Estats afectius i emocions: tipus, funcions i teories

Els estats afectius: sentiments, emocions i passions

Els estats afectius són maneres de sentir que es diferencien sobretot per la intensitat i la duració. Els sentiments són estats afectius complexos, difusos, estables, duradors i persistents, però menys intensos que les emocions, com l’orgull, la vergonya, l’admiració o l’estimació. Les emocions són estats afectius que apareixen de manera brusca, provoquen un trasbalsament psíquic i solen anar acompanyades de reaccions corporals visibles, com la ira, la por, el plor o la rialla. Aquestes reaccions poden ser respiració ràpida, augment del ritme cardíac, tensió muscular, suor, sequedat de boca, llàgrimes o necessitat d’orinar. Les passions són estats afectius molt intensos i duradors que absorbeixen gran part de l’energia psíquica de la persona, com l’amor passional, l’odi, la gelosia o l’ambició. Poden ser difícils de controlar racionalment i afectar tota la personalitat.

Funcions de les emocions

Les emocions tenen una funció important en l’adaptació humana al medi natural i social, perquè ajuden a reaccionar davant situacions importants per a la supervivència i també faciliten la relació amb els altres. La seva funció evolutiva consisteix a afavorir conductes útils per adaptar-se: la por prepara l’organisme per fugir o protegir-se davant un perill; la ira dona energia per defensar-se davant una amenaça o una injustícia; el fàstic ens allunya d’allò que pot ser tòxic o perjudicial per a la salut; i l’alegria afavoreix la convivència, la cooperació i el vincle amb el grup. A més, les emocions tenen una funció social, perquè comuniquen als altres com ens sentim i permeten una interacció més adequada.

Classificació de les emocions

Les emocions es poden classificar segons la seva complexitat i segons el seu valor vital:

• Segons la complexitat: hi ha emocions primàries, que sorgeixen davant situacions simples, com alegria-tristesa, ira-por, sorpresa o fàstic; i emocions secundàries o complexes, que apareixen per combinació de les primàries, com amor, admiració, culpa, enveja o ressentiment.
• Segons el valor vital: les emocions poden ser positives, com l’amor, l’alegria o la diversió; neutres, com la sorpresa; o negatives, com la por, la ira, l’odi, l’ansietat, la vergonya o la culpa.

Algunes de les emocions bàsiques principals són:

• L'alegria: un sentiment agradable davant una situació positiva.
• La tristesa: un sentiment desagradable i de pèrdua.
• La ira: una reacció d’irritació i ràbia davant una ofensa o frustració.
• La por: apareix davant un perill real o percebut.
• La sorpresa: sorgeix de manera sobtada davant una situació inesperada.
• El fàstic: una reacció de repugnància davant una situació o estímul desagradable.
• L'ansietat: una emoció de caràcter negatiu i anticipatori.

Bases neurofisiològiques de les emocions

Les emocions tenen una base neurofisiològica complexa. El sistema límbic és una zona del cervell formada per estructures clau relacionades amb les emocions i la motivació:

• L'amígdala: és clau en la resposta emocional, especialment davant la por, l’agressivitat i el dolor, i ajuda a reconèixer expressions emocionals.
• L'hipocamp: està vinculat a la memòria i modula les reaccions emocionals segons les experiències apreses.
• L'hipotàlem: regula el sistema endocrí i influeix en reaccions físiques com el ritme cardíac, la pressió sanguínia o la tensió muscular.
• El còrtex prefrontal: relaciona emoció, raó i consciència, fent possible que les emocions puguin ser percebudes i regulades.
• El sistema endocrí: participa en la secreció de neurotransmissors i hormones com la dopamina, la serotonina, l’oxitocina o la feniletilamina, relacionades amb el plaer, el benestar, la confiança i l’enamorament.

Teories sobre les emocions

Al llarg de la història de la psicologia s'han desenvolupat diverses teories explicatives:

• Teoria darwiniana: defensa que les emocions són importants per a la supervivència i estan al servei de les funcions vitals de l'organisme.
• Teoria fisiològica de James i Lange: afirma que les emocions són conseqüència de percebre els canvis fisiològics del cos; és a dir, no plorem perquè estem tristos, sinó que ens sentim tristos perquè percebem el plor i els canvis corporals.
• Teoria psicofisiològica de Cannon i Bard: defensa que l’emoció i la resposta corporal formen part del mateix fenomen, vist simultàniament des del vessant psíquic i físic.
• Teoria de la valoració cognitiva de Schachter i Singer: sosté que perquè hi hagi emoció no n’hi ha prou amb l’activació fisiològica, sinó que cal interpretar cognitivament què ha passat i com ens afecta.