Com va afectar la guerra a la població civil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,47 KB

 

VOCABULARI:

Paz armada(1871-1914):va ser un període de la historia política d’Europa fins l’inici de la Primera Guerra Mundial i es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències.

Tracta de Versalles: va ser el més important, en què s’estipulava la sort d’Alemanya. Aquest acord es va elaborar partint de la base que Alemanya era responsable del conflicte. Aquest tractat va ser rebut a Alemanya com una imposició(Diktat) i va generar un descontentament general, que tindria conseqüències greus en el futur.

CONCEPTES:

Autoritarisme, liberalisme i nacionalisme en la politca austrohongaresa: Tenia una monarquia autoritaria, però per resoldre el problema, l’emperador va regnar sobre una monarquia dual. Àustria i Hongria tenien un govern, un parlement una llei electoral. Àustria es va constituir un parlament elegit per sufragi censatari(universal masculí) i va haver un creixement econòmic. Hongria, el sistema era més restrictiu, controlaven els poders legislatiu i executiu.

Democralització del sistema polític d’Anglaterra i França:es basava en les diverses lleis de reform. Els governs conservadors i liberals van anar ampliant el dret de vot, tots els ciutadans podien votar. També van limitar els poders de la cambra dels lords i va augmentar la cambra dels comuns.

França: el seu govern es va caracteritzar per un poder personalista basat en l’ordre, el creixement econòmic i la persecusió de l’oposició. L’econòmia va permetre una certa Pau social: es van fer grans obres píbliques, va créixer la indústria amb el suport de la banca i es van promulgar lleis per protegir els obrers.

Causes immediates de la Primera Guerra Mundial: Un punt de tensió es trobava als Balcans, una zona de conflicte durant el s. XIX. L’Imperi austrohongarès i l’Imperi rus intentaven a ampliar la seva influència a la regió. Per frenar l’expansionisme austríac, Rússia va esdevenir protector i aliat de Sèrbia. Van exclatar als Balcans 3 crisis successives: L’annexió de Bònia i Hercegovina(1908), la primera guerra balcànica(1912), la segona guerra balcànica(1913).

Conseqüències de la guerra:Demogràfiques: les pèrdues de vides humanes com a resultat de la guerra van ser molt elevades, hi van morir 10 milions de persones i va deixar 6 milions d’invàlids i un nombre molt alt de ferits. Cal tenir en compte la mortalitat per la manca d’aliments, condicions d’higiene i epidèmies de grip. L mortalitat va afectar especialment els homes mobilitzats ente els 20 i 40 anys, i va portar a una disminució de la natalitat.

Econòmiques: La Primera Guerra Mundial va comportar la pèrdua definitiva de l’hegemonia europea en l’economia. El conflicte va empobrir els països, La situació d’Europa era molt greu. Els Estats Units van ser ser els grans beneficiaris de la guerra. La guerra va beneficiar també el Japó, que va augmentar de manera considerable la producció industrial. Gràcies al desenvolupament de la flota el Japó va poder iniciar una expansió comercial i marítima.

VOCABULARI:

Soviets: comitès revolucionaris d’obrers, pagesos i soldats, que agrupaven les forces revolucionàries d’oposició al tsarisme i van assolir un gran protagonisme en l’organització de la revolta.

Tercera internacional: una nova organització , amb el propòsit de fer una crida als revolucionaris de tot Europa per abandonar els partits socialistes i fundar partits comunistes, i unir els seus esforços amb aquesta nova organització, que havia de donar suport a la revolució dels soviets i entendre-la per Europa.

Menxevics(minoritaris): eren un partit de masses que seguia les directius de la Segona Internacional.

Bulxevics(majoritaris): eren un partit de masses que seguia les directius de la Segona Internacional que propugnaven un nou tipus de partit més minoritari, amb una organització rígida i centralitzada i integrat per una elit de revolucionaris disciplinats disposats a fer-se amb el poder per la força.

Autocràcia: el Tsar governava directament l’Imperi, no estava subjecte a cap constitució ni havia de retre comptes davant cap parlament.


Entradas relacionadas: