagular la mirada, és a dir, de presentar el món amb una llum nova que sacsegi les inèrcies de la percepció i tregui a la llum els paranys ideològics que s'amaguen en les rutines discursives. Aquesta operació es pot realitzar per mitjà d'una frase llampant, metàfora sorprenent o una hipèrbole Aforismes, una perífrasi. Aquesta tendència a la sentenciositat és un dels trets més remarcables de l'estil de l'autor.Els aforismes, que a vegades constitueixen tot un llibre com en el cas de Consells, proverbis i insolències, són una aportació de l'autor a un gènere multisecular que el fascinava.Una de les estratègies que contribueixen a crear aquest efecte és la contaminació de conversacionalisme a què Fuster sotmet els seus assaigs i fins i tot la miniatura assagística i epigramàtica que és l'aforisme. 

Entradas relacionadas: