Adequació coherència cohesió

El text:

• Adequació o adaptació del text ala situació de comunicació, formalitat i tipus.

• Coherència o organització de les idees que constitueixen el text.

• Cohesió o disposició dels anunciats i oracions. La cohesió fa evident la estructura.

• Correcció o observació en el text de les normes fonètiques, ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques

• Presentació o satisfacció d’unes característiques formals convencionals, com la gestualitat o la modulació, o la edició en els textos escrits.

Segons el tipus de text, l’estructura varia. Però tots tenen parts en comú:

• Títol: explica el tema del text, crea expectativa i motiva la lectura.

• Dixi: posa en relació el text amb el context en què es produeix

• Referència: assegura que al llarg del text els elements de què es parla puguin ser constants i identificables.

• Parts: apartats, paràgrafs i oracions, signes de puntuació i connectors.

La dixi és el procediment del discurs que reflecteix la relació entre el text i la situació. Els díctics són formes lingüístiques que indiquen en el text, la presencia dels interlocutors, del temps i de l’espai on està la comunicació. Tipus de díctics:

• Personals: pronoms personals (jo, tu, em, et...), possessius (meu, teu) i morfemes verbals de persona (menjo, menges, mengem...)

• Espacials: adverbis i locucions adverbials (aquí, allà) i demostratius (això, allò, aquest)

• Temporals: adverbis i locucions adverbials (ara, avui, després) i altres expressions (aquesta setmana, la setmana que ve)

La referencia és el procediment dels discurs que assegura que els elements del text siguin constants i identificables. Es relaciona amb la cohesió. Tipus de referencies:

• El·lipsi: els esments anteriors pretenen deduir el subjecte elidit

• Substitució pronominal: Pronominalització per evitar repeticions

• Substitució lèxica: Sinònims o hipònims per evitar repeticions

• Anàfora: referencia a un element prèviament esmentat

• Catàfora: referencia anticipada a un element posteriorment esmentat

Els connectors són paraules, locucions o expressions que serveixen per relacionar dues idees del text, entre les unitats lingüístiques que les expressen. Tipus de connectors:

• Oracionals: relació entre part de la oració.

• Textuals: relació entre oracions o paràgrafs sencers. Hi ha 4 tipus:

  • Obertura: L’objectiu de la xarrada és..., ens proposem exposar...

  • Continuïtat: A més, per exemple, és a dir, al contrari...

  • Ordenació: D’entrada, en darrer lloc, abans, a prop, al mig...

  • Tancament: En resum, en conclusió, en definitiva...

Normes d’us:

- Perquè: Conjunció que expressa causa: li hem comprat un regal perquè fa anys. Conjunció que es converteix en nom: el perquè de tot plegat

- Per què: Valor interrogatiu, indirecte o directament: Per què has anat al terrat? Valor relatiu i equival a el qual: Els pobles per què passareu són bonics.

- Sinó: Valor adversatiu i equival a però: No va pagar ell, sinó el seu amic. Equival a només: No van trigar sinó cinc minuts.

- Si no: Quan equival a un condicional més una negació:
si no vas tu, vaig jo.

L’oració composta:

• Subordinades: oracions enllaçadés per proposicions... Una està dins de l’altra.

  • Adverbials impròpies:

    • Causals: expressen la causa, el motiu o la raó (com que, ja que, car)

    • Finals: expressen la finalitat o l’objectiu (perquè, per tal que, a fi que)

    • Concessives: expressen una contrarietat (encara que, tot i que, si bé)

    • Condicionals: expressen una condició necessària (si, en cas que, tret...)

    • Comparatives: expressen una condició (tan... Com, mes... Que)

    • Consecutives: expressen una conseqüència (de manera que, tan, tant)