Com afecten les muralles al creixement ciutat

PAPER DEL PATI EN ARQ DOMESTIQUES, Polí, RELI. CATAL

Els patis de de l’època de l’Edat Antiga van Ser un element molt característic en l’arquitectura domèstica. Aquests patis Eren uns elements interns que tenien les edificacions i que estaven a l’aire Lliure. Servien per diferents coses, ja fos per estar a l’aire lliure o per Jugar, també servien per fer actes religiosos i polítics. A ÇatalHuyuk ja Existien els patis que estaven dintre d’unes cases molt irregulars i de Diferents dimensions, així com els seus patis. Aquests patis servien com a lloc D’aire lliure, ja que dintre de l’assentament no hi havia llocs lliures, i fins I tot podien servir com a lloc de treball. Decorativament els patis eren molt Pobres ja que només era una superfície útil. A la ciutat de Babilònia, els Patis servien com un lloc on els guerrers entrenaven i també podia servir com Un lloc de religió. Aquests patis ja tenien una superfície molt més gran i de Proporcions més regulars, tot i que en cada edificació les mesures podien Variar. Els patis no tenien molta decoració ja que era un lloc destinat a ser Productiu. Els egipcis feien servir els patis com un lloc de pas per accedir a Les diferents sales, ja fos la sala hipòstila, la capella o el santuari. Aquests patis estaven situats després de passar l’entrada principal al temple i Servia com un lloc de reuníó. Els patis estaven decorats amb columnes i Figures. A Grècia els patis tampoc eren molt grans i no estaven decorats. Les Cases hel·lenístiques tenien una forma rectangular i tenen una superfícies Aproximada de dos habitacions. Els patis acostumaven a estar situats al mig Iestaven decorats amb columnes toscanes. 

Çatal Höyuk neolític

Primer assentament caracteritzat per no tenir carrers, era simplement una Agrupació d’edificis que creaven una gran construcción, conformada per cubicles Amb una habitació (on es vivia, dormia, i menjava), una part pels animals i una Zona dedicada a la religió amb un altar on només hi podria entrar el patriarca. Les parts d’accés estaven situades a la Teulada, construïdes amb fusta i fang i Una escala que permetia baixar a l’habitatge. El trànsit era per teules ja que No hi havia carrers. Tots els espais que es desenvolupaven al llarg del temps No tenien organització, estaven disposats de forma caòtica. Tota aquesta ciutat Era com una fortificació sense muralles.

DIF ENTRE TEIXIT URBÀ DE ANTIGUES C GREGUES, MILETO

Hipòdam és El primer “urbanista” de la historia occidental i que desenvolupa las idees de L’època de l’estructura urbana irregular i crea un traçat amb carrers regulats i al centre de la retícula ortogonal hi Situa l’àgora.

L’exemple de Mileto és molt útil ja que mostra Com la ciutat està dividia en diferents barris i els carrers formen una Quadricula. L’esquema urbà Ideal de Mileto es tracta d’un traçat sobre una retícula ortogonal subdividida En tres zones destinades a usos diversos: una consagrada a la divinitat, una Altra a la pública i la tercera per les propietats individuals. Aquesta ciutat esta situada al límit d’un penya segat. En la part més Alta i protegida de la ciutat, és on vivien els sacerdots, guerres i les Persones més importants de la ciutat. En la part central és on vivien els Comerciants i ja és on hi havien espais públics, places i edificis religiosos. I Finalment en la més allunyada a la costa és on vivien els esclaus i la gent més Pobre, acostumaven a ser les zones més desprotegides i si  la ciutat patia algun atac, eren els primers En morir. Com és pot veure, el teixit urbà d’aquesta ciutat romana estava molt Ben distribuït i repartit. Els carrers eren regulars i seguien un ordre, però no Hi havia una geometria clara i establerta, s’anaven posant les construccions on Creguessin adient dintre dels seu propi ordre.   

Explica tot el que sàpigues de l’assentament neolític de Çatal Höyuk. Explica quins canvis va comportar en termes de ciutat el descobriment i desenvolupament de la muralla.

Al aparèixer la muralla en les antigues Ciutats va comportar una sèrie de canvis i van aparèixer noves formes de Organització ciutadana. Abans de la muralla, les ciutats havien de defensar-se D’atacs externs, i ho aconseguien amb la organització de la ciutat, posant Cases una al costat de l’altra creant una fortalesa. Com a Çatal Höyuk, un Assentament neolític. Amb forma irregular sense geometria ni ordre establert. Les cases eren petites amb patis interior i dintre de les pròpies cases Elaboraven el seu ofici. Es circulava pels sostres aconseguit així una posició Avantatjosa militar. Inventada la muralla, no hi ha aquesta necessitat, llavors Les cases es comencen a separar i es creen espais entre elles (carrers).

Amb el posterior desenvolupament de la muralla, és a dir, un mur alt i Gruixut fet amb pedra que rodeja tota la ciutat, l’organització es va anar Canviant. Gràcies a la muralla que els defensava ja no calia unes cases laberíntiques On els possibles atacants es poguessin perdre, d’aquesta forma neixen els Carrers i es disposa de més espais lliures per les activitats de la població Com ara el comerç.

Explica com funcionaven les ciutats mesopotàmiques, utilitzant la planta de Babilònia com exemple, i quin era el paper del Ziggurat en el conjunt. Ajuda’t de dibuixos.

Les parts més importants de les ciutats Mesopotàmiques eren les muralles, el zigurat i que estigués situada en un riu o Molt a prop. Babilònia, construïda sobre una gran plana i rodejada amb doble Murs defensius de 7m d’amplada i un gran fossat connectat al riu que la Rodejava. Per entrar havies de passar un control i tot i passat el control Encara no estaves dintre de la ciutat. Aquest punt intermedi servia com a lloc On és posava el mercat i els mercaders de la pròpia ciutat compraven per Després vendre dintre del mercat de la ciutat. En resum, les muralles servien Per protegir la ciutat de qualsevol problema que pogués sorgir de l’exterior.  En l’interior de la ciutat hi havia diferents Barris: el barri pobre (esclaus), el barri comercial (on estaven els Mercaders), el barri ric (on estava la gent apoderada) i finalment el barri més Protegit on estaven els sacerdots i les persones més importants de Babilònia (aquí és on estava situat el ziggurat. La ciutat de Babilònia ja tenia carrers I barris per poder-se moure de forma ordenada. Hi havia carrers que anaven de Costat a costat de la muralla.

A Babilònia en la part central i la que donava Al riu, és on estava situat el barri més important i és allà on estava el ziggurat (temple), el centre cultural, religiós i polític, però eren inaccessibles per La gent del poble, només podien accedir els sacerdots.