Adaptacions del cos a l'exercici i vies energètiques

L'organisme utilitza la fosfocreatina en una quantitat una mica superior a l'ATP, la qual cosa ens permet obtenir ATP durant uns 20 segons més, encara que a una intensitat submàxima de treball. Ambdues es produeixen sense oxigen i sense producció d'àcid làctic; s'anomenen vies anaeròbiques alàctiques.

A partir dels 20 segons d'exercici, l'organisme recorre al glucogen muscular, que ens proporciona glucosa en un procés que no necessita oxigen però que produeix un alt índex d'àcid làctic. Aquesta via s'anomena anaeròbica làctica i ens permet treballar a intensitat submàxima fins al minut aproximadament.

Les vies aeròbiques, a partir del minut, proporcionen més energia a mesura que augmenta en el temps la durada de l'activitat. Són les responsables de la major o menor capacitat d'un individu per resistir un esforç de llarga durada i és per això que la importància de l'alimentació en relació amb l'eficàcia d'aquesta via energètica és fonamental.

L'energia que el nostre organisme obté per realitzar un determinat exercici depèn tant de la intensitat com de la durada d'aquest.

Adaptacions del cos a l'exercici

Es produeixen modificacions temporals i definitives en l'organisme.

Canvis al sistema muscular

Pel que fa als tipus de fibres, en tenim de tres tipus: ràpides o blanques; lentes o fibres vermelles; i mixtes. El percentatge de cadascuna va determinat genèticament i permet escollir el tipus d'esport més adequat. La pràctica sistemàtica d'un esport de llarga durada no aconsegueix la transformació de fibres blanques en vermelles, però sí l'adaptació de les mixtes.

Hipertròfia muscular: es pot produir una hipertròfia d'entre el 30-60% tant en homes com en dones.

Canvis a l'aparell respiratori

• Augment en la capacitat respiratòria fins a un 50%, actuant com un element de seguretat per a l'esportista.
• Increment de tres vegades en la capacitat dels capil·lars per a la difusió de l'oxigen.
• Augment del VO2 màx, que és el consum màxim d'oxigen en l'execució d'un exercici determinat. Aquest paràmetre s'utilitza per valorar l'aptitud aeròbica d'un individu i pot augmentar fins a un 30%.

Canvis en el sistema cardiovascular

• Augment en el flux sanguini: la sang que rep el múscul aporta l'oxigen i els nutrients necessaris per fer la contracció muscular.
• Augment de la freqüència cardíaca: un esportista ben entrenat pot augmentar sis vegades les pulsacions de repòs, mentre que un individu sedentari ho fa un màxim de quatre vegades.
• Hipertròfia i despesa cardíaca: en els esports de resistència, augmenta la mida del cor i les seves cavitats, la qual cosa augmenta la quantitat de sang expulsada en cada contracció.
• Esports de velocitat: provoquen un augment del gruix de les parets del cor i de la seva força de contracció.
• Disminució de la freqüència cardíaca en repòs.