Es adaptacions orgàniques al treball de la resistència i de la força.

1) Explica i representa gràficament el cicle de Krebs:

2) Explica com es produeix la contracció musuclar:

La contracció és el resultat del moviment dels components interns del múscul. El cervell li envia una ordre perquè l’actina i miocina (proteïnes que formen les miofibril·les musculars) es contraguin.

Les matèries primeres que el cos utilitza per obtenir aquesta energia provenen dels aliments.

3) Descriu les dues vies d’aportació energètica:

Via aeròbica o oxidativa

: Treball que es produeix amb oxigen durant el procés d’obtenció d’energia. No produeix ATP de manera immediata, per això aquesta via s’utilitza per exercicis de mitjana o llarga durada (+3’)

Via anaeròbica

: El múscul obté l’energia de substàncies que no necessiten l’oxigen per alliberar l’energia que acomulen.

Pot ser alàctic (obté l’energia de les molècules d’ATP que queden en reserva al múscul-6”) o làctic (quan no queden reserves i s’utilitza l’energia del glucogen muscular).

4) Quines són les adaptacions davant de l’entrenament?

Adaptacions orgàniques:

• Millora de l’aparell muscular - El múscul es fa més fort i elàstic i disminueix en greix.

• Increment de la capacitat cardiovascular - Augmenta el nombre de vasos sanguinis i ajuda a millorar l’arribada de sang al múscul i, per tant, la quantitat de nutrients i oxigen.

• Increment de la capacitat respiratòria - Augment dels alvèols pulmonars i millora dels músculs respiratoris.

• Increment de la capacitat aeròbica - Augmenta el nombre de mitocòndries i fa que s’incrementi la capacitat de formar ATP.

• Increment de la capacitat anaeròbica - Ajuda a produir menys àcid làctic i tolerar-lo millor. Es proporcionen reserves d’ATP, PC i glucogen muscular.

Adaptacions funcionals:

• Increment de l’eficiència en l’aportació energètica - El múscul produeix més energia i fa que sigui més eficient, endarrereix la fatiga i es recupera millor.

• Increment de la rapidesa neuromuscular-
  Fa que la rapidesa de transmissió dels impulsos cap als músculs augmenti i millora la velocitat de reacció.

• Millora de l’eficiència mecànica - Les capacitats coordinatives i condicionals incrementen el seu rendiment.

6) Quines són les actuacions en primers auxilis en cops i traumatismes?

• Ferides: Desinfectar i deixar assecar a l’aire o tapar amb una bena esterilitzada. Si hi ha hemorràgia, pressionar la ferida i elevar la zona afectada.

• Distensió o esquinç: Aplicar fred i immobilitzar l’articulació. Mantenir l’extremitat aixecada i en repòs.

• Fractura o luxació: No intentar col·locar l’os a lloc. Immobilitzar la part afectada, aplicar fred i, si afecta a parts vitals, no tocar la persona.

• Commoció cerebral: Tapar-la per que mantingui la temperatura (si perd el coneixement), eliminar cossos extranys de les vies respiratòries, col·locar el cap de costat i aixecar-li els peus.

• Lipotímia o desmai: Col·locar el malalt en un lloc fresc, estirat i de panxa enlaire, afluixar-li la roba i aixecar-li les cames.

• Hemorràgia nasal: Fer pressió directa sobre la paret nasal, fer seure la víctima i inclinar-li el cap endavant.

7) Explica els indicadors que determinen l’entrenament:

• Càrrega o treball: Volum (quant. De treball) / Intensitat (qual. Del treball)

• Recuperació o descans: Refer-se de l’esforç.

-Completa (es torna gairebé a l’estat inicial)

-Incompleta (es torna a començar el treball quan encara no t’has recuperat del tot)

-Activa (si es realitzen alguns exercicis)

-Passiva (si és en repòs)

• Fatiga: Comporta disminució de la capacitat funcional de l’organisme i ocasiona malestar i dolor.

• Rendiment: S’han de seguir els principis generals de l’entrenament per assolir un bon rendiment i condició física.

8)Llei de Selye

-L’efecte que produeix un estímul en l’organisme es concreta en una situació d’estrés que genera una sèrie de reaccions (síndrome d’adaptació) que fan incrementar el nivell inicial de rendiment (sobrecompensació).

-S’ha de combinar la intensitat i volum del treball amb la fatiga per crear una adaptació i millorar el rendiment.

9) Característiques que ha de complir un test:

• Validesa - S’ha de mesurar una qualitat motriu o part del cos en concret proposada. Per fer-ho s’ha d’aïllar de la resta.

• Objectivitat - Evitar els instruments de valoració subjectiva (observació) i utilitzar aquells precisos que no puguin mesurar diferent a dos individus.

• Fiabilitat - L’error en el resultat ha de ser tan petit com sigui possible.

• Estandarització - S’han de poder aplicar en les mateixes condicions o molt similars perquè els resultats siguin homologables i es puguin comparar.

10) Per què cal fer activitat física?

Practicar activitat física és un factor important sobretot per mantenir la salut i la qualitat de vida.

Millores que aporta:

-Salut

-Recreació

-Relacions socials i amb l’entorn

-Eficiència motriu

-Estètica