ADN: Àcid nucleic i la seva estructura

ADN: Àcid nucleic format per un conjunt de nucleòtids. Es troba al nucli de forma compactada i emmagatzema la informació genètica. L'espècie humana té entre 35.000 i 40.000 gens.

És bicatenari en forma de doble hèlix, àcid desoxiribonucleic, té A, T, C, G i es troba al nucli com una molècula gran.

En l'ADN es distingeixen tres nivells estructurals:

• Estructura primària: A través de la seqüència de bases nitrogenades és possible estructurar una informació determinada, l'anomenat missatge biològic o informació genètica.
• Estructura secundària: Doble hèlix.
• Estructura terciària: ADN superenrotllat, torsió de la doble hèlix entre si mateixa.

Tots els ADN tenen molècules d'adenina i timina, i també tindran tantes de citosina com de guanina. Per tant, hi ha complementació de bases. Les característiques d'aquestes molècules són: entre A i T s'han d'establir dos ponts d'hidrogen i entre C i G tres ponts d'hidrogen. Les cadenes de l'ADN que formen la doble hèlix són antiparal·leles.

ARN: Conté entre 70 i 90 nucleòtids. Es troba al citoplasma. L'ARN és monocatenari i té forma de trèvol. Àcid nucleòtic. Molècula petita. Té A, U, C, G. Té com a funció transportar aminoàcids específics fins al ribosoma.

GENS: Són unitats que contenen la informació genètica necessària perquè es manifesti un caràcter d'un ésser viu. Amb altres paraules, un gen és un segment de l'ADN que conté la informació genètica per produir una proteïna. Els gens s'organitzen en llargues cadenes de l'ADN que formen cromosomes. El conjunt de gens d'un individu rep el nom de genoma i determina el conjunt de proteïnes que fabriquen les seves cèl·lules.

CODI GENÈTIC: És universal, no és ambigu, es llegeix sempre d'esquerra a dreta i no té solapes. El codó AUG (que no correspon a la metionina) és el codó d'iniciació. Hi ha altres codons que indiquen el final de la traducció: UAA, UAG, UGA.

LA BIOTECNOLOGIA: Conjunt de tecnologies genètiques i bioquímiques que permeten la modificació dels organismes i processos biològics per obtenir productes útils per a les persones, l'agricultura, la producció d'aliments, la indústria o el medi ambient.

TECNOLOGIA DE L'ADN RECOMBINAT: S'utilitza per transferir gens d'unes cèl·lules a unes altres. Permet aïllar, combinar, copiar i sequenciar fragments d'ADN, així com combinar ADN d'origen diferent (fins i tot d'espècies diferents) en una sola molècula d'ADN. Els organismes obtinguts a partir de l'enginyeria genètica es coneixen com a organismes genèticament modificats (OGM). Hi ha dos tipus d'OGM: els transgènics, que tenen gens d'altres espècies en el seu genoma, i l'ADN recombinat, que conté fragments d'ADN d'origen diferent.

GENOMA HUMÀ: Saber-ne la seqüència ens ha permès avançar en medicina, farmacologia i en la investigació forense. Les característiques del genoma humà són: ADN organitzat en 23 parells de cromosomes, 3.200 milions de parells de nucleòtids i entre 30.000 i 40.000 gens.

EMPREMTA GENÈTICA: Hi ha regions del genoma que presenten variacions enormes d'un individu a un altre, i si les analitzem podrem identificar ràpidament a un individu. Només cal una petita mostra del seu ADN. En alguns països s'han creat fitxers genètics amb finalitats biomèdiques, forenses i policials.

TERÀPIA GENÈTICA: Procediment de tractament de malalties genètiques per mitjà de la tecnologia de l'ADN. Consisteix a introduir en les cèl·lules del pacient un gen normal que reemplaci el gen defectuós. L'objectiu és que el gen s'integri en les cèl·lules de l'individu malalt i que doni lloc a la proteïna que el gen defectuós no pot produir.

TECNOLOGIA APLICADA A LA REPRODUCCIÓ HUMANA: Un 10% de les parelles té problemes de fertilitat. Les causes de la infertilitat són diverses, tant en homes com en dones. Algunes de les tècniques de reproducció assistida són: tractaments hormonals, fecundació in vitro, transferència de gàmetes a les trompes de Fal·lopi i inseminació artificial.

Clonatge cel·lular i cèl·lules mare: El clonatge és un procés que permet produir cèl·lules o individus genèticament idèntics, que s'anomenen clons. En el cas de les cèl·lules mare, són cèl·lules capaces de dividir-se indefinidament per mitosi i de donar lloc a un o més teixits adults diferenciats. Hi ha dos tipus de cèl·lules mare: les embrionàries i les adultes.